Què descriu l’autoignició
La temperatura d’autoignició caracteritza l’inici de la combustió sense aplicar una espurna o flama externa, sota les condicions d’un assaig. És una propietat útil per a avaluar fonts calentes en presència de substàncies combustibles. No descriu una temperatura universal de seguretat per a qualsevol equip, mescla o situació de treball.
Es relaciona amb Atmosferes explosives.
Diferència amb el punt d’inflamació
Un líquid pot generar vapors inflamables a una temperatura molt inferior a aquella a la qual s’autoencén. Aquests vapors podrien cremar si troben una espurna. Per això controlar superfícies calentes no permet ignorar electricitat estàtica, flames o contactes elèctrics.
En canvi, una font prou calenta pot iniciar la combustió sense una espurna visible. L’absència de flama oberta no demostra que una operació de manteniment sigui segura.
Aplicacions preventives
La dada es considera en seleccionar equips per a atmosferes potencialment explosives i valorar temperatures de superfície. La selecció també depèn de la substància, grup d’equip i condicions d’utilització. El marcat i les instruccions han d’interpretar-se conjuntament, per personal competent.
En pólvores és necessari distingir comportament d’un núvol i d’una capa dipositada. L’acumulació sobre un equip calent pot modificar la dissipació tèrmica i crear condicions diferents de les considerades per a un equip net.
Quina informació ha de comprovar-se
Cal confirmar identitat del producte, mètode d’assaig i condicions a les quals es refereix el valor. Les mescles i canvis del procés mereixen una revisió pròpia. Els residus presents en una conducció o recipient poden ser distints del producte que circula normalment.
L’avaluació també examina punts calents per fricció, rodaments, motors, calefactors i treballs de tall. Convé considerar el funcionament anormal previsible, perquè una avaria pot augmentar la temperatura encara que el règim habitual sigui acceptable.
Exemple hipotètic
En un transport de pols se substitueix un motor per un altre de potència similar. Abans d’acceptar-ho, l’equip revisa la seva adequació a l’emplaçament i la temperatura de superfície, no sols dimensions i consum. A més comprova neteja i vigilància de rodaments. L’equivalència mecànica no demostra que l’equip sigui apropiat per al risc d’ignició.
Límits de la dada
No ha d’establir-se un marge improvisat restant uns graus a la temperatura publicada. Els criteris tècnics aplicables depenen del producte i del sistema. Tampoc han de confondre’s autoignició, combustió espontània per autooxidació i descomposició tèrmica: poden relacionar-se, però requereixen analitzar mecanismes diferents. La fitxa de seguretat i la documentació tècnica són punts de partida per a aquesta avaluació.
