Identificar els papers reals
L’article 2 del RD 1627/1997 defineix els agents a efectes preventius a Espanya. Promotor és qui encarrega l’obra; contractista, qui assumeix davant ell l’execució de tota o part d’ella; subcontractista, qui executa una part per encàrrec del contractista.
Ha de revisar-se la relació real i no sols el nom comercial del contracte. Un autònom que empra personal per compte d’altri passa a considerar-se contractista o subcontractista a aquest efecte.
Promotor i projectistes
El promotor ha d’assegurar l’elaboració de l’estudi o estudi bàsic de seguretat i salut en els projectes en què correspon i designar coordinadors quan concorren els supòsits legals.
En projecte, la prevenció ha d’incorporar-se a decisions tècniques, organització i durada de fases. Si intervenen diversos projectistes es requereix coordinació en aquesta fase. Nomenar el coordinador no eximeix al promotor de les seves pròpies obligacions.
Direcció facultativa i coordinació
La direcció facultativa dirigeix i controla l’execució. El coordinador durant l’execució forma part d’ella i coordina l’aplicació dels principis preventius, activitats concurrents i control dels mètodes de treball.
La necessitat de designar-ho depèn de la concurrència prevista legalment: més d’una empresa, una empresa i autònoms o diversos autònoms. No ha de confondre’s la seva funció amb la supervisió empresarial diària de cada tasca.
Contractistes i subcontractistes
Cada contractista elabora el seu pla de seguretat i salut quan resulta exigible, desenvolupant l’estudi segons el seu sistema d’execució. L’aprovació correspon al coordinador o, si no ha de designar-se, a la direcció facultativa; les obres públiques tenen el procediment específic de l’article 7.
Contractistes i subcontractistes han d’executar correctament les seves mesures, informar i instruir i atendre les indicacions de coordinació. L’aprovació del pla no els allibera de complir-lo ni dels seus deures empresarials.
Persones autònomes i contractació directa
Les persones autònomes sense plantilla tenen obligacions específiques de prevenció, coordinació, equips i compliment de les instruccions i del pla conforme a l’article 12.
Si el promotor contracta directament autònoms, l’RD 1627/1997 li atribueix la consideració de contractista respecte d’ells, amb l’excepció que contempla per a determinades obres contractades per un particular en el seu habitatge. Per això convé revisar l’estructura contractual abans de començar.
Coordinar decisions i comprovar la seva execució
És útil definir qui autoritza canvis, comunica riscos i interferències i comprova les mesures abans de cada fase. Les obligacions del marc preventiu general continuen aplicant-se als empresaris.
La comunicació d’obertura correspon a cada contractista abans del començament dels treballs, i el promotor ha de vetllar pel seu compliment. Aquest tràmit no substitueix planificació, mitjans ni coordinació efectiva.
Exemple hipotètic: dos contractistes en una reforma
Un promotor contracta directament la reforma de coberta i la renovació elèctrica. Encara que les empreses tinguin plans i responsables propis, les seves tasques poden coincidir sobre la mateixa zona.
S’identifica la necessitat de coordinació, s’ordenen les fases i es concreta qui comunica canvis i restringeix accessos. La solució combina les obligacions de cada empresa amb el control de les interferències entre ambdues.
