Més que un risc d’explosió
El metà del biogàs pot formar mescles inflamables. També poden existir diòxid de carboni i sulfur d’hidrogen, amb perills d’asfíxia o toxicitat. La composició depèn del procés i de les matèries rebudes; no ha de suposar-se que tot el gas presenta sempre les mateixes característiques.
L’avaluació de Atmosferes explosives es completa amb riscos mecànics, elèctrics i tèrmics. Bombes, agitadors i transportadors poden atrapar; canonades i equips calents poden cremar. Els dipòsits i llacunes afegeixen risc de caiguda o ofegament, fins i tot quan la superfície sembla estable.
Controlar desviacions del procés
El disseny ha de considerar fugides, pressió anormal, fallades d’equips i pèrdua de serveis auxiliars. Instrumentació, alarmes i dispositius de protecció necessiten manteniment i comprovacions concordes amb la seva funció. Una vàlvula reductora instal·lada però no conservada no demostra que l’escenari de sobrepressió estigui controlat.
L’emmagatzematge, trasllat de matèries i gestió del digestato requereixen contenció i accessos adequats. Un vessament pot afectar treballadors, drenatges i zones pròximes. Els canvis d’alimentació o de capacitat han de revisar-se pels seus efectes sobre el procés, les emissions i les condicions de treball.
Manteniment i accés a equips
Desembussar una bomba o reparar un agitador obliga a considerar energia, pressió i entrada de material des d’altres parts de la planta. La intervenció ha de coordinar-se amb operació i utilitzar un procediment que controli aquestes connexions. Una parada en la pantalla de control no equival a aïllament segur.
Els dipòsits, fossats i altres recintes poden contenir atmosferes perilloses encara que estiguin parcialment buits. Ha d’evitar-se l’entrada quan existeixi alternativa i, si resulta necessària, planificar-la mitjançant el sistema específic d’espais confinats. L’avaluació inclou vigilància, mitjans i rescat; mai una entrada improvisada per a auxiliar a algú.
Organització de la resposta
Els treballadors i contractistes necessiten conèixer senyals d’alarma, zones restringides, responsables i actuacions previstes. Treballs que produeixin espurnes o calor requereixen control específic del risc d’ignició. La ventilació per si sola no autoritza qualsevol reparació sobre un sistema que ha contingut biogàs.
El pla d’emergència ha de disposar d’informació actualitzada d’equips, gasos, accessos i contactes tècnics. També ha de preveure pèrdua de contenció i recuperació posterior. Les fonts estrangeres serveixen com a orientació tècnica; els permisos ambientals i obligacions preventives es determinen per a cada emplaçament.
