Reial decret 614/2001 sobre risc elèctric
Protecció davant del risc elèctric, procediments de treball, formació i informació.
SST · PRL
Lleis i reglaments de seguretat i salut en el treball i prevenció de riscos laborals, organitzats per país. Consulta’n l’estat, els canvis i les fonts oficials.
No hi ha normes que coincideixin amb aquests filtres. Prova una altra cerca o neteja els filtres.
157 normes documentades en castellà, anglès i català: les 49 incloses en el Codi de Prevenció de Riscos Laborals del BOE consultat, edició de 23/10/2026, i cent vuit normes addicionals amb el seu historial i estat individual. Aquesta col·lecció no exhaureix la normativa espanyola: queden disposicions estatals, autonòmiques, europees i històriques per revisar.
157 normes documentades · 3 idiomes
Consultar EspanyaEncara sense fitxes publicades en aquest apartat.
Protecció davant del risc elèctric, procediments de treball, formació i informació.
Marc general de prevenció, drets i obligacions; reformes i derogacions parcials.
Antecedent històric sobre exposició al soroll. Derogació general el 2006 i fi de la transició el 2008.
Regula els senyals, colors i comunicacions emprats per advertir dels riscos i orientar les actuacions de seguretat a la feina.
Estableix les condicions mínimes de seguretat i salut dels llocs de treball, incloses les condicions constructives, ambientals, d’il·luminació, higiene i primers auxilis.
Regula la prevenció dels riscos derivats de la manipulació manual de càrregues, especialment els dorsolumbars.
Regula la prevenció de riscos en el treball amb pantalles de visualització, atenent la vista, les molèsties físiques i la càrrega mental.
Regula la tria, l’ús i el manteniment dels equips de protecció individual utilitzats pels treballadors.
Desenvolupa l’organització de la prevenció a l’empresa: pla de prevenció, avaluació de riscos, planificació, modalitats preventives, auditories i capacitats professionals.
Desenvolupa l’article 24 de la Llei de prevenció de riscos laborals per coordinar la prevenció quan coincideixen diverses empreses o persones autònomes en un centre de treball.
Fixa condicions mínimes de seguretat per triar, utilitzar, mantenir i comprovar els equips de treball. Els annexos inclouen disposicions específiques per a treballs temporals en altura.
Organitza la prevenció en obres de construcció mitjançant estudis, plans de seguretat i salut, coordinació i obligacions de promotors, contractistes, subcontractistes i autònoms.
Estableix com identificar, avaluar i controlar els riscos dels agents químics perillosos, incloent-hi mesures específiques, vigilància de la salut i emergències.
Regula l’avaluació i la prevenció de l’exposició laboral a agents biològics, la classificació, les mesures de contenció, la vigilància de la salut i determinades notificacions.
Estableix mesures específiques davant l’exposició laboral a agents cancerígens, mutàgens o reprotòxics. L’àmbit actual inclou els reprotòxics després de la reforma de 2024.
Regula la protecció davant el soroll durant la feina, amb valors d’acció i límit, avaluació, reducció del risc, protecció auditiva i vigilància de la salut.
Estableix la protecció davant vibracions transmeses al sistema mà-braç i al cos sencer, amb avaluació, valors d’acció i límit, reducció del risc i vigilància de la salut.
És la norma estatal vigent sobre treballs amb risc per amiant des del 24 d’octubre de 2026. Substitueix el RD 396/2006 i regula avaluació, plans, formació, salut, registres i laboratoris.
Regula requisits de les empreses, límits de la cadena de subcontractació, documentació i formació preventiva a les obres de construcció.
Estableix condicions mínimes de seguretat, manteniment, salvament i formació per al treball a bord dels vaixells de pesca compresos en el seu àmbit.
Fixa disposicions mínimes de protecció en les activitats mineres i exigeix un document de seguretat i salut adaptat als treballs i als canvis.
Distribueix les obligacions preventives entre l’empresa de treball temporal i l’empresa usuària abans i durant la posada a disposició.
Estableix l’avaluació, prevenció, classificació de zones i documentació de protecció davant atmosferes explosives als llocs de treball.
Desplega la Llei 32/2006 amb regles sobre acreditació i registre, formació preventiva i Llibre de subcontractació.
Regula l’avaluació i reducció dels riscos laborals per radiació òptica artificial, inclosos làsers, i els límits d’exposició.
Estableix l’avaluació de riscos, límits d’exposició, nivells d’acció i mesures de prevenció davant camps electromagnètics durant el treball.
Aprova el reglament de protecció radiològica, amb obligacions sobre exposició professional, classificació de zones i treballadors, dosimetria, vigilància sanitària i radó laboral.
Regula la protecció de seguretat i salut del servei de la llar familiar: avaluació, mesures, equips, informació, formació, organització preventiva i protecció davant violència i assetjament.
Millora la protecció dels pescadors en matèria d’alimentació, aigua potable, allotjament i atenció mèdica, juntament amb altres condicions de treball.
Desenvolupa els recursos i requisits dels serveis de prevenció, les memòries anuals i l’autorització de qui audita els sistemes preventius.
Estableix les condicions tècniques, recursos sanitaris, autorització i control de qualitat de l’activitat sanitària preventiva.
Regula les actuacions preventives de l’acció protectora de la Seguretat Social realitzades per les mútues, la planificació, finançament i seguiment.
Adapta l’organització i participació preventiva, els serveis de prevenció i el control dels sistemes a l’Administració General de l’Estat.
Regula el procediment especial de la Inspecció de Treball per exigir mesures correctores d’incompliments preventius a l’Administració General de l’Estat.
Adapta drets, obligacions i participació en prevenció del personal civil dels centres i establiments dependents de l’Administració Militar.
Regula la prevenció del personal militar i organitza els serveis de prevenció del Ministeri de Defensa, amb particularitats per a les activitats operatives.
Estableix protecció, planificació, formació, vigilància de la salut i organització preventiva per a les activitats de la Guàrdia Civil compreses en el seu àmbit.
Adapta la protecció preventiva, participació, formació, vigilància de la salut i control dels sistemes als funcionaris del Cos Nacional de Policia.
Determina com es publiquen les sancions administratives fermes per infraccions molt greus de prevenció i com es conserven les dades en registres públics.
Ordena el sistema inspector i les facultats. En SST comprèn la vigilància de la prevenció, la investigació d’accidents i malalties professionals i l’adopció de mesures davant incompliments.
Aprova l’estructura de govern, direcció i participació de l’Organisme Estatal Inspecció de Treball i Seguretat Social i el desplegament central i territorial.
Regula el funcionament inspector i la col·laboració de tècnics habilitats en la comprovació de condicions materials de seguretat i salut.
Regula la composició i funcionament bàsic de la Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball com a òrgan d’assessorament i participació institucional.
Regula el sistema de reducció de cotitzacions professionals per baixa sinistralitat. La suspensió legal s’estén fins a la reforma del decret; la fitxa no presenta l’incentiu com un ajut actualment obert.
Desenvolupa els expedients, períodes d’observació, índexs, inversions i declaracions del sistema del RD 231/2017. La permanència formal no reactiva l’incentiu suspès.
Regula àmpliament la col·laboració de les mútues en la Seguretat Social. La fitxa recull el vessant de contingències professionals, prevenció, recuperació i assistència, assenyalant preceptes desplaçats per lleis posteriors.
Va fixar criteris de compensació per l’ús compartit de mitjans de Seguretat Social i serveis de prevenció aliens de les mútues. Es conserva per a reconstrucció històrica, sense presentar aquell model organitzatiu com a permès actualment.
Va regular activitats preventives i finançament en Seguretat Social. Conserva preceptes sobre programes i estudis, mentre el bloc d’activitats de mútues de 2018 i el de finançament de la Fundació de 2023 van quedar derogats en els termes indicats.
La Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social tipifica incompliments de prevenció, estableix les sancions i distribueix responsabilitats. Aquesta fitxa desenvolupa únicament el contingut de SST/PRL.
Regula el procediment administratiu per imposar sancions de l’ordre social i altres expedients. En PRL, concreta les actes, proves, al·legacions, resolució i col·laboració de tècnics habilitats.
Va regular la prevenció de riscos per amiant des de l’11 d’octubre de 2006 fins a la derogació el 24 d’octubre de 2026 pel RD 847/2026. Es conserva com a fitxa històrica per consultar exposicions, arxius i plans anteriors, distingint les salvetats transitòries del marc vigent.
El decret va establir prohibicions de treballs perillosos o insalubres amb categories d’edat i sexe pròpies de 1957. La Llei 31/1995 va derogar les disposicions relatives al treball de les dones i va mantenir les relatives a menors fins al desplegament de l’article 27.2. A 14 de novembre de 2026 es documenta aquesta vigència parcial, en connexió amb la protecció de tota persona treballadora menor de divuit anys; les restriccions històriques per a dones adultes no són obligacions actuals.
Va ser el reglament general de protecció sanitària davant radiacions ionitzants entre 2001 i la derogació pel RD 1029/2022. La fitxa reconstrueix el vessant laboral. La derogació no va extingir immediatament tots els coeficients: la transició de l’annex III es va regular expressament i els nous coeficients ocupacionals del CSN són aplicables des del 8 d’abril de 2025.
Va establir la protecció operacional de treballadors externs que intervenien en zones controlades d’instal·lacions nuclears o radioactives. Va distribuir responsabilitats entre l’empresa externa, el titular i el treballador, i va regular el seguiment radiològic individual. Es va derogar el 22 de desembre de 2022; es conserva com a antecedent del règim actual.
Reforma que va reforçar la integració de la prevenció en la gestió empresarial i va adaptar el control i les infraccions de PRL. Els canvis es van incorporar a la Llei 31/1995 i a la Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social.
Va desplegar la reforma de 2003 mitjançant canvis en el Reglament dels serveis de prevenció i en les regles de seguretat de les obres. Va abordar el pla de prevenció, els recursos preventius i les auditories.
Va modificar el Reglament dels serveis de prevenció per incorporar llistes d’agents, procediments i condicions rellevants per a la seguretat i salut de treballadores embarassades, que hagin donat a llum o en lactància.
Va reformar l’organització dels serveis de prevenció i determinats requisits de la subcontractació i les obres de construcció. Vincula tres reglaments que cal consultar conjuntament en la versió vigent.
Va introduir requisits específics per a equips i tècniques de treball temporal en altura dins del RD 1215/1997, amb ajustos en les normes sobre llocs de treball i obres de construcció.
Va ampliar el RD 665/1997 als agents reprotòxics, va revisar mesures preventives i va afegir valors límit biològics. És una reforma de 2024: el reglament receptor es va tornar a modificar el 2026.
Va modificar els annexos del RD 665/1997 per incorporar treballs amb exposició a determinats olis minerals usats i emissions de motors dièsel, i actualitzar agents i valors límit.
Va incorporar al RD 665/1997 els treballs que generen exposició a pols respirable de sílice cristal·lina i va actualitzar mesures i valors límit per a agents cancerígens.
Va actualitzar els annexos I i II del RD 664/1997: la llista indicativa d’activitats i la classificació d’agents biològics. Completa l’adaptació tècnica iniciada per l’Ordre TES/1180/2020.
Va actualitzar la classificació del SARS-CoV-2 i les indicacions de contenció dels annexos del RD 664/1997. La reforma posterior de 2021 va tornar a substituir la classificació general d’agents.
Aprova el quadre de malalties professionals de la Seguretat Social i el diferencia d’una llista complementària de malalties d’origen professional sospitat. Distribueix les funcions de qualificació, comunicació i elaboració del comunicat entre entitats gestores o col·laboradores, facultatius i empreses. Té utilitat preventiva per identificar danys, comunicar sospites i millorar la informació sobre exposicions laborals.
La disposició final primera reforça la protecció del treball a l’aire lliure o en llocs que no es poden tancar. Obliga a avaluar els fenòmens meteorològics adversos i les característiques de la tasca i de la persona, i a adoptar mesures eficaces, inclosa l’adaptació d’horaris o la prohibició de determinades tasques quan calgui. La fitxa exclou les mesures agràries, tributàries, d’aigües i transport de la norma.
Estableix les activitats de formació preventiva, l’autoavaluació i la certificació per a les persones treballadores de la llar familiar. La formació es fa mitjançant eFundae i diferencia un certificat de participació d’un diploma d’aprofitament segons els controls completats i els resultats. Desenvolupa el RD 893/2024 sense substituir l’avaluació de riscos del domicili ni la formació complementària per riscos excepcionals.
Regula els reconeixements i certificats d’aptitud per a l’embarcament marítim i el busseig professional inclòs en el seu àmbit. També ordena activitats preventives de sanitat marítima, la comunicació de possibles malalties professionals i la documentació clínica. L’Institut Social de la Marina organitza i controla els reconeixements, que són gratuïts.
Va ser el marc dels reconeixements mèdics d’embarcament marítim des de 2008 fins a la substitució el 2024. Regulava l’accés, la qualificació d’aptitud, la durada dels certificats, les històries clinicolaborals i la comunicació de malalties. Es conserva com a antecedent per entendre expedients i l’evolució de la protecció de la salut marítima, sense presentar-ne els requisits com a dret vigent.
Estableix les regles mínimes de seguretat minera i l’organització tècnica necessària per protegir les persones que treballen en les activitats incloses. Regula la direcció facultativa, les instal·lacions, els accidents, el salvament i els riscos dels treballs subterranis, a cel obert i per sondejos. S’aplica juntament amb les instruccions tècniques complementàries (ITC) pertinents i amb la normativa de prevenció de riscos laborals. Aquesta fitxa recull el reglament general; no implica que totes les ITC ja estiguin inventariades.
L’Estatut del miner integra la seguretat, la higiene i la medicina preventiva en les obligacions empresarials i reconeix una participació específica dels treballadors miners. El capítol IV regula la prevenció en origen, la investigació dels danys, la informació, la formació, la vigilància de la salut i l’actuació davant un perill greu i imminent, juntament amb comitès i delegats miners de seguretat. És una norma laboral mixta: aquesta fitxa desenvolupa el contingut de SST/PRL i conserva les connexions històriques sense convertir la jubilació o les condicions econòmiques en l’objecte principal.
Aprova la ITC 02.1.01, que concreta el contingut mínim i l’estructura del document sobre seguretat i salut als centres de la indústria extractiva. Aquest document ha de mostrar com s’integra, planifica i aplica la prevenció: riscos, mesures, organització, coordinació de contractes, formació, emergències i vigilància de la salut. No és un formulari que substitueixi l’activitat preventiva; s’ha de correspondre amb la realitat del centre i actualitzar-se. La reforma de 2020 va precisar l’aprovació per la direcció facultativa i la vigilància dels llocs i presència de recursos preventius.
Aprova la ITC 02.1.02 sobre formació preventiva mínima per desenvolupar llocs en activitats mineres. Exigeix formació ajustada a les tasques i als riscos reals, actualització periòdica i constància documental. Les especificacions tècniques concreten itineraris per a grups de llocs; l’absència d’una especificació no elimina l’obligació empresarial de formar. Després de la modificació de 2011, aquesta formació és presencial i els cursos de reciclatge o actualització tenen una durada mínima de cinc hores lectives.
Aprova la ITC 02.0.02 per prevenir pneumoconiosis i altres malalties respiratòries laborals per pols inorgànica, amb especial atenció a la silicosi i al càncer de pulmó per sílice cristal·lina respirable. Unifica la regulació minera abans repartida entre diverses ITC i connecta avaluació, mesurament, reducció de l’exposició, higiene, protecció respiratòria, vigilància de la salut i registres. S’aplica conjuntament amb els RD 665/1997 i 374/2001, mantenint les disposicions més rigoroses o específiques de la ITC.
Estableix mesures per prevenir ferides i infeccions per instrumental sanitari tallant o punxant. Combina l’avaluació del risc, l’eliminació d’usos innecessaris, els dispositius segurs, la formació i l’atenció després de l’exposició.
Actualitza els models de notificació d’accidents laborals i en permet la transmissió electrònica. La informació serveix al control preventiu i a l’estadística, respectant les competències d’execució de les comunitats autònomes.
Regula la utilització de Delt@ per transmetre declaracions d’accidents de treball. Aporta traçabilitat de la recepció, conservació documental i responsabilitats d’accés a la informació.
Regula la notificació ordinària i urgent dels accidents laborals. S’ha de llegir juntament amb els models de 2002 i el procediment electrònic o territorial aplicable, evitant utilitzar els formularis històrics com si fossin actuals.
Estableix el comunicat electrònic de malaltia professional i la transmissió mitjançant CEPROSS. Permet registrar els danys, coordinar la informació i donar suport a l’anàlisi preventiva i epidemiològica.
Fixa dades, terminis i tramitació de les comunicacions d’obertura o represa després de canvis importants. En construcció integra la informació preventiva de l’antic avís previ en la comunicació del contractista.
Regula la dotació sanitària, la gestió i revisió de farmacioles, la formació i la consulta mèdica per a treballadors embarcats. La finalitat és millorar l’assistència davant d’accidents i problemes de salut al mar.
Estableix condicions de seguretat per a diverses modalitats de busseig. La fitxa recull les obligacions que afecten el treball professional: planificació, direcció de les immersions, personal, equips i resposta davant d’emergències.
Distribueix obligacions preventives entre l’empresa de treball temporal i l’empresa usuària. Exigeix formació adequada abans de començar i limita la cessió per a determinades feines perilloses.
Reconeix protecció preventiva a les persones autònomes i concreta deures quan coincideixen amb altres empreses o hi treballen. Inclou cooperació, informació, vigilància i el dret a interrompre una activitat perillosa.
Regula jornades especials i inclou límits per protegir la salut en treballs amb exposició nociva, agricultura, mineria, construcció subterrània, aire comprimit i cambres frigorífiques. La fitxa selecciona aquestes regles i la protecció del treball nocturn amb riscos especials. La durada de la jornada forma part de la prevenció, però no substitueix l’eliminació del risc ni les mesures tècniques o organitzatives exigibles.
Reforma el Reglament dels serveis de prevenció pel que fa a l’assumpció personal per l’empresari i als mitjans, l’acreditació, el manteniment de requisits i els registres dels serveis aliens. La fitxa identifica els canvis de 2015 i remet als articles actuals del RD 39/1997. L’acreditació no eximeix de mantenir els mitjans i la capacitat necessaris per als serveis concertats.
Elimina l’exclusió del servei de la llar familiar de la LPRL i reconeix el dret a una protecció eficaç adaptada a les característiques del treball domèstic. També reforma la disposició sobre la Fundació Estatal per a la Prevenció de Riscos Laborals. La fitxa es limita a aquestes matèries; en queden fora la cotització, l’atur i l’extinció contractual.
La llei d’igualtat incorpora la perspectiva de sexe a la política preventiva, modifica la protecció de l’embaràs i la lactància i estableix mesures davant conductes contra la llibertat sexual i la integritat moral a la feina. La fitxa se centra en la disposició addicional 12 i l’article 48, i distingeix la reforma de la LPRL dels preceptes de la mateixa llei d’igualtat.
L’article desè va reescriure la protecció de la maternitat a la LPRL i va articular l’avaluació, l’adaptació, el canvi de lloc i la suspensió per risc durant l’embaràs quan no hi ha una alternativa compatible. La fitxa explica l’aportació de 1999 i la distingeix de l’article 26 actual, reformat posteriorment per la LO 3/2007. No desenvolupa el conjunt de permisos i mesures de conciliació de la llei.
Va modificar el 1998 l’aplicació de certes qualificacions preventives i el reconeixement de professionals que ja exercien. Les seves finestres temporals no són una via d’acreditació oberta actualment.
Aprova la ITC 02.2.01, que connecta la posada en servei d’equips miners amb el manteniment, la reparació documentada i la inspecció tècnica periòdica.
Aprova quatre instruccions del capítol IX del reglament miner: terminologia, regles comunes, instal·lacions subterrànies i atmosferes potencialment explosives.
Aprova la ITC 04.7.06 per avaluar i controlar gasos tòxics en activitats subterrànies i amplia la ITC 05.0.02 a altres gasos inflamables o explosius.
Desplega la presidència dels comitès de seguretat i higiene i l’elecció i els requisits del delegat miner de seguretat, dins de l’Estatut del miner.
Desplega l’especificació tècnica 2000-1-08 de la ITC 02.1.02 i concreta la formació preventiva mínima del lloc miner, inclosa la del personal de contractes que fa aquestes tasques.
Desplega l’especificació tècnica 2001-1-08 de la ITC 02.1.02 i concreta la formació preventiva mínima del lloc miner, inclosa la del personal de contractes que fa aquestes tasques.
Desplega l’especificació tècnica 2002-1-08 de la ITC 02.1.02 i concreta la formació preventiva mínima del lloc miner, inclosa la del personal de contractes que fa aquestes tasques.
Desplega l’especificació tècnica 2003-1-10 de la ITC 02.1.02 i concreta la formació preventiva mínima del lloc miner, inclosa la del personal de contractes que fa aquestes tasques.
Desplega l’especificació tècnica 2004-1-10 de la ITC 02.1.02 i concreta la formació preventiva mínima del lloc miner, inclosa la del personal de contractes que fa aquestes tasques.
Regula l’Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral i mesures de recerca, sensibilització, formació i promoció preventiva. També incorpora requisits de seguretat i salut en subvencions i contractació pública. El marc autonòmic actua dins de les seves competències i es coordina amb la legislació estatal de prevenció.
Estableix mesures autonòmiques de sensibilització, formació i promoció de la prevenció, juntament amb assistència a víctimes d’accidents de treball i malalties professionals. Incorpora condicions preventives en ajuts i contractes públics. La reforma de 2025 modifica el requisit relatiu a sancions per accedir a subvencions.
Recull l’antiga regulació general espanyola de seguretat i higiene. La LPRL i els seus reglaments van substituir progressivament els títols i capítols; aquesta fitxa reconstrueix la successió, sense aplicar íntegrament el text de 1971.
Va regular la separació organitzativa, patrimonial i comptable entre la col·laboració de les mútues amb la Seguretat Social i l’antiga activitat de servei de prevenció aliè. No habilita les mútues per prestar avui aquest servei.
La Llei general de sanitat manté a l’article 18.9 la protecció, promoció i millora de la salut laboral, amb atenció a l’assetjament sexual i per raó de sexe. L’antic capítol de salut laboral, articles 21 i 22, va ser derogat el 2011. La fitxa distingeix el mandat sanitari vigent de les regles històriques sense presentar tota la llei sanitària com a legislació SST.
L’Estatut reconeix protecció eficaç, formació preventiva i participació de les persones treballadores. La fitxa connecta aquestes regles amb la salut del treball nocturn i per torns, la desconnexió i la protecció davant de riscos que impedeixen acudir al centre.
Conserva l’antic marc estatutari de seguretat i higiene, formació i protecció del treball nocturn. Permet reconstruir drets històrics i la substitució pel text refós de 2015, juntament amb l’evolució de la LPRL.
Aplica la prevenció al treball a distància i concreta com avaluar riscos sense estendre l’avaluació a la resta del domicili. Inclou factors psicosocials, ergonomia, organització, accessibilitat i desconnexió digital.
Va ser el marc de 2020 per a la prevenció i la desconnexió en el treball a distància regular. La fitxa explica el règim històric i la successió per la Llei 10/2021; no presenta aquestes regles com a habilitació autònoma vigent.
Estableix requisits de seguretat i salut per comercialitzar i posar en servei màquines. L’interès preventiu és reduir els riscos des del disseny i proporcionar informació d’ús segur. La conformitat del producte es coordina amb les obligacions empresarials sobre l’ús d’equips de treball.
Aprova el Reglament APQ i les instruccions tècniques. La fitxa recull deures amb nexe laboral: explotació segura, emergències, formació i protecció davant el contacte amb productes perillosos. Els exemples de la ITC APQ-10 es limiten a l’emmagatzematge en recipients mòbils.
Aprova el Reglament d’equips a pressió i les ITC EP-1 a EP-7. S’inclou pels deures d’operació i manteniment segurs, preparació d’inspeccions, aturada davant riscos greus, capacitació d’operadors i comunicació d’accidents amb danys personals.
Regula instal·lacions de raigs X de diagnòstic i la capacitació del personal. La selecció SST se centra a avaluar i controlar l’exposició laboral, mantenir un programa escrit de protecció radiològica, vigilar dosis i condicions de treball i acreditar la capacitació.
L’Estatut bàsic de l’empleat públic reconeix protecció eficaç en seguretat i salut, protegeix la dignitat davant de l’assetjament i manté la prevenció quan es treballa a distància. La fitxa reuneix aquests drets amb els deures de conducta i la vigilància representativa del seu compliment.
Desenvolupa l’organització preventiva de la Guàrdia Civil mitjançant un servei central, seccions de zona i oficines a comandàncies i altres unitats. Distribueix planificació, avaluació, emergència, formació i coordinació de la vigilància de la salut.
Adapta les farmacioles de certs pesquers que canvien de classificació o zona d’activitat i augmenta les dotacions dels vaixells amb farmaciola A i més de 35 tripulants. Desplega supòsits concrets del RD 258/1999.
Adapta les referències de prevenció de riscos a la classificació i l’etiquetatge de substàncies i mescles del Reglament CLP. Afecta serveis de prevenció, senyalització, cancerígens i agents químics.
Regula l’admissió, la manipulació i l’emmagatzematge portuari de mercaderies perilloses. La fitxa selecciona intercanvi d’informació, organització preventiva, coordinació d’emergències i capacitació de les persones que intervenen en les operacions.
El Reglament d’explosius conté obligacions específiques de seguretat i salut per a fàbriques, dipòsits i utilització professional. La fitxa se centra en avaluació, planificació, formació, coordinació i requisits de capacitació, distingint-los de la seguretat ciutadana i del control comercial.
Va reformar les restriccions de cessió de treballadors per a activitats especialment perilloses, els requisits preventius de les ETT i la protecció de col·lectius sensibles. La fitxa documenta aquests efectes concrets dins d’una reforma laboral molt més àmplia.
Va aprovar l’antic règim de notificació, classificació, envasament i etiquetatge de substàncies perilloses que va servir de referència a moltes normes preventives. La fitxa permet interpretar aquests antecedents sense presentar els símbols, categories o fitxes de seguretat històrics com a règim actual.
La selecció SST recull la capacitació professional, la informació per tornar a entrar en cultius tractats i la protecció durant la manipulació i els tractaments en espais de treball. El decret també regula polítiques agrícoles i ambientals que no es desenvolupen en aquesta fitxa.
Regula la capacitació d’aplicadors i responsables tècnics de tractaments amb determinats biocides. Relaciona formació, responsabilitat tècnica i actualització de coneixements amb el control de riscos per a treballadors, usuaris i altres persones exposades.
Va establir els requisits de prevenció i protecció davant l’incendi als establiments industrials. La fitxa permet reconstruir la normativa de disseny, posada en servei i inspecció d’instal·lacions històriques i entendre els supòsits transitoris del reglament de 2025.
Documenta les mesures extraordinàries de l’article 7 per als centres de treball i la vigilància i les infraccions laborals de l’article 31. L’aplicació va cessar en finalitzar la crisi sanitària el juliol de 2023; les obligacions generals de PRL segueixen el règim propi.
Va aprovar un reglament general per protegir els treballadors davant riscos professionals, amb regles sobre locals, equips, bastides, higiene, primers auxilis i informació. Es conserva com a antecedent històric de la prevenció a Espanya. L’original de febrer de 1940 s’ha de llegir amb la correcció publicada aquell mateix mes i les derogacions posteriors; no estableix obligacions preventives actuals.
Crea l’òrgan científic i tècnic de prevenció de Cantàbria i n’aprova l’Estatut. Defineix recerca, assistència, comprovació de condicions laborals i participació social; la reforma de 2026 precisa el funcionament del Consell i el tractament de dades.
Aprova els estatuts de la Fundació estatal dedicada a impulsar la prevenció. Regula actuacions, destinataris, planificació i govern d’aquesta activitat d’interès general.
Crea Osalan i li assigna recerca dels danys laborals, vigilància epidemiològica, assessorament i suport a la prevenció. També regula participació social i coordinació amb les autoritats laborals i sanitàries.
Organitza l’institut tècnic gallec de prevenció, les funcions de recerca i assessorament i la participació dels agents socials. La denominació actual prové de la reforma de 2018.
Crea l’Institut andalús com a instrument de recerca, formació i promoció de la cultura preventiva, amb participació de l’Administració i de les organitzacions empresarials i sindicals.
Crea un òrgan de participació i seguiment de les activitats preventives de les mútues en l’àmbit de la Seguretat Social. Regula propostes, informes i coordinació amb la Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball.
Regula l’organització i funcionament de l’Institut asturià, les polítiques preventives i el pla de salut, seguretat i medi ambient laboral. Inclou recerca, assessorament i col·laboració amb la Inspecció de Treball.
Crea l’INVASSAT com a òrgan científic i tècnic de prevenció. Regula recerca, assessorament, vigilància epidemiològica i òrgans de participació per executar i seguir les polítiques de seguretat i salut laboral.
Regula l’organització i les funcions tècniques preventives de l’antic INSHT, avui INSST. Inclou investigació d’accidents i malalties professionals, informació, formació, assessorament i suport a la Inspecció. Continua formant part del marc institucional, però la missió actual s’ha de llegir amb els articles 8 i 13 de la LPRL i els traspassos autonòmics.
Aprova les regles de l’òrgan de participació sindical, empresarial i administrativa de l’Institut. Regula funcions, reunions, representació, comissions i adopció d’acords. És una peça de la governança pública de la prevenció, no el reglament d’un comitè de seguretat i salut d’empresa.
Va aprovar el model comú del sistema de gestió preventiva de l’Administració General de l’Estat, el manual i els procediments bàsics. Va impulsar que departaments i organismes establissin els seus instruments a partir del model. La utilitat actual és explicar l’origen del sistema, actualitzat expressament el 2013.
Afegeix una obligació d’informar la Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball sobre propostes i informes del Consell Tripartit relacionats amb activitats preventives laborals. És una mesura de col·laboració institucional; no altera la composició del Consell ni crea un servei de prevenció.
Desplega l’estructura preventiva prevista pel Reial decret 1755/2007. Crea la Unitat de Coordinació, ordena les seccions i els serveis i fixa criteris de dimensionament, especialitats i capacitació. Permet entendre l’organització preventiva de Defensa sense substituir el règim aplicable a cada col·lectiu i activitat.
Aprova l’actualització SGPRL-AGE-2013 i ordena que els departaments i organismes adaptin el manual, el pla de prevenció i els procediments. Pretén completar la implantació i integrar responsabilitats i millora contínua. Els documents model són referència i guia per adaptar-los a cada organització.
Va dictar instruccions transitòries per a les mútues com a sòcies de societats de prevenció després de la reforma de la LPRL de 2010. Regulava clients, condició de soci únic, operacions patrimonials, controls i separació d’activitats. No autoritza avui les mútues a ser serveis de prevenció aliens ni a participar en societats de prevenció: l’article 32 de la LPRL va canviar des de 2015.
La llei inclou la protecció i promoció de la salut laboral entre les prestacions de salut pública. Aquesta fitxa segueix la regla des de la redacció inicial de 2003, la reforma de 2007 sobre riscos i necessitats de les treballadores i la nova ordenació de l’article 11 el 2011.
Va combinar responsabilitat i indemnització per accidents amb mesures preventives: estudi de mecanismes protectors, catàleg tècnic, regles de seguretat i higiene i difusió del text. La fitxa conserva aquesta aportació històrica, limitada als preceptes preventius.
Va reformar la legislació d’accidents i incorporar un capítol sobre prevenció i reeducació professional. Les regles preventives van articular propostes tècniques, inspecció, sancions i experimentació. Es presenta com a antecedent històric, no com a règim d’obligacions actual.
Estableix requisits de salut i seguretat per a aparells i sistemes de protecció destinats a atmosferes potencialment explosives. El vincle amb la prevenció laboral és evitar fonts d’ignició i limitar explosions en equips utilitzats per les persones treballadores. Regula el producte i la conformitat; l’avaluació del lloc de treball i la protecció del personal es completen amb el Reial decret 681/2003.
Va ser el marc espanyol de requisits de seguretat per a aparells i sistemes de protecció en atmosferes potencialment explosives sota la Directiva 94/9/CE. La fitxa ajuda a interpretar documentació antiga i l’evolució de categories i requisits essencials, sense presentar-lo com a norma vigent de comercialització.
Va regular el disseny, la certificació i la comercialització d’equips de protecció individual segons la Directiva 89/686/CEE. És rellevant per a documentació d’EPI antics i per entendre l’origen del marcatge CE. La norma espanyola es va derogar expressament el 2020, però el Reglament (UE) 2016/425 ja era aplicable amb caràcter general des del 21/04/2018.
Va ser el marc Seveso II espanyol per controlar accidents greus amb substàncies perilloses. La fitxa se centra en la política preventiva, la gestió de seguretat, la formació i participació del personal i el pla d’emergència interior. Aquestes obligacions històriques connectaven expressament amb la LPRL i la coordinació amb contractistes.
Va aprovar la directriu de protecció civil sobre accidents greus amb substàncies perilloses. L’article 3 desenvolupava la política preventiva, el sistema de gestió i el pla d’emergència interior, amb formació, participació de treballadors i contractistes i organització de la resposta. Es conserva com a antecedent històric de protecció laboral.
Regula la prevenció i control de Legionella en instal·lacions susceptibles de generar exposició humana. L’article 4 remet expressament a la LPRL i a la protecció davant agents biològics i químics. La fitxa aborda el personal que opera, manté, revisa, neteja o desinfecta aquestes instal·lacions i els controls necessaris per limitar l’exposició.
Va regular les mesures higienicosanitàries davant Legionella des de 2003 fins a la substitució el 2023. Incloïa una remissió expressa a la protecció laboral davant agents biològics i químics i requisits de seguretat per a qui aplicava tractaments. La fitxa serveix per llegir programes, registres i actuacions d’aquell període.
El reglament integra obligacions preventives expresses per a tallers i dipòsits i una instrucció específica sobre explosions a la feina. Aquesta fitxa recull aquests mandats laborals; la reforma de seguretat ciutadana de 2025 no es presenta com una nova redacció de la ITC 14.
Antecedent del reglament de 2015: va vincular tallers i dipòsits a la prevenció laboral i va incorporar la ITC 14 sobre explosions. Els mandats s’expliquen com a història normativa; la referència actual és el RD 989/2015, amb les reserves que manté per a situacions anteriors.
Va regular la responsabilitat del titular, la capacitació del personal i la protecció radiològica en instal·lacions nuclears i radioactives. El RD 1217/2024 el va derogar expressament. Aquesta fitxa conserva els mandats preventius històrics i explica la continuïtat de determinades autoritzacions i procediments, sense atribuir vigència general al text anterior.
Substitueix els reglaments d’instal·lacions de 1999 i de fonts d’alta activitat de 2006. A més de la protecció del personal d’instal·lacions, regula empreses externes, materials radioactius naturals, radó laboral i tripulacions aèries. La fitxa selecciona aquests mandats i els connecta amb el RD 1029/2022.
Va establir controls de fonts encapsulades d’alta activitat, formació i resposta a pèrdues i incidents per evitar exposicions involuntàries. El règim de fonts òrfenes es va separar el 2020 i la resta del reial decret fou derogada el 2024. Els terminis i les freqüències es presenten com a antecedents, no com a obligacions autònomes actuals.
Prevé exposicions involuntàries per fonts radioactives fora del control reglamentari, especialment en reciclatge de metalls i llocs de trànsit. Exigeix vigilància, aïllament segur, intervenció especialitzada i formació documentada. El vincle amb SST és exprés, tot i que també protegeix la població i el medi ambient.
El Conveni sobre el medi ambient de treball de 1977 preveu aire, soroll i vibracions, però Espanya va declarar que acceptava únicament les obligacions sobre contaminació de l’aire i soroll. Va entrar en vigor per a Espanya el 17/12/1981. La fitxa conserva el títol oficial complet i delimita clarament el compromís espanyol.
Cada registre identifica la norma, el rang i l’àmbit, les dates de publicació i d’efecte, l’estat contrastat i els enllaços oficials. Es mantenen les normes derogades com a antecedents. “Modificada” descriu l’historial i pot coexistir amb “vigent”.
A Espanya, la referència és el Boletín Oficial del Estado. La revisió distingeix la publicació d’un canvi de la data en què produeix efectes i de l’actualització administrativa del registre. Les traduccions a l’anglès i al català són editorials i conserven el títol oficial original.
Boletín Oficial del EstadoL’ordre inicial és Espanya, Colòmbia, Xile, l’Argentina i Mèxic; a continuació, els altres països de parla hispana i la resta del món. Es completarà l’inventari documentat de cada país abans d’obrir el següent, mantenint la revisió de les normes ja incorporades.
Data de publicació: 14 de novembre de 2026.
Responsable editorial: Equip editorial de Sabentis.
Revisió editorial per Pablo RodríguezLinkedIn
Vicepresident Executiu de la Fundació Internacional ORP i Chief Financial Officer de Sabentis.
