Molls de càrrega

Els molls de càrrega connecten vehicles i edificis durant la transferència de mercaderies. Concentren riscos de caiguda, atropellament, atrapament i desplaçament del vehicle que requereixen coordinar instal·lacions, equips i persones.

En poques paraules

Un moll segur necessita controlar la vora, la immobilització del vehicle i la comunicació durant la càrrega. L’operació ha d’autoritzar-se i tancar-se amb condicions clares.

Contingut
  1. Quins riscos concentra un moll
  2. Aproximació i separació de persones
  3. Immobilització i sortida prematura
  4. Rampa, plataforma i estabilitat
  5. Control de la vora i de l’operació
  6. Exemple pràctic
  7. Inspecció i manteniment
  8. Errors freqüents
  9. Conceptes relacionats
  10. Al blog
  11. Referències

Diccionari A-Z →

Quins riscos concentra un moll

Un moll de càrrega és una zona on se salva la diferència entre el nivell d’una instal·lació i la plataforma del vehicle. Pot incorporar rampes anivelladores, portes, abrics i sistemes de retenció. La seguretat depèn del conjunt i de la seqüència de treball, no únicament que cada component funcioni per separat.

Els principals escenaris inclouen caiguda des de la vora, atrapament entre vehicle i estructura, atropellament durant maniobres i caiguda d’equips o mercaderia. També pot produir-se un buit perillós si el vehicle es desplaça mentre un carretó circula sobre la connexió. El trànsit intern ha de considerar aquestes interfícies com a punts crítics.

Aproximació i separació de persones

L’arribada del vehicle ha d’organitzar-se mitjançant recorreguts, zones d’espera i condicions de maniobra comprensibles. Ha d’evitar-se que vianants travessin àrees on el conductor no pot veure’ls. La il·luminació i la senyalització ajuden, però no substitueixen la separació física quan sigui necessària i viable.

El conductor necessita instruccions clares sobre on situar-se i com conèixer l’estat de l’operació. Si no participa en la càrrega, ha de disposar d’un lloc segur d’espera. Quan diverses empreses intervenen, la coordinació d’activitats ha de definir responsabilitats i mitjans de comunicació abans de començar.

Immobilització i sortida prematura

Ha de controlar-se tant el desplaçament progressiu durant la càrrega com la sortida intempestiva per una maniobra del conductor. Els frens, sistemes de retenció i altres mesures han de seleccionar-se segons vehicles i condicions. Un senyal lluminós informa, però no equival per si sola a immobilització física.

L’organització necessita un criteri inequívoc per a autoritzar l’inici i la sortida. Les mesures han de contemplar diferències entre vehicles, remolcs i equips de càrrega. L’ús d’una solució habitual no permet assumir que sigui adequada per a qualsevol configuració. Han de seguir-se instruccions, verificar compatibilitat i comprovar que els dispositius realment compleixen la seva funció.

Rampa, plataforma i estabilitat

La rampa o anivellador ha de ser compatible amb la diferència d’altura, les càrregues i l’equip que la travessa. És necessari revisar el seu suport i estat, juntament amb la plataforma del vehicle. Un sòl deteriorat pot fallar encara que el moll tingui capacitat suficient. També han de valorar-se estabilitat del remolc i distribució de mercaderies.

L’operació ha de mantenir-se dins de les condicions previstes. Canvis d’altura per càrrega o descàrrega poden alterar la connexió. El atrapament en parts mòbils de l’anivellador requereix mesures específiques, especialment durant neteja o manteniment. No ha d’accedir-se a zones perilloses sense controlar prèviament les energies i els moviments possibles.

Control de la vora i de l’operació

Quan no hi ha vehicle, la vora pot constituir un risc de caiguda per a persones o equips. Han d’existir mesures que impedeixin l’accés perillós segons el disseny i ús del moll. Mantenir una porta oberta per comoditat no resulta acceptable si deixa una caiguda sense controlar.

Durant la transferència, la zona ha de romandre ordenada i amb visibilitat suficient. La càrrega no ha d’ocultar senyals ni obligar a envair àrees de maniobra. Si canvien les condicions, falla una retenció o es perd comunicació, l’operació ha de detenir-se i recuperar-se el control abans de continuar. La pressió per alliberar el moll no elimina aquestes comprovacions.

Exemple pràctic

Un magatzem utilitza un semàfor per a indicar al conductor quan sortir. Durant la descàrrega, un carretó provoca petits moviments del remolc i augmenta el buit en la unió. Encara que la llum segueix en vermell, el sistema no està controlant aquest desplaçament físic.

La revisió diferencia informació i immobilització i selecciona mesures compatibles amb els vehicles atesos. També comprova la seqüència de porta, anivellador i autorització de sortida. El seguiment observa operacions reals per a confirmar que no s’anul·len dispositius quan arriba un vehicle distint dels habituals.

Inspecció i manteniment

La inspecció ha d’incloure anivelladors, proteccions, retencions, senyals i elements de comunicació. Les avaries han de registrar-se i traduir-se en decisions sobre disponibilitat. Un dispositiu defectuós no pot considerar-se compensat indefinidament per un advertiment verbal sense revisar el risc.

El manteniment requereix procediments que impedeixin moviments inesperats i protegeixin enfront de caiguda o atrapament. També han de revisar-se danys estructurals, paviments i drenatges. La freqüència de les comprovacions ha de respondre a condicions d’ús, instruccions i exigències aplicables, conservant evidència suficient per a gestionar defectes i la seva correcció. La retirada de subjeccions de la mercaderia també necessita control: durant el transport la càrrega pot haver-se desplaçat. Abans d’obrir o alliberar elements ha de comprovar-se la seva estabilitat i definir-se una forma de descàrrega que no exposi a persones a una caiguda inesperada.

Errors freqüents

Són errors freqüents confiar exclusivament en el conductor, considerar que el fre resol qualsevol moviment o permetre vianants en la trajectòria d’aproximació. També ho és utilitzar el mateix procediment sense comprovar vehicles amb geometries, plataformes o sistemes de suspensió distints.

La prevenció necessita una seqüència compartida: arribada, posicionament, assegurament, transferència, retirada d’equips i autorització de sortida. Cada fase ha de tenir condicions verificables. Les mesures tècniques i la coordinació es complementen per a impedir que un malentès o un moviment del vehicle converteixin la connexió en un punt de caiguda.

Conceptes relacionats

Al blog

Referències

  1. Butlletí Oficial de l’Estat. Reial decret 1215/1997, disposicions mínimes per a la utilització d’equips de treball. Text consolidat. Font oficial
  2. Butlletí Oficial de l’Estat. Reial decret 486/1997, disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball. Text consolidat. Font oficial
  3. Instituto Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo. NTP 1076: Molls de càrrega i descàrrega, seguretat. 2016. Font oficial
  4. Health and Safety Executive. Càrrega i descàrrega. Referència tècnica britànica. Font oficial

Informació editorial

Data de publicació: 10 d’octubre de 2026.

Responsable editorial: Equip editorial de Sabentis.

Autor: Pablo RodríguezLinkedIn

Vicepresident Executiu de la Fundació Internacional ORP i director financer de Sabentis.

Sol·licita una demo

Descobreix tot el que Sabentis pot fer per la teva organització.

Prova Sabentis

Sol·licita una demo
Estrelles 5
GetApp Software Advice Capterra