Què és Data Studio i com es relaciona amb Looker Studio
Data Studio és l’eina de Google per crear i compartir informes visuals a partir de fonts de dades connectades. Durant una part de la seva història es va anomenar Looker Studio; des de l’abril de 2026 recupera el nom Data Studio. Tots dos noms poden aparèixer en materials, enllaços i cerques, però no descriuen necessàriament dues eines diferents.
La unitat de publicació és l’informe, amb pàgines, gràfics, taules i controls. Es pot utilitzar per al seguiment comercial, campanyes, operacions o informació preventiva. L’informe comunica una interpretació de les dades; no substitueix el sistema que registra i corregeix els fets. Google també situa Data Studio com a espai d’accés a altres actius del seu entorn de dades, amb disponibilitat que cal comprovar per funció.
S’ha de distingir de Looker, la plataforma empresarial d’analítica de Google Cloud. Haver compartit una família de marca durant uns anys no fa equivalents els models, la configuració o les llicències.
Documentació de referència: Google Cloud: Welcome to Data Studio · Google Cloud (2026): Data Studio returns.
Història, disponibilitat i canvis de nom
Google va anunciar la versió gratuïta de Data Studio el maig de 2016, inicialment per acostar informes i visualització a persones i equips petits. El producte va sortir de beta i va arribar a disponibilitat general el setembre de 2018. Aquestes fites corresponen a un producte de Google anterior a la integració de Looker a la companyia.
Google va completar l’adquisició de Looker el febrer de 2020. L’octubre de 2022, Data Studio va passar a anomenar-se Looker Studio i es va desenvolupar l’oferta Pro, amb més possibilitats d’organització i administració. El canvi de marca explica per què tutorials de dates diferents utilitzen noms diferents per a recorreguts semblants.
L’abril de 2026 Google va recuperar Data Studio i Data Studio Pro, amb una missió ampliada com a punt d’accés a actius de Google Data Cloud, entre els quals hi ha informes i altres experiències de dades. L’anunci descriu una evolució del producte, no la necessitat de reconstruir tots els informes existents. En seguir una guia convé comprovar-ne la data, el nom actual de les opcions i si tracta una funció estàndard, Pro o en desplegament.
Documentació de referència: Google Analytics Blog (2016): Announcing Data Studio · Google Blog (2018): Data Studio generally available · Google Cloud (2020): Welcoming Looker · Google Help: Looker Studio documentation moved to Google Cloud · Google Cloud (2026): Data Studio returns.
D’una font de dades a un informe interactiu
Google Data Studio organitza informació en informes que combinen gràfics, taules, text i controls. La documentació diferencia el connector que permet accedir a un servei, la font de dades que presenta els seus camps i l’informe que utilitza aquests camps. Una dimensió descriu o agrupa elements, mentre que una mètrica quantifica una magnitud. Confondre aquests papers pot produir agregacions poc útils.
Aquesta fitxa conserva la referència a Looker Studio per facilitar la identificació del producte a qui coneixia aquell nom. Per treballar-hi convé consultar la documentació actual de Data Studio i confirmar la configuració disponible. L’informe no és necessàriament el lloc on es corregeix la dada: modificar la font pot afectar diversos gràfics i s’ha de comprovar abans de distribuir resultats.
Documentació de referència: Google Cloud Documentation — Data Studio quick start guide.
Connectors, camps calculats i combinació de fonts
El connector permet comunicar-se amb un origen; la font de dades defineix com es presenten els camps a l’informe. Hi pot haver fonts reutilitzades per diversos informes i connectors de Google o de tercers. L’existència d’un connector no implica que sigui gratuït, que inclogui tots els camps de l’origen ni que el proveïdor mantingui sempre les mateixes condicions.
Els camps calculats permeten transformar o combinar informació amb fórmules. L’àmbit importa: un càlcul definit a la font es pot reutilitzar de manera diferent d’un altre específic d’un gràfic. També importa l’agregació: sumar percentatges de grups no acostuma a respondre la mateixa pregunta que calcular una proporció sobre el conjunt.
Les combinacions de dades uneixen taules mitjançant condicions. Abans de fer-les cal definir la unitat de cada fila i comprovar les claus. Un registre d’activitats i un d’assistents es poden relacionar, però unir-los i comptar files multiplicaria les activitats amb més assistents. Convé contrastar primer cada font per separat i després el resultat combinat, mantenint visibles els registres sense correspondència.
Documentació de referència: Google Cloud: About data sources · Google Cloud: About calculated fields · Google Cloud: Create, edit and manage blends.
Quin gràfic triar i què permet interpretar
Data Studio ofereix famílies de visualització per a preguntes diferents. La tria ha de partir de la dada i del missatge, no de la varietat de colors disponible.
- Taules i taules dinàmiques: mostren detall o resums per dimensions. Són útils quan el lector ha de comprovar xifres concretes i localitzar registres.
- Targetes d’indicador: destaquen una magnitud i poden acompanyar-la d’una comparació. Els mesuradors en mostren la posició respecte d’un objectiu o rang; aquest objectiu ha de tenir una justificació.
- Línies, sèries temporals i àrees: mostren evolució. Una sèrie temporal utilitza una dimensió de data; l’àrea destaca magnitud o composició, de manera que cal evitar confondre acumulats amb valors de cada període.
- Dispersió: relaciona dues mètriques numèriques. Un núvol o una línia de tendència ajuda a explorar una associació, però no demostra causalitat.
- Barres i sectors: les barres comparen categories; els sectors o anells representen parts d’un total. Un sector és poc informatiu si hi ha massa categories o si el total no té un significat comú.
- Google Maps i mapes geogràfics: situen dades en un territori. La superfície del mapa no equival a població exposada; comparar colors exigeix conèixer denominadors i cobertura.
- Bullet charts i mapes d’arbre: els primers contrasten una mètrica amb objectius; els segons representen una jerarquia amb àrees. En tots dos casos cal poder explicar l’escala i el significat de la mida.
En SST, un tauler pot combinar un indicador d’execució, una sèrie de venciments i una taula d’excepcions. Cada peça hauria de conservar la unitat i el període; reunir-les en una pàgina no les fa directament comparables.
Documentació de referència: Google Cloud: Types of charts · Google Cloud: Gauge chart reference · Google Cloud: Treemap reference · Google Cloud: Scatter chart reference.
Disseny, controls i experiència del lector
Un informe pot partir d’una plantilla o construir-se amb una distribució pròpia. Textos, colors, pàgines i controls han d’ajudar a entendre la informació. La plantilla resol una part de la presentació; no defineix quin indicador és adequat ni quina població s’ha d’incloure.
Els controls de data i selecció permeten al lector canviar la vista. Convé mostrar quina selecció està activa i explicar si la data correspon a planificació, execució o validació. Si dos gràfics utilitzen dates diferents, ho haurien d’indicar al costat dels títols. La mateixa disciplina s’aplica a l’ordre de les taules, les unitats i els formats de percentatge.
Una comprovació d’ús consisteix a demanar a un lector representatiu que localitzi un total, identifiqui el període i expliqui una excepció. Aquesta fitxa proposa el mètode; no afirma que s’hagi fet una prova d’usuaris. L’informe estarà més ben preparat quan interpretar-lo no depengui que l’autor expliqui cada filtre durant la reunió.
Documentació de referència: Google Cloud Documentation — Data Studio quick start guide · Google Cloud: Types of charts.
Edició estàndard, Pro i gestió del contingut
Data Studio manté una oferta estàndard i una edició Pro de pagament. Pro vincula la subscripció a un projecte de Google Cloud i afegeix organització del contingut per a equips. Els espais de treball d’equip permeten gestionar actius i responsabilitats de manera diferent d’un conjunt d’informes dependent d’un únic compte personal.
La tria ha de partir del cicle de vida de l’informe: qui n’és responsable si canvia l’autor, com s’incorpora un altre editor i com es revoca l’accés. La subscripció, el permís sobre l’informe i les credencials d’accés a dades són capes diferents. Disposar de Pro no fa automàticament accessible qualsevol font ni privat qualsevol informe.
També hi pot haver costos fora de l’eina: consultes a l’origen, connectors comercials o serveis que subministren dades. Una prova d’encaix ha d’utilitzar la font real i el recorregut previst dels lectors, no només un informe d’exemple amb dades ja preparades.
Documentació de referència: Google Cloud: Data Studio Pro subscription overview · Google Cloud: Team workspaces · Google Cloud Documentation — Data credentials.
Actualització, memòria cau i manteniment
La frescor de les dades indica quan Data Studio torna a consultar l’origen en lloc de reutilitzar dades emmagatzemades temporalment. Les opcions varien segons el connector. Obrir l’informe o canviar de pàgina no garanteix una consulta nova ni que el sistema d’origen ja hagi rebut tots els registres.
En un informe preventiu recurrent convé conservar tres referències: període analitzat, última actualització de l’origen i última comprovació de l’informe. Una campanya pot estar tancada a l’agenda i mantenir respostes pendents de càrrega; aquesta diferència s’ha de mostrar com una limitació de la dada, no amagar-la dins d’un percentatge.
El manteniment inclou revisar credencials, canvis de camps, tipus, combinacions i destinataris. Quan es modifica una font compartida, s’han de comprovar els informes que en depenen. Una petita llista de totals esperats i casos d’excepció facilita detectar una desviació sense revisar manualment cada gràfic.
Documentació de referència: Google Cloud: Manage data freshness · Google Cloud: About data sources.
Què pot aportar a un seguiment preventiu
- Resum d’una campanya: mostrar sessions previstes i realitzades per període i centre, amb un detall que permeti localitzar les diferències.
- Seguiment de participació: presentar respostes rebudes respecte de la població convidada, explicant el denominador i les absències. La participació no equival a eficàcia preventiva.
- Comunicació d’indicadors: oferir un informe comú per a una reunió de direcció, amb definicions i data d’actualització al costat dels gràfics.
Sabentis proposa aquests usos com a exemples d’organització d’informació. Les dades han de provenir de registres autoritzats i les conclusions s’han de limitar a allò que realment mesuren. Un informe interactiu pot facilitar preguntes, però no converteix una associació estadística en una causa demostrada.
Cas desenvolupat: comparar execució i planificació
Exemple hipotètic. Un equip vol mostrar quines activitats de sensibilització s’han fet respecte del pla trimestral i on falten dades per confirmar.
- Definir una font amb identificador d’activitat, centre, data prevista, data real i estat de verificació. Evitar una fila per assistent si l’indicador compta activitats, perquè multiplicaria el total.
- Connectar la font i revisar els tipus de camp. Comprovar que una data es tracta com a data i que l’identificador no se suma com una quantitat.
- Preparar una taula de detall i gràfics per centre. Afegir controls de període després de decidir si filtren per data prevista o real.
- Conciliar l’informe amb un llistat de referència. Provar un centre sense activitat, una activitat ajornada i una altra amb data real fora del trimestre.
- Escollir les credencials de dades i els permisos de l’informe segons els destinataris. Comprovar la vista d’un lector autoritzat abans de compartir-la.
El resultat ha de permetre explicar per què una activitat apareix en un període i no en un altre. La data de l’informe i la d’actualització de la font han de ser visibles per evitar tractar una dada antiga com a actual.
Una prova pot incloure 12 activitats planificades: nou realitzades dins del trimestre, una feta després i dues encara sense data real. El percentatge d’execució dins del trimestre seria 9/12, és a dir, el 75 %. Si el gràfic mostra 10/12, inclou l’activitat posterior i ho ha d’explicar. Són xifres hipotètiques per validar la regla temporal, no resultats observats.
Documentació de referència: Google Cloud Documentation — Data Studio quick start guide · Google Cloud Documentation — Data credentials.
Compartir un informe no resol l’accés a les dades
Google distingeix credencials del propietari, del lector i d’un compte de servei. Amb les del propietari, una persona pot veure dades a través de l’informe encara que no tingui accés directe al conjunt original. Per això compartir l’informe i compartir la font són decisions relacionades, però diferents. Cal comprovar quina informació queda disponible per a cada destinatari.
Les connexions, les transformacions i els camps calculats requereixen manteniment. Una font que canvia d’estructura pot deixar gràfics incomplets sense que el lector n’entengui el motiu. Els filtres i les combinacions de dades també poden canviar la població analitzada. Mantén una taula de contrast i documenta exclusions, registres sense correspondència i criteris d’actualització.
Documentació de referència: Google Cloud Documentation — Data credentials.
Quan escollir Data Studio
Pot encaixar quan es necessita un informe web compartible a partir de fonts compatibles i hi ha una persona responsable del manteniment. Abans d’adoptar-lo, prova la connexió real, l’actualització esperada, les opcions del pla i les necessitats d’accés; una maqueta amb dades d’exemple no demostra que el circuit de producció funcionarà.
Google Sheets pot ser un origen de treball per a un registre senzill. Per valorar un altre model d’anàlisi i distribució, compara Power BI segons fonts, competències i govern de dades, no només per l’aspecte dels gràfics.
Preguntes freqüents sobre Data Studio en SST
Un enllaç a l’informe permet veure totes les dades originals?
L’abast depèn dels permisos, les credencials i la configuració. Cal comprovar-lo amb el perfil real del destinatari, no suposar-lo per l’aparença de l’enllaç.
Per què dos gràfics mostren totals diferents?
Revisa període, filtres, agregació, dimensions i correspondència entre fonts. Poden estar responent preguntes diferents.
Convé publicar obertament un quadre preventiu?
Només si el contingut està autoritzat per a difusió pública i el detall no exposa informació que hagi de quedar restringida. Compartir per enllaç requereix una decisió explícita.
Documentació de referència: Google Cloud Documentation — Data Studio quick start guide · Google Cloud Documentation — Data credentials.
