Què és i quin és el seu marc
El Comitè de Convivència Laboral forma part de les mesures colombianes de prevenció del assetjament laboral. La Resolució 3461 de 2025 va substituir les Resolucions 652 i 1356 de 2012. Per això, els reglaments i procediments interns han de revisar-se amb el text actualitzat, evitant conservar automàticament composició, freqüències o tràmits de documents antics.
La regulació del comitè ha de llegir-se juntament amb el marc de protecció enfront de violència i discriminació, inclòs el Decret 1040 de 2026, que va afegir disposicions al Decret 1072 de 2015. Tenir un comitè no esgota les obligacions de prevenció, atenció i protecció de l’ocupador ni substitueix les competències d’autoritats administratives o judicials.
Conformació i funcionament
El comitè inclou representants de l’ocupador i dels treballadors, amb regles de composició segons grandària i organització. L’ocupador designa als seus representants i els treballadors elegeixen els seus mitjançant votació secreta i escrutini públic. La resolució contempla també centres de treball i coordinació per a treballadors en missió d’empreses de serveis temporals.
El període és de dos anys i ha d’existir un reglament de funcionament amb garanties de reserva. La composició ha de comprovar-se directament en l’article 3, inclosos els seus supòsits i condicions d’elegibilitat. No convé substituir aquesta revisió per una taula antiga ni resoldre situacions frontereres de plantilla mitjançant una interpretació automàtica sense contrast normatiu.
Funció preventiva i límits
La seva funció és preventiva, orientadora, conciliadora i canalitzadora dins dels assumptes que pot tramitar. El comitè no determina jurídicament si va ocórrer assetjament laboral ni imposa sancions per aquest concepte. Escolta, examina de manera confidencial, promou compromisos quan procedeix i formula recomanacions, seguint el procediment i els terminis establerts.
Ha de diferenciar-se del COPASST, la labor del qual es refereix a participació i vigilància general en SST. Tots dos poden contribuir a millorar condicions de treball, però no són intercanviables. Els problemes de convivència tampoc han de reduir-se sempre a desacords personals: poden revelar factors organitzatius que necessiten intervenció sobre càrregues, lideratge, comunicació o relacions de poder.
Tramitació i seguiment
La Resolució 3461 estableix etapes de recepció, examen, escolta i cerca de solucions, amb termes específics. El procediment preventiu no pot superar seixanta-cinc dies calendari des de la recepció formal de la queixa, amb les precisions de la pròpia norma sobre seguiment. Aquest màxim no autoritza a posposar actuacions que tenen terminis menors.
Quan no s’arriba a acord, persisteix la conducta o s’incompleixen recomanacions, la resposta varia entre sector públic i privat conforme a la resolució. El reglament intern ha de deixar clars responsables, comunicacions i vies externes disponibles. La gestió documental ha de registrar actuacions suficients per a acreditar diligència sense difondre innecessàriament relats o informació personal.
Assetjament sexual i violència basada en gènere
L’assetjament sexual no és una matèria conciliable pel comitè. La Resolució 3461 remet a procediments de recepció, atenció, prevenció i protecció sota responsabilitat de l’organització. El Decret 1040 de 2026 reforça garanties enfront de violència basada en gènere, inclòs el dret de no confrontació i no conciliació en els supòsits que regula.
Per tant, no ha d’obligar-se a una persona a reunir-se amb el presumpte agressor com a condició per a rebre protecció. El protocol enfront de l’assetjament ha de distingir rutes i competències. Activar mesures de protecció no equival a anticipar una sanció: són actuacions amb finalitats diferents que han de respectar drets, confidencialitat i degut procés.
Exemple pràctic
En un exemple hipotètic, una treballadora comunica conductes humiliants reiterades durant reunions. El canal receptor registra la informació de forma reservada, identifica la ruta competent i valora necessitats immediates de protecció. Si l’assumpte correspon al comitè, s’activa el procediment amb les seves etapes i terminis, sense divulgar l’expedient al conjunt de l’empresa.
Durant la revisió s’adverteixen a més pràctiques de supervisió que afecten un equip complet. L’organització estudia mesures sobre aquest risc psicosocial sense publicar dades del cas. Si apareguessin fets de naturalesa sexual o violència basada en gènere, s’aplicaria la ruta específica i les seves garanties, evitant tractar qualsevol situació com una controvèrsia conciliable.
Confidencialitat i recursos
La informació de les queixes requereix accés limitat, custòdia i regles de transferència en renovar el comitè. La confidencialitat ha de mantenir-se també després del tancament. Els informes de gestió poden mostrar tendències i recomanacions sense exposar identitats o detalls que permetin reconstruir casos particulars, especialment en equips petits o situacions conegudes per tercers.
L’ocupador ha de facilitar recursos i formació perquè el comitè pugui complir les seves funcions. Els seus integrants necessiten comprendre límits de competència, escolta respectuosa, documentació i prevenció de revictimització. La bona intenció no substitueix preparació ni permet improvisar recerques que corresponguin a altres òrgans o professionals segons la naturalesa dels fets.
Com avaluar la seva utilitat
La utilitat del comitè s’aprecia en l’accessibilitat del canal, diligència, reserva i seguiment de recomanacions. Un nombre baix de queixes no demostra per si només un entorn saludable: també pot reflectir desconeixement o temor a represàlies. Convé valorar si les persones coneixen els procediments i confien que seran tractades amb respecte.
Els errors més greus inclouen conservar regles derogades, confondre prevenció amb sanció, exigir conciliació on no procedeix i tancar casos sense seguiment. L’organització necessita un sistema coherent de convivència i protecció, connectat amb el SG-SST i amb les rutes externes, que actuï sobre els problemes sense traslladar a la persona afectada la càrrega de resoldre’ls.
