FURAT i FUREL

FURAT i FUREL són les denominacions habituals dels formats colombians d’informe d’accidents de treball i malalties laborals, utilitzats per a comunicar l’esdeveniment a les entitats corresponents.

En poques paraules

L’informe ha de recollir fets complets i verificables dins dels terminis aplicables. No substitueix l’atenció, la recerca preventiva ni el procediment de determinació de l’origen de la contingència.

Contingut
  1. Què són aquests formats
  2. Qui reporta i en quin termini
  3. Quina informació ha de preparar-se
  4. Relació amb atenció i qualificació d’origen
  5. Recerca i aprenentatge preventiu
  6. Exemple pràctic
  7. Qualitat, privacitat i traçabilitat
  8. Errors freqüents
  9. Conceptes relacionats
  10. Al blog
  11. Referències

Diccionari A-Z →

Què són aquests formats

FURAT s’utilitza per a referir-se al format d’informe d’accident de treball i FUREL al de malaltia laboral. La Resolució 156 de 2005 va adoptar els formats, amb terminologia històrica de malaltia professional, i ha de consultar-se amb les seves modificacions. Aquests documents formen part de la comunicació de contingències, dins del marc colombià.

El seu objectiu és transmetre informació estructurada sobre la persona, la vinculació i l’esdeveniment. No són únicament una estadística interna de l’empresa ni una autorització per a rebre atenció. El procediment ha de permetre recollir i comunicar dades sense retardar les actuacions urgents i conservant evidència dels destinataris i de la data de presentació.

Qui reporta i en quin termini

La normativa atribueix a l’ocupador o contractant les obligacions de diligenciament i comunicació corresponents. L’article 3 de la Resolució 156, modificat en 2015, estableix el diligenciament complet dins dels dos dies hàbils següents a l’accident o al diagnòstic de la malaltia laboral. Les modificacions posteriors del contingut han de comunicar-se amb els seus suports.

L’informe ha de dirigir-se a les entitats que corresponguin segons l’esdeveniment i la regulació. A més d’ARL i EPS, el Decret 1072 de 2015 contempla comunicació directa a l’autoritat laboral per a accidents greus i mortals i malalties diagnosticades com a laborals. No ha de suposar-se que informar una entitat substitueix tots els altres deures de comunicació.

Quina informació ha de preparar-se

El format requereix identificar correctament a l’empresa i al treballador, l’activitat desenvolupada i les circumstàncies conegudes de l’esdeveniment. Convé reunir dates, lloc, tasca, descripció i altres dades exigides pel formulari aplicable. La descripció ha de diferenciar observacions directes, informació comunicada per tercers i aspectes pendents de comprovació, sense presentar conjectures com a fets confirmats.

En un accident, resulta útil reconstruir la seqüència de l’ocorregut amb llenguatge precís. Expressions com a «descuit del treballador» no descriuen mecanisme, condicions ni tasca. En malaltia laboral ha d’evitar-se improvisar diagnòstics: la informació mèdica correspon a professionals i documents competents. L’empresa aporta dades laborals i d’exposició dins de les seves responsabilitats.

Relació amb atenció i qualificació d’origen

L’atenció inicial d’urgències no pot quedar condicionada a disposar d’un formulari completament tramitat. La pròpia resolució prohibeix obstaculitzar l’atenció i aclareix l’abast de l’informe. L’organització ha de comptar amb un procediment que permeti atendre la persona i, paral·lelament, gestionar informació i comunicacions pels responsables designats.

L’informe constitueix una prova entre altres per a determinar l’origen de la contingència; no reemplaça aquest procediment. Per això, reportar un esdeveniment no equival a emetre una decisió definitiva sobre la seva qualificació. Si existeixen diferències o informació nova, han d’utilitzar-se els mecanismes corresponents, mantenint la traçabilitat i evitant modificar silenciosament versions ja comunicades.

Recerca i aprenentatge preventiu

La investigació d’accidents laborals cerca comprendre causes i prevenir repetició. Té una finalitat diferent de l’enviament del format, encara que totes dues actuacions comparteixin informació. Un informe presentat correctament no demostra que la recerca estigui completa ni que les mesures correctores s’hagin aplicat. Cada procés necessita responsables, terminis i evidències propis.

De la mateixa manera, l’informe d’una malaltia laboral ha de relacionar-se amb la revisió d’exposicions i controls que procedeixi. No basta arxivar el document després de comunicar-lo. El SG-SST ha d’utilitzar la informació pertinent per a identificar possibles persones exposades, revisar condicions de treball i programar actuacions, respectant la reserva de les dades clíniques.

Exemple pràctic

En un cas hipotètic, un treballador sofreix una lesió durant una operació de càrrega. L’empresa activa l’atenció i conserva la informació inicial de l’esdeveniment. La persona responsable prepara l’informe amb dades verificades i ho presenta als destinataris corresponents, guardant constància. No espera a acabar l’anàlisi de causes per a complir el deure de comunicació.

La recerca posterior identifica una condició del procés que no figurava en el relat inicial. Es documenta la troballa i es comuniquen les correccions de l’informe que corresponguin, mantenint versions i suports. L’empresa implanta mesures i verifica la seva eficàcia. Així, atenció, informe i recerca es coordinen sense confondre’s ni bloquejar-se entre si.

Qualitat, privacitat i traçabilitat

L’ARL ha de rebre informació coherent, però la circulació interna ha de limitar-se als qui la necessiten. El format pot contenir dades personals i de salut. No resulta adequat compartir-ho en grups oberts o utilitzar-ho com a material formatiu sense protegir identitats i detalls que permetin reconèixer a la persona afectada.

Un registre de gestió hauria de permetre conèixer data de coneixement, responsable, enviament, acusament i correccions. També ha de contemplar substitucions quan la persona habitual estigui absent. Dependre d’un sol compte o d’un arxiu local pot provocar retards i pèrdua d’evidències, especialment durant caps de setmana, canvis de torn o contingències tecnològiques.

Errors freqüents

Els errors habituals inclouen esperar autorització per a diligenciar, confondre avís telefònic amb informe complet i retardar la comunicació fins a disposar de conclusions definitives. També són problemàtics els relats culpabilitzadors, les dates incoherents i les versions corregides sense avís. La qualitat de l’informe exigeix precisió i diligència, no una explicació precipitada de totes les causes.

El procediment intern ha de revisar els terminis i destinataris vigents per a cada supòsit, formar als responsables i conservar suports. La finalitat és protegir drets, facilitar la gestió de la contingència i aportar informació útil al sistema preventiu. El formulari és una peça d’aquest procés, no el seu resultat final.

Conceptes relacionats

Al blog

Referències

  1. Colòmbia. Resolució 156 de 2005: formats d’informe d’accident de treball i malaltia professional. Font oficial
  2. Colòmbia. Decret 1295 de 1994. Sistema General de Riscos Laborals; article 63 sobre període i temps del comitè. Font oficial
  3. Colòmbia. Decret 1072 de 2015, capítol 2.2.4.6: Sistema de Gestió de Seguretat i Salut en el Treball. Versió integrada. Font oficial

Informació editorial

Data de publicació: 10 d’octubre de 2026.

Responsable editorial: Equip editorial de Sabentis.

Autor: Pablo RodríguezLinkedIn

Vicepresident Executiu de la Fundació Internacional ORP i director financer de Sabentis.

Sol·licita una demo

Descobreix tot el que Sabentis pot fer per la teva organització.

Prova Sabentis

Sol·licita una demo
Estrelles 5
GetApp Software Advice Capterra