Seguretat basada en el comportament

Fonaments i elements de l’enfocament

L’enfocament parteix del model antecedent, comportament i conseqüència: els comportaments s’activen per antecedents (informació, formació, senyals, procediments, exemple dels comandaments) i es mantenen o extingeixen per les seves conseqüències (reconeixement, comoditat, estalvi de temps, correcció, sanció). Els comportaments insegurs solen tenir conseqüències immediates i positives per a qui els realitza (rapidesa, menor esforç), mentre que les seves conseqüències negatives són improbables i diferides; la seguretat basada en el comportament busca invertir aquest balanç fent que el comportament segur rebi conseqüències positives immediates i freqüents, sobretot mitjançant reconeixement social i retroalimentació.

Els elements habituals d’un programa són: la identificació dels comportaments crítics a partir de l’avaluació de riscos i de l’anàlisi d’accidents i incidents; l’elaboració de llistes de comprovació amb definicions observables; l’observació sistemàtica per companys o comandaments formats, anònima respecte a la persona observada i centrada en el comportament i no en la persona; la retroalimentació immediata, positiva pels comportaments segurs i constructiva pels insegurs, amb anàlisi conjunta de les causes; el registre i l’anàlisi de les dades (percentatge de comportaments segurs per categoria i àrea); i la definició d’accions sobre els antecedents i les condicions que dificulten el comportament segur (eines, procediments, pressió de temps, disseny del lloc).

La revisió publicada en Medicina i Seguretat del Treball en 2015 recull reduccions de la sinistralitat molt variables entre estudis, amb millors resultats quan el programa compta amb suport de la supervisió, lideratge participatiu i transformació cultural, i assenyala com a limitacions la subjectivitat dels observadors i la crítica històrica al model d’Heinrich, que atribuïa la majoria dels accidents a actes insegurs sense explicar per què les persones actuen així. L’evidència secunda, per tant, l’ús de l’enfocament com a eina dins d’una cultura preventiva i no com a programa aïllat.

Condicions per a una aplicació correcta

• Prioritat de les condicions de treball. Els principis de l’article 15 de la Llei 31/1995 (evitar els riscos, combatre’ls a l’origen, adaptar el treball a la persona, protecció col·lectiva abans que individual) s’apliquen abans que qualsevol actuació sobre el comportament.
• Participació. Disseny del programa amb la consulta i participació dels treballadors i dels seus representants, conforme al capítol V de la Llei 31/1995, i amb observadors voluntaris formats.
• No punitiu. Les observacions no s’utilitzen per a sancionar ni per a avaluar l’acompliment individual; se centren en el comportament i en les seves causes, no en la persona.
• Anàlisi de causes. Cada comportament insegur observat s’analitza per a identificar els factors del sistema que l’afavoreixen (procediments, mitjans, pressió, formació) i s’actua sobre ells.
• Lideratge. Compromís visible de la direcció i dels comandaments, que participen en les observacions i responen a les accions proposades.
• Protecció de dades i confidencialitat. Registre d’observacions sense identificació de les persones observades i amb les garanties de la normativa de protecció de dades.
• Integració. Vinculació amb l’avaluació de riscos, la investigació d’incidents, la formació i els indicadors del sistema de gestió.
• Avaluació. Mesurament de l’evolució dels comportaments segurs i dels indicadors de sinistralitat, i revisió del programa.

Crítiques i riscos d’un ús inadequat

• Culpabilització. Atribuir els accidents a errors individuals i desviar l’atenció de les deficiències de les condicions de treball i de l’organització.
• Substitució de mesures tècniques. Utilitzar el programa per a evitar inversions en disseny, equips o protecció col·lectiva.
• Pressió sobre la notificació. Incentius lligats a l’absència d’accidents que desincentiven la comunicació d’incidents i danys.
• Vigilància. Ús de les observacions com a control disciplinari, amb efectes sobre el clima i la confiança.
• Rebuig de la representació. Programes imposats sense consulta ni participació, que la representació dels treballadors pot qüestionar amb fonament.
• Biaix dels observadors. Variabilitat i subjectivitat en les observacions si no hi ha definicions clares, formació i calibratge.
• Sostenibilitat. Pèrdua d’eficàcia quan cau el suport de la direcció o el programa es converteix en un tràmit.

Aplicació organitzativa: com implantar un programa de seguretat basada en el comportament

1. Verificar que les condicions de treball estan controlades conforme a l’avaluació de riscos i que el sistema de gestió té maduresa suficient (lideratge, investigació d’incidents, participació).
2. Consultar el programa amb els delegats de prevenció i el comitè de seguretat i salut, i acordar els seus principis: voluntarietat dels observadors, caràcter no punitiu, anonimat de les persones observades i protecció de dades.
3. Identificar els comportaments crítics a partir de l’avaluació de riscos i de l’anàlisi d’accidents i incidents, i elaborar llistes de comprovació amb definicions observables.
4. Formar als observadors en observació, retroalimentació i anàlisi de causes, i calibrar els criteris entre ells.
5. Realitzar observacions planificades amb retroalimentació immediata, registrar les dades sense identificar a les persones i analitzar les causes dels comportaments insegurs.
6. Definir i executar accions sobre els antecedents i les condicions (procediments, mitjans, disseny, pressió de temps) amb responsables i terminis, i comunicar els resultats.
7. Mesurar l’evolució dels comportaments segurs i de la sinistralitat, revisar el programa en el comitè i en la revisió per la direcció i ajustar-lo.

Un programari de gestió preventiva permet planificar les observacions, registrar les dades de manera anònima, analitzar els percentatges de comportaments segurs per categoria i àrea, gestionar les accions derivades i relacionar els resultats amb l’avaluació de riscos, els incidents i la formació amb traçabilitat.

Límits i errors freqüents

1. Implantar el programa sense haver controlat abans les condicions de treball, o utilitzar-ho per a justificar la falta de mesures tècniques.
2. Convertir les observacions en un instrument disciplinari o d’avaluació individual.
3. Lligar incentius a l’absència d’accidents, la qual cosa desincentiva la notificació.
4. Dissenyar el programa sense consulta ni participació de la representació dels treballadors.
5. No analitzar ni corregir les causes del sistema que afavoreixen els comportaments insegurs.
6. Abandonar el programa quan decau el suport de la direcció o quan es converteix en un tràmit sense retroalimentació.

Els fonaments i l’evidència de l’enfocament es recullen en la literatura científica citada i en les orientacions sobre cultura preventiva; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.

Marc normatiu i de referència

• Llei 31/1995, de 8 de novembre. Llei de Prevenció de Riscos Laborals; principis de l’acció preventiva (article 15) i consulta i participació dels treballadors (articles 33 a 40).
• Reial decret 39/1997, de 17 de gener. Reglament dels Serveis de Prevenció; integració de la prevenció i avaluació de riscos.
• ISO 45001:2018. Sistemes de gestió de la seguretat i salut en el treball; lideratge, participació i cultura.
• Martínez Oropesa, C. (2015). La gestió de la seguretat basada en els comportaments: un procés que funciona?. Revisió publicada en Medicina i Seguretat del Treball, 61(241), 424-435.
• EU-OSHA. Lideratge i participació dels treballadors. Orientacions sobre lideratge i participació com a base de la cultura preventiva.
• Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre. Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals; tractament de les dades de les observacions.

La ISO 45003 i els materials de l’INSST sobre cultura preventiva i riscos psicosocials aporten criteris complementaris sobre lideratge, participació i clima de seguretat.