Què mesura l’escala de Karolinska
La Karolinska Sleepiness Scale, o KSS, és una mesura subjectiva de somnolència situacional. La persona assenyala com es troba en aquest moment, considerant el període recent. S’empra en recerca sobre son, treball a torns, conducció i rendiment. No mesura exactament el mateix que el cansament muscular ni resumeix per si sola la qualitat del son de les setmanes anteriors.
Una mesura del moment
El seu format habitual utilitza nou nivells ordenats entre major alerta i major somnolència. És important utilitzar una versió autoritzada i adequada a l’idioma de les persones participants, mantenint les instruccions. Aquesta fitxa explica el concepte i no reprodueix el qüestionari. Canviar les etiquetes, ampliar els nivells o modificar el període de referència dificulta comparar els resultats amb estudis o mesuraments anteriors.
Què aporta a la prevenció
Pot ajudar a conèixer com evoluciona la somnolència durant una jornada o entre diferents organitzacions del torn. La dada guanya utilitat si s’anota juntament amb l’hora, la durada del treball, les pauses i el context de la tasca. La finalitat preventiva és reconèixer condicions que redueixen l’alerta i orientar canvis organitzatius, no traslladar tota la responsabilitat del descans a la persona treballadora.
Què diu la seva validació
La investigació ha comparat la KSS amb variables de rendiment i electroencefalografia. S’han observat relacions entre major somnolència declarada i canvis en aquestes mesures. Això recolza la seva utilitat com a indicador subjectiu, però no converteix cada resposta en una predicció exacta d’accident. La validesa d’un estudi tampoc elimina les diferències individuals, el context o la necessitat de mètodes complementaris.
Límits i confidencialitat
La KSS no diagnostica apnea del son, no substitueix una valoració clínica i no serveix com a autorització automàtica per a continuar una tasca crítica. Una puntuació aparentment favorable tampoc demostra absència de fatiga. Ha d’existir un procediment per a comunicar somnolència i actuar sense penalitzar l’avís. Les dades personals es recullen de forma proporcionada i els resultats col·lectius es presenten evitant identificar a persones.
Exemple hipotètic
Un equip analitza si el tram final d’un torn nocturn concentra més somnolència. Registra KSS en moments definits i revisa els resultats juntament amb pauses, càrrega de treball i oportunitats de recuperació. La decisió pot ser reorganitzar una tasca exigent o reforçar el relleu. Després es comprova l’efecte. L’escala informa aquesta decisió, mentre que la gestió del risc continua sent responsabilitat de l’organització.
