Quin expressa una zona ATEX
La classificació descriu la freqüència i durada previsibles d’una atmosfera explosiva en una àrea. Serveix per a orientar la selecció d’equips i altres mesures de prevenció. No representa un mesurament instantani ni una escala directa de gravetat. Una zona menys freqüent pot continuar tenint conseqüències molt greus si ocorre una ignició.
Es relaciona amb Atmosferes explosives.
Gasos, vapors i boires
Per a aquestes atmosferes s’usen zones 0, 1 i 2. La zona 0 correspon a presència permanent, prolongada o freqüent; la zona 1 a formació ocasional en funcionament normal; la zona 2 a formació no probable en aquest funcionament o de curta durada si apareix. L’extensió requereix estudiar emissions, ventilació i condicions reals, no dibuixar un radi fix per a qualsevol equip.
Pólvores combustibles
Les zones 20, 21 i 22 segueixen una lògica equivalent per a núvols de pols combustible. Els dipòsits també es consideren perquè poden generar un núvol o participar en un incendi. Una neteja insuficient pot alterar les condicions que van justificar el pla. Han de distingir-se l’interior d’equips, els punts de transvasament i l’entorn de les possibles fugides.
De la classificació a les mesures
La zona és una dada per a seleccionar aparells apropiats, però també importen grup de substància, temperatura i altres característiques. Es revisen equips elèctrics i no elèctrics, superfícies calentes, electricitat estàtica i treballs temporals. La senyalització informa de l’existència del risc; no substitueix la selecció correcta d’equips ni el control de les tasques.
Exemple en un punt d’ompliment
En un exemple hipotètic, una connexió desprèn vapor durant cada ompliment i disposa d’extracció localitzada. L’avaluació considera l’emissió, el funcionament de l’extracció i la situació davant la seva fallada. Si la producció augmenta o es canvia el dissolvent, cal revisar els supòsits, encara que no s’hagi mogut físicament la boca d’ompliment.
Errors d’interpretació
Una lectura momentània sense gas no elimina una zona. Tampoc classificar tot un edifici per precaució resol la identificació de fonts i mesures. El pla ha de tenir una base tècnica documentada i mantenir-se coherent amb la instal·lació. Les categories europees citades no han de traslladar-se automàticament a sistemes de classificació d’altres jurisdiccions.
