Què és la OIT
La Organització Internacional del Treball es va crear en 1919 com a part del Tractat de Versalles que va posar fi a la Primera Guerra Mundial, sobre la premissa que una pau universal i duradora només pot basar-se en la justícia social. És un organisme especialitzat del sistema de Nacions Unides des de 1946 i, a diferència de qualsevol altre organisme d’aquest sistema, té estructura tripartida: en la seva Conferència Internacional del Treball i en el seu Consell d’Administració participen, amb veu pròpia, delegacions de governs, d’organitzacions d’ocupadors i d’organitzacions de treballadors.
Compta amb 187 estats membres i la seva seu està a Ginebra. El seu instrument principal d’actuació són els convenis i recomanacions internacionals del treball, adoptats en la Conferència Internacional del Treball, que es reuneix amb caràcter anual.
El mandat normatiu de l’OIT en seguretat i salut en el treball
A diferència d’altres organismes internacionals que treballen en aspectes relacionats amb el treball o la salut laboral des d’una perspectiva sanitària o de seguretat social, la OIT és l’única organització amb capacitat per a adoptar convenis internacionals del treball, és a dir, tractats que els estats membres poden ratificar i que, una vegada ratificats, generen obligacions jurídiques vinculants en el seu ordenament intern. Aquesta és la diferència essencial que distingeix el seu paper del d’organismes com la Organització Mundial de la Salut o associacions com la Associació Internacional de la Seguretat Social: cap d’ells té aquesta funció normativa.
En seguretat i salut en el treball, els dos convenis centrals d’aquest cos normatiu són el Conveni 155 i el Conveni 187, que es descriuen a continuació.
El Conveni 155 sobre seguretat i salut dels treballadors
El Conveni 155 sobre seguretat i salut dels treballadors va ser adoptat el 22 de juny de 1981, durant la 67ª reunió de la Conferència Internacional del Treball, acompanyat de la Recomanació 164. Estableix el marc general per a la gestió de la seguretat i salut en el treball tant a nivell nacional com en cada centre de treball: obliga els Estats que ho ratifiquen a formular, aplicar i reexaminar periòdicament una política nacional coherent en matèria de seguretat i salut dels treballadors i de medi ambient de treball, i fixa les obligacions bàsiques d’ocupadors i treballadors en l’àmbit de l’empresa.
El seu enfocament és aplicable progressiva: permet a cada Estat adaptar el ritme i les prioritats d’implantació a les seves condicions nacionals, la qual cosa ha facilitat la seva ratificació per països amb nivells de desenvolupament normatiu molt distints.
El Conveni 187 sobre el marc promocional per a la seguretat i salut en el treball
El Conveni 187 sobre el marc promocional per a la seguretat i salut en el treball va ser adoptat el 15 de juny de 2006, en la 95ª reunió de la Conferència Internacional del Treball, juntament amb la Recomanació 197. A diferència del Conveni 155, que fixa obligacions substantives, el Conveni 187 exigeix als Estats que el ratifiquen desenvolupar de manera progressiva, en consulta amb les organitzacions d’ocupadors i de treballadors, una política nacional, un sistema nacional i un programa nacional de seguretat i salut en el treball, amb l’objectiu declarat de promoure una cultura de prevenció.
La incorporació com a principi i dret fonamental en el treball
Al juny de 2022, la 110ª reunió de la Conferència Internacional del Treball va adoptar la decisió d’incloure un entorn de treball segur i saludable entre els principis i drets fonamentals en el treball de l’OIT, designant a aquest efecte com a convenis fonamentals precisament el Conveni 155 i el Conveni 187.
Aquesta decisió té una conseqüència jurídica precisa que convé explicar amb claredat, perquè sol generar confusió: una cosa és que un conveni sigui fonamental i una altra que un Estat l’hagi ratificat. Un conveni ratificat obliga a l’Estat per l’articulat concret que ha acceptat. Un conveni fonamental, en canvi, obliga a tots els estats membres de l’OIT, pel mer fet de ser-ho, a respectar, promoure i fer realitat de bona fe el principi que aquest conveni recull, amb independència de si l’han ratificat formalment. Des de 2022, per tant, tots els estats membres de l’OIT, els hagin ratificat o no, tenen l’obligació de respectar i promoure el principi d’un entorn de treball segur i saludable; només els qui ratifiquen el Conveni 155 o el Conveni 187 queden a més vinculats pel seu articulat detallat.
Estratègia, programes i jornades
La OIT ha adoptat una estratègia mundial en matèria de seguretat i salut en el treball per al període 2024-2030, orientada a abordar tant els riscos laborals tradicionals com els emergents, inclosos els vinculats al canvi climàtic, les noves tecnologies i les formes canviants de treball.
En el terreny de la cooperació al desenvolupament, la OIT impulsa el programa Safety + Health for All, que mobilitza recursos per a reforçar la protecció dels treballadors en països de renda baixa i mitjana, i del qual forma part un subprograma denominat Fons Vision Zero. Convé distingir-ho amb precisió de la campanya Vision Zero que promou la Associació Internacional de la Seguretat Social: comparteixen nom i esperit preventiu, però són iniciatives distintes, d’organitzacions distintes i amb instruments distints; el de l’OIT és un fons de cooperació tècnica orientat a cadenes de subministrament globals, mentre que el de la AISS és una campanya de sensibilització i una metodologia d’aplicació en l’empresa.
Des de 2003, la OIT promou el 28 d’abril com a Dia Mundial de la Seguretat i la Salut en el Treball, jornada de sensibilització que cada any se centra en un aspecte distint de la disciplina.
Aplicació pràctica
Per a un tècnic o un servei de prevenció, el Conveni 155 i el Conveni 187 són la referència obligada per a entendre d’on procedeixen bona part dels principis que després recullen les lleis nacionals de prevenció de riscos laborals, inclosa la Llei 31/1995 espanyola i els seus equivalents en altres països: política nacional de SST, sistema nacional, participació d’empresaris i treballadors, i gestió de la prevenció en l’empresa són conceptes que tots dos convenis ja recollien abans de traslladar-se a la legislació interna.
Per a una organització, entendre la diferència entre conveni fonamental i conveni ratificat ajuda a valorar amb precisió el nivell d’exigència internacional que li és aplicable, més enllà de si el seu país ha ratificat formalment l’un o l’altre instrument: el principi d’un entorn de treball segur i saludable s’aplica ja, en tot cas, per la simple pertinença del país a la OIT.
