Què significa comprovar un requisit preventiu
La comprovació preventiva consisteix a contrastar requisits concrets del treball amb evidències adequades: formació, qualificació, informació rebuda o condicions necessàries per desenvolupar una tasca. No és un certificat general que una persona pugui fer qualsevol activitat sense risc. El punt de partida ha de ser el lloc real i la seva avaluació, evitant inventar filtres a partir d’estereotips.
En intermediació, convé precisar què fa cada entitat: recollir una candidatura, verificar una titulació, organitzar formació o contractar la persona. Cada actuació té conseqüències diferents. El deure empresarial de protegir la plantilla no s’extingeix per encarregar la selecció a un proveïdor. Tampoc una mancança documental demostra tota sola incapacitat de la persona: pot indicar que falta verificar, actualitzar o facilitar una mesura.
Agència de col·locació, ETT i empresa contractant
La Llei 3/2023 regula les agències de col·locació com a entitats d’intermediació. La seva activitat està subjecta a declaració responsable i a obligacions de gratuïtat per a les persones treballadores, respecte de la intimitat, accessibilitat i igualtat. La intermediació ordinària no implica que l’agència contracti la persona per cedir-la al client.
L’ETT contracta personal per posar-lo temporalment a disposició d’una empresa usuària sota el seu règim específic. Una mateixa entitat pot desenvolupar diferents activitats permeses, però ha d’indicar en quina condició actua. Per gestionar prevenció no n’hi ha prou amb el nom comercial del proveïdor: s’identifica qui signa el contracte laboral, qui dirigeix el treball efectiu i si hi ha posada a disposició. L’empresa que incorpora directament una persona seleccionada conserva les obligacions com a ocupadora.
Convertir l’avaluació del lloc en una oferta precisa
La descripció ha de recollir tasques, entorn, equips, horaris rellevants i condicions que afecten la prevenció. «Operari polivalent» no permet saber si conduirà un equip, manipularà càrregues o accedirà a una zona amb agents químics. L’empresa ha de convertir la informació tècnica del lloc en requisits professionals proporcionats i comprensibles per a qui selecciona i per a qui s’hi presenta.
En una posada a disposició, el Reial decret 216/1999 exigeix avaluació prèvia del lloc i informació de la usuària a l’ETT sobre riscos, mesures, formació i vigilància de la salut. En contractació directa també ha d’existir una prevenció ajustada al treball. L’oferta no ha de compensar un disseny deficient exigint característiques personals arbitràries. Quan una funció es pot fer amb una adaptació, aquesta possibilitat s’ha de valorar en el procés corresponent.
Comprovar qualificació i formació sense confondre-les
Una titulació, una experiència declarada i un curs preventiu acrediten aspectes diferents. La revisió ha de comprovar identitat del document, entitat emissora, contingut i relació amb les tasques previstes. La vigència s’analitza segons el requisit aplicable i els canvis del treball; no hi ha una caducitat universal per a qualsevol curs de prevenció ni un carnet genèric que autoritzi totes les màquines.
La formació preventiva ha de ser suficient, adequada i adaptada al lloc. Si falta, s’organitza abans d’exposar la persona al risc corresponent. En ETT, la formació necessària abans de la posada a disposició és una obligació expressament regulada, amb possibilitats de col·laboració de la usuària en els termes previstos. Com a control pràctic, una demostració supervisada pot verificar comprensió sense convertir la selecció en una prova perillosa o en treball productiu sense les garanties degudes.
L’aptitud sanitària correspon a l’àmbit sanitari
La vigilància i el control de la salut requereixen personal sanitari amb competència, formació i capacitat acreditades. Una persona seleccionadora no pot interpretar una analítica, diagnosticar una limitació ni emetre una aptitud mèdica. Cal distingir també el perfil professional de la conclusió sanitària per a unes condicions de treball concretes; cap dels dos constitueix una garantia permanent d’absència de risc.
L’article 22 de la LPRL estableix voluntarietat i excepcions delimitades, proporcionalitat i confidencialitat. El Reglament dels serveis de prevenció preveu avaluació inicial després de la incorporació o de noves tasques amb risc, juntament amb altres supòsits. Les regles específiques aplicables a determinats treballs i a ETT s’han de verificar pels responsables. No correspon generalitzar un reconeixement obligatori previ a qualsevol contractació ni substituir-lo per un qüestionari de selecció.
Separar documentació professional i dades de salut
L’expedient de candidatura s’ha de limitar a informació necessària per a la seva finalitat, amb base jurídica, informació a la persona i mesures de seguretat. Quan es tracten dades de salut calen, a més, les condicions específiques que en permetin el tractament. Una signatura genèrica no converteix en lícit recollir qualsevol diagnòstic ni compartir-lo amb tots els participants en la selecció.
La Llei 15/2022 prohibeix a l’ocupador preguntar per les condicions de salut de l’aspirant. En vigilància de la salut, l’ocupador rep les conclusions sobre aptitud o necessitat de mesures preventives, no l’historial clínic complet. L’agència no ha d’esdevenir un repositori mèdic compartit. Cal definir accessos, destinataris i conservació, i analitzar si cada entitat actua com a responsable o encarregada segons la funció real, sense presumir-ho pel contracte comercial.
Igualtat, accessibilitat i requisits proporcionats
Els filtres s’han de vincular a funcions i riscos reals. Una edat màxima arbitrària, l’exclusió automàtica per discapacitat o una exigència genèrica de «salut perfecta» no són una avaluació preventiva. Les agències tenen obligacions d’igualtat i accessibilitat; la selecció ha de permetre que les persones participin sense barreres alienes al treball requerit.
La protecció de treballadors especialment sensibles exigeix valorar riscos i mesures en el marc corresponent, no utilitzar aquesta categoria com a llista d’exclusió. Quan calgui, prevenció i personal sanitari competent estudien les condicions i possibles adaptacions, preservant la confidencialitat. Convé registrar la justificació professional dels criteris i revisar els efectes indirectes dels filtres. La rapidesa per cobrir una vacant no justifica transformar una preferència del client en un requisit aparentment mèdic.
Seqüència preventiva específica d’una posada a disposició
Primer, la usuària comunica a l’ETT les característiques del lloc, riscos i mesures derivats de la seva avaluació. Després, l’ETT verifica i facilita la informació i formació requerides i atén les obligacions de vigilància de la salut dins del règim aplicable. L’acreditació documental s’ha de referir al lloc previst, evitant copiar requisits d’una altra instal·lació o d’una tasca més senzilla.
Abans de l’inici, la usuària ha d’obtenir la informació necessària per verificar les condicions de l’article 4 del Reial decret 216/1999 i informar directament el treballador de riscos i mesures, especialment emergències. No pot permetre el començament sense constància del compliment. Durant la prestació és responsable de les condicions d’execució relatives a seguretat i salut. L’intercanvi entre empreses continua si canvien tasques o exposicions; no acaba en lliurar una carpeta.
Incorporació efectiva i canvis després de la selecció
La selecció acaba abans que la prevenció. En incorporar-se, la persona necessita saber qui supervisa, què pot fer, quines tasques requereixen autorització i com comunicar una dificultat o emergència. La informació ha de ser comprensible; una signatura en un idioma que no domina no demostra aprenentatge. És útil comprovar al lloc que equips i mesures estan disponibles i que la supervisió prevista existeix.
Si se li assigna una altra tasca, es revisen avaluació, formació i informació, i la vigilància sanitària que correspongui als nous riscos. En ETT, aquesta variació ha de circular entre usuària i ETT per mantenir les obligacions respectives. No s’ha d’utilitzar un resultat anterior de selecció com a autorització indefinida per a treballs diferents. Les restriccions operatives es comuniquen a qui organitza el treball amb el detall necessari, sense revelar diagnòstics.
Auditar el procés i tractar incompliments
L’auditoria ha de seguir un cas des de la sol·licitud de personal fins a la primera tasca: requisits rebuts, comprovacions fetes, accions pendents, informació lliurada i decisió d’incorporació. Convé distingir «no verificat», «requereix formació» i «requisit no complert». Aquestes etiquetes descriuen l’expedient; no han d’esdevenir diagnòstics ni judicis generals sobre la persona.
Davant falta de formació o una activitat diferent de la prevista, es corregeix la situació abans de mantenir l’exposició. Si apareix informació de salut difosa indegudament, s’aplica el procediment de protecció de dades corresponent. La responsabilitat s’analitza per les obligacions i conductes de cada actor; no es presumeix responsabilitat penal automàtica d’una agència per qualsevol accident. Es conserven les evidències necessàries amb accessos i terminis justificats, evitant expedients duplicats indiscriminats.
Exemple hipotètic: selecció per a manteniment
Una empresa demana a una agència una persona per a manteniment general. La candidatura acredita experiència, però el client afegeix després treballs amb equips que requereixen preparació específica. Demana també que l’agència obtingui un historial mèdic per «descartar riscos». L’expedient inicial no permet confirmar formació per a les noves tasques i el seleccionador no té competència sanitària.
La resposta consisteix a concretar el lloc, revisar requisits professionals i organitzar la formació pendent per qui correspongui. Les qüestions sanitàries es canalitzen pel sistema de vigilància de la salut i les seves garanties, sense lliurar diagnòstics al seleccionador. L’empresa ocupadora conserva la responsabilitat d’incorporació segura. Si la relació fos d’ETT, s’aplicaria també la seqüència específica d’acreditació. L’exemple no descriu un cas real ni permet concloure que la persona sigui no apta.
Indicadors de qualitat i relació amb Sabentis
Es poden mesurar ofertes amb requisits preventius definits, incorporacions amb comprovacions completes, formació pendent abans de la tasca i canvis de lloc comunicats a temps. Convé revisar també accessos indeguts a informació i barreres detectades en la selecció. Són propostes de gestió: els percentatges no substitueixen les obligacions del cas ni autoritzen admetre una exposició sense mesures.
En organitzacions que utilitzin Sabentis, el seguiment documental es pot organitzar segons les funcions efectivament disponibles i configurades, separant perfils administratius, preventius i sanitaris. Un estat visual de l’expedient ha d’indicar què es va verificar i per qui; no emetre una aptitud clínica automàtica. La integració útil connecta el requisit amb el lloc i l’acció pendent. Les fonts es van verificar el 8 de novembre de 2026; el règim d’altres països necessita una revisió pròpia.
Preguntes freqüents
Una agència de col·locació pot declarar algú mèdicament apte?
No per la seva condició d’intermediària. La valoració sanitària correspon al personal sanitari competent i al règim de vigilància de la salut aplicable al treball.
Agència de col·locació i ETT signifiquen el mateix?
No. L’agència intermedia; l’ETT contracta per posar personal a disposició d’una usuària. Una entitat pot fer activitats diferents, però ha d’identificar en quina condició actua en cada cas.
Cal lliurar diagnòstics a l’empresa per demostrar aptitud?
La vigilància de la salut distingeix la informació clínica de les conclusions d’aptitud i mesures preventives que rep l’ocupador. No hi ha accés general a diagnòstics pel fet de participar en la contractació.
Un curs o certificat anterior és suficient per començar?
Cal comprovar-ne la correspondència amb el lloc, els riscos i els equips actuals, juntament amb la resta de requisits. En ETT, la usuària no pot permetre l’inici sense constància del compliment de les condicions legalment previstes.
