En aquesta fitxa
Què regula
Va reformar la legislació d’accidents i incorporar un capítol sobre prevenció i reeducació professional. Les regles preventives van articular propostes tècniques, inspecció, sancions i experimentació. Es presenta com a antecedent històric, no com a règim d’obligacions actual.
A qui afecta
Selecció dels articles preventius 17–20 i 22, dels articles 38–39 i de la disposició addicional. Cal llegir-ne l’àmbit amb els treballs i indústries de l’article 3 de la llei. No és una reconstrucció completa de l’assegurança, les indemnitzacions ni tots els desplegaments reglamentaris.
Claus de consulta
L’Institut de Reformes Socials havia de proposar reglaments i mesures per aplicar mecanismes preventius i condicions de seguretat i higiene, amb possibilitat de demanar informes sanitaris. Descriu l’organització tècnica de l’època.
Article 17Atribuïa a l’Institut la inspecció de la llei i les disposicions i, en general, de la seguretat i higiene en els treballs i indústries inclosos. Aquesta atribució històrica no es trasllada a l’estructura inspectora actual.
Article 18Preveia multes per infraccions, sense excloure responsabilitat civil o criminal. Els inspectors assenyalaven les infraccions; imposar i exigir les multes corresponia als jutges de primera instància. És una distribució històrica de competències.
Articles 19–20Preveia un gabinet d’experiències dependent de l’Institut per conservar models de dispositius preventius, formar un museu i assajar mecanismes nous. L’interès és la recerca i difusió preventiva històrica.
Article 22Exigia exemplars impresos visibles de la llei i dels reglaments en establiments, tallers o empreses industrials. És un antecedent d’accés a informació normativa, no un substitut dels deures moderns d’informació i formació.
Article 39Historial i versions
Publicació a la Gaceta de Madrid: 11/01/1922 · Entrada en vigor inicial: Vint dies des de la promulgació oficial; sense data calculada
BOE-A-1922-249Signada el 10/01/1922 i publicada l’11/01. La Reial ordre de 24/01, publicada l’01/02, va aclarir la regla de vint dies i la independència respecte dels reglaments. El Codi de 1926 va incorporar la matèria preventiva i derogar normes anteriors dins el seu àmbit material. La refosa industrial de 1932, amb entrada expressa el 1933, és una evolució posterior. La fitxa no esgota els desplegaments del període.
Original signat el 10/01/1922 i publicat l’11/01/1922, pàgines 177–181. Capítol II: prevenció i reeducació professional.
BOE-A-1922-249Reial ordre de 24/01/1922, publicada l’01/02: vint dies des de la promulgació oficial; el termini reglamentari de l’article 38 no suspèn la vigència.
BOE-A-1922-701El Codi de Treball de 23/08/1926 va incorporar regles de prevenció, inspecció i experimentació als articles 175–177. L’article 499 va derogar les normes anteriors en les matèries objecte del Codi. Aquesta és la relació acreditada; no s’assigna una data de derogació total individual que la font no enumera.
BOE-A-1926-8995Evolució posterior: Decret de 08/10/1932, text refós industrial publicat el 12/10/1932. L’article addicional va fixar l’entrada l’01/04/1933. Se cita com a nou text del règim d’accidents, no com a prova que tota la llei anterior es mantingués vigent fins llavors.
BOE-A-1932-7845Publicacions històriques verificades
- BOE-A-1922-249 · 11/01/1922
Disposicions transitòries i cauteles d’aplicació
La Reial ordre va aclarir l’entrada als vint dies de la promulgació oficial i va citar la publicació d’11/01/1922. Es conserva la regla sense atribuir una data calculada. La publicació de l’ordre l’01/02 no és la publicació inicial de la llei.
Reial ordre de 24 de gener de 1922Els sis mesos de l’article 38 eren el termini per publicar els reglaments adaptats. La Reial ordre de 24/01/1922 rebutja que la vigència depengués de publicar-los; no era un ajornament de sis mesos de l’entrada en vigor.
Article 38La substitució es documenta per la codificació de la matèria preventiva i la clàusula derogatòria per matèries de l’article 499. No s’inventa una llista nominal de derogacions, una data exacta individual ni vigència residual actual per absència de la llista.
Codi de Treball de 1926, article 499
Relacions oficials del BOE
Les relacions documentades s’expliquen a l’historial, distingint reproduccions, reformes i disposicions posteriors. No s’assigna una data individual de derogació total que les fonts no acrediten.
