Accidents greus amb substàncies perilloses (Seveso)

Àmbit d’aplicació i nivells

El Reial decret 840/2015 s’aplica als establiments, entesos com la totalitat de la zona sota control d’un industrial en la qual es troben substàncies perilloses en una o diverses instal·lacions, en els quals aquestes substàncies són presents o poden generar-se en quantitats iguals o superiors als llindars de l’annex I, que recull tant categories de perill conforme al Reglament (CE) 1272/2008 (CLP) com a substàncies designades. Queden exclosos, entre altres, els establiments militars, els perills radiològics, el transport fora dels establiments i les activitats mineres d’extracció, excepte les excepcions que la norma preveu.

Els establiments de nivell inferior són aquells en els quals les quantitats presents igualen o superen els llindars de la columna 2 de l’annex I sense aconseguir els de la columna 3; els de nivell superior són aquells en els quals s’aconsegueixen o superen els llindars de la columna 3. La classificació determina l’abast de les obligacions: els de nivell superior han d’elaborar informe de seguretat, disposar de pla d’emergència exterior aprovat per l’autoritat i facilitar informació al públic de manera periòdica, a més de sotmetre’s a inspeccions amb major freqüència.

La seguretat de processos integra disseny, operació, manteniment i gestió del canvi per a prevenir alliberaments no controlats. Les barreres crítiques han de conservar l’acompliment previst durant tota la vida de la instal·lació.

Obligacions de l’industrial

• Notificació. Comunicació a l’autoritat competent de la comunitat autònoma de les dades de l’establiment, les substàncies perilloses, les seves quantitats i l’entorn, en els terminis previstos i davant qualsevol canvi significatiu.
• Política de prevenció d’accidents greus. Document escrit que garanteix un nivell elevat de protecció, amb objectius i principis d’actuació i la seva aplicació mitjançant un sistema de gestió de la seguretat proporcionat als riscos.
• Sistema de gestió de la seguretat. Organització i personal, identificació i avaluació dels riscos d’accident greu, control de l’explotació, gestió de les modificacions, planificació d’emergències, seguiment dels objectius i auditoria i revisió.
• Informe de seguretat. Per als establiments de nivell superior, document que demostra l’aplicació de la política i del sistema de gestió, identifica els escenaris d’accident greu i les mesures de prevenció i mitigació i aporta la informació necessària per a la planificació del territori i de les emergències; es revisa almenys cada cinc anys.
• Pla d’emergència interior. Pla d’autoprotecció amb les mesures d’actuació a l’interior de l’establiment, elaborat amb consulta al personal, inclòs el subcontractat, i que serveix de base al pla d’emergència exterior elaborat per l’autoritat.
• Informació al públic i efecte dòmino. Informació permanent sobre les mesures de seguretat i l’actuació en cas d’accident, i cooperació amb els establiments veïns quan existeixi possibilitat d’efecte dòmino.
• Comunicació d’accidents. Informació immediata a l’autoritat dels accidents greus ocorreguts, amb les seves circumstàncies, substàncies, conseqüències i mesures adoptades.

Relació amb la prevenció de riscos laborals

• Avaluació de riscos. Els escenaris d’accident greu s’integren en l’avaluació de riscos laborals exigida per la Llei 31/1995, juntament amb l’avaluació d’agents químics i de atmosferes explosives.
• Mesures d’emergència. El pla d’emergència interior desenvolupa l’article 20 de la Llei 31/1995 i es coordina amb la Norma Bàsica d’Autoprotecció (Reial decret 393/2007) i amb la planificació de protecció civil (Llei 17/2015 i Reial decret 1196/2003).
• Consulta i participació. El pla d’emergència interior es consulta amb el personal i els seus representants, i la política de prevenció es comunica a la plantilla i a les empreses contractistes.
• Coordinació d’activitats. Les empreses contractistes que intervenen en l’establiment reben informació i instruccions sobre els riscos d’accident greu i les mesures d’emergència, conforme a l’article 24 de la Llei 31/1995.
• Formació. El personal rep formació específica sobre els escenaris, les barreres de seguretat i la seva actuació en emergències.
• Inspeccions. L’autoritat inspecciona els establiments conformement a un pla, amb periodicitat anual per als de nivell superior i triennal per als de nivell inferior excepte criteris d’avaluació sistemàtica dels riscos.

Aplicació organitzativa: com gestionar un establiment Seveso

1. Inventariar les substàncies perilloses presents o que puguin generar-se, classificar-les conforme al Reglament CLP i comparar-les amb els llindars de l’annex I per a determinar si l’establiment està afectat i en quin nivell.
2. Presentar la notificació a l’autoritat competent i mantenir-la actualitzada davant canvis en substàncies, quantitats, processos o entorn.
3. Definir la política de prevenció d’accidents greus i implantar el sistema de gestió de la seguretat amb responsabilitats, procediments d’operació, gestió de canvis, manteniment de les barreres crítiques i investigació d’incidents.
4. Identificar i avaluar els escenaris d’accident greu amb tècniques adequades (HAZOP, arbres de fallades i de successos, bow-tie, anàlisi quantitativa quan escaigui) i documentar les barreres de prevenció i mitigació.
5. Elaborar l’informe de seguretat en els establiments de nivell superior i el pla d’emergència interior en tots, amb consulta al personal i coordinació amb l’autoritat per al pla d’emergència exterior.
6. Informar i formar a la plantilla i a les empreses contractistes, informar el públic quan escaigui i cooperar amb els establiments veïns enfront de l’efecte dòmino.
7. Realitzar simulacres, auditories i revisions periòdiques del sistema, atendre les inspeccions de l’autoritat i comunicar immediatament qualsevol accident greu.

Un programari de gestió preventiva permet mantenir l’inventari de substàncies i la seva classificació, vincular els escenaris d’accident greu amb l’avaluació de riscos i les barreres, gestionar les tasques de manteniment i inspecció de les barreres crítiques, planificar simulacres i formació i conservar la traçabilitat documental que exigeixen les inspeccions.

Límits i errors freqüents

1. No revisar l’inventari i la classificació de les substàncies després de canvis de procés, la qual cosa altera el nivell de l’establiment sense notificar-lo.
2. Tractar l’informe de seguretat i el pla d’emergència com a documents administratius, sense connexió amb l’operació diària ni amb el manteniment de les barreres.
3. No integrar els escenaris d’accident greu en l’avaluació de riscos laborals ni en la coordinació amb contractistes.
4. Realitzar simulacres sense avaluar els resultats ni actualitzar el pla d’emergència interior.
5. Ignorar l’efecte dòmino amb establiments veïns i la informació al públic exigible.
6. Deixar sense investigar els incidents i quasi accidents que evidencien la degradació de barreres.

L’aplicació concreta depèn de les substàncies, les quantitats i la normativa autonòmica de desenvolupament; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.

Marc normatiu i de referència

• Reial decret 840/2015, de 21 de setembre. Mesures de control dels riscos inherents als accidents greus en els quals intervinguin substàncies perilloses; transposa la Directiva 2012/18/UE.
• Directiva 2012/18/UE (Seveso III). Control dels riscos inherents als accidents greus en els quals intervinguin substàncies perilloses.
• Reial decret 1196/2003, de 19 de setembre. Directriu bàsica de protecció civil per al control i planificació davant el risc d’accidents greus amb substàncies perilloses.
• Llei 17/2015, de 9 de juliol. Sistema Nacional de Protecció Civil; planificació i resposta davant emergències.
• Reglament (CE) 1272/2008 (CLP). Classificació, etiquetatge i envasament de substàncies i mescles; base de les categories de l’annex I.
• Llei 31/1995, de 8 de novembre. Llei de Prevenció de Riscos Laborals; avaluació de riscos, mesures d’emergència i coordinació d’activitats.
• Reial decret 393/2007, de 23 de març. Norma Bàsica d’Autoprotecció; plans d’autoprotecció.

Les comunitats autònomes són les autoritats competents per a la notificació, l’avaluació de l’informe de seguretat, el pla d’emergència exterior i les inspeccions, i poden establir normativa de desenvolupament.