Què és l’INSST
L’INSST és un organisme autònom de l’Administració General de l’Estat, amb personalitat jurídica pròpia i adscrit al Ministeri de Treball i Economia Social. La seva denominació completa, Instituto Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo, O.A., M.P., procedeix del Reial decret 903/2018, que va actualitzar el seu estatut i va substituir el nom anterior d’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball (INSHT).
No és un ministeri, ni una agència d’inspecció, ni un centre de recerca universitari. És un òrgan científic tècnic especialitzat dins de l’Administració espanyola la funció de la qual és analitzar, investigar i difondre coneixement sobre condicions de treball, i prestar assistència tècnica a altres administracions i als agents socials.
La seva seu es troba a Madrid, al carrer Torrelaguna 73, i compta amb centres nacionals especialitzats en diferents matèries preventives repartits pel territori espanyol.
Origen i evolució legal
L’antecedent de l’institut és el Pla Nacional d’Higiene i Seguretat en el Treball, establert en 1970. L’organisme autònom pròpiament dit es va crear mitjançant el Reial decret llei 36/1978, de 16 de novembre, que ho va configurar com a organisme autònom de caràcter administratiu adscrit al Ministeri de Treball.
El Reial decret 577/1982 va desenvolupar la seva estructura i competències. La Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals li va atribuir les funcions que continua exercint avui com a referència tècnica del sistema preventiu espanyol. L’última actualització rellevant del seu estatut i denominació és el Reial decret 903/2018, que va fixar el nom i règim jurídic actuals.
Funcions que li atribueix l’article 8 de la Llei 31/1995
L’article 8 de la Llei 31/1995 configura al INSST com l’òrgan científic tècnic especialitzat de l’Administració General de l’Estat que té, entre altres, les següents funcions.
- Anàlisi i estudi de les condicions de treball i de la seva incidència en la seguretat i la salut dels treballadors.
- Elaboració i actualització de guies tècniques, criteris tècnics i notes tècniques de prevenció (NTP) per a l’avaluació i prevenció dels riscos.
- Fixació de límits d’exposició professional per a agents químics, físics i biològics.
- Assistència tècnica a la Inspecció de Treball i Seguretat Social, a les administracions públiques, als serveis de prevenció i a les empreses i treballadors.
- Secretaria General de la Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball, l’òrgan col·legiat de participació institucional en matèria preventiva.
- Cooperació internacional amb organismes de la Unió Europea i amb la Organització Internacional del Treball en matèria de seguretat i salut laboral.
Documentació tècnica: NTP, guies tècniques i límits d’exposició
El producte més conegut de l’INSST són les Notes Tècniques de Prevenció (NTP), documents breus i monogràfics que aborden un risc o una tècnica preventiva concreta, com una NTP dedicada a les reaccions químiques perilloses amb l’aigua. Les NTP tenen caràcter orientatiu: no són normes jurídicament vinculants, però constitueixen la referència tècnica més citada en la pràctica preventiva espanyola.
Les guies tècniques desenvolupen de forma més extensa l’aplicació d’un reial decret concret, com els que regulen llocs de treball, equips de treball o agents químics, i també tenen naturalesa de material orientatiu no vinculant, encara que el seu seguiment facilita acreditar el compliment de la norma que desenvolupen.
Els límits d’exposició professional (LEP), publicats anualment, fixen valors de referència per a l’exposició a agents químics en l’aire dels llocs de treball. Al costat de criteris tècnics sobre agents biològics, físics i químics concrets, formen el conjunt de bases documentals, com INFOCARQUIM o FISQ, que l’INSST manté actualitzat per a l’ús de tècnics de prevenció i serveis de prevenció.
El que l’INSST no és: distinció amb la Inspecció de Treball
Una confusió freqüent és atribuir al INSST potestat sancionadora o inspectora. L’INSST no inspecciona centres de treball, no aixeca actes d’infracció i no imposa sancions. Aquesta funció correspon en exclusiva a la Inspecció de Treball i Seguretat Social, a la qual precisament l’INSST presta assistència tècnica quan aquesta ho requereix per a valorar aspectes tècnics d’un expedient.
El paper de l’INSST és, per tant, científic tècnic i de suport institucional, no de control del compliment normatiu. Aquesta distinció és rellevant per a qualsevol professional que citi documentació de l’INSST: seguir una NTP o una guia tècnica orienta l’actuació preventiva, però no substitueix l’anàlisi del text legal aplicable ni eximeix de les obligacions que fixa est.
Relació amb la Fundació Internacional ORP
El comitè assessor institucional de la Fundació Internacional ORP agrupa organismes públics, associacions professionals i asseguradores de diferents països. L’INSST figura en aquesta relació com l’òrgan científic tècnic de referència del sistema preventiu espanyol. Pertànyer a aquest comitè no equival a un conveni de col·laboració ni modifica les funcions que li atribueix l’article 8 de la Llei 31/1995: l’institut continua actuant en exclusiva sota aquest marc legal.
Aplicació pràctica
Per a un tècnic de prevenció, l’INSST és la font de referència habitual per a consultar valors límit d’exposició professional abans d’un mesurament higiènic, per a localitzar una NTP sobre un risc específic, o per a orientar el desenvolupament d’un procediment preventiu quan la norma legal no detalla el com. La seva documentació és d’accés públic i gratuït, la qual cosa la converteix en punt de partida estàndard en l’elaboració d’avaluacions de riscos i plans de prevenció a Espanya.
Per a una empresa o un servei de prevenció, conèixer que l’INSST no té funció inspectora ajuda a interpretar correctament les seves publicacions: són suport tècnic, no requeriment legal directe, encara que en la pràctica els tribunals i la pròpia Inspecció de Treball solen prendre els seus criteris com a referència de la diligència deguda exigible.
