Comitè de convivència laboral 2026: Resolució 3461 de 2025 i Decret 1040, conformació, funcions i terminis
Per Pablo Rodríguez
El comitè de convivència laboral és la instància interna que rep, tramita i concilia les queixes per assetjament laboral en les empreses colombianes. La Resolució 3461 de 2025, expedida el 1 de setembre de 2025, va derogar les Resolucions 652 i 1356 de 2012 i va actualitzar la seva conformació, funcions i terminis; el Decret 1040 de 2026 el va integrar en la política i el protocol de prevenció de l’assetjament laboral, la violència i la discriminació. A 22 d’agost de 2026 la Resolució 3461 de 2025 continua vigent: el Ministeri del Treball va publicar el 30 de juliol de 2026 un projecte per a subrogar-la integralment, el període de comentaris del qual va tancar el 18 d’agost, però el projecte encara no és vinculant. Aquesta guia resumeix què ha de fer l’empresa en 2026.
La fitxa del Comitè de Convivència Laboral a Colòmbia resumeix el seu abast, límits i funcionament sota la Resolució 3461 de 2025, juntament amb la seva relació amb les garanties de protecció vigents.
Què és el comitè de convivència laboral
És un òrgan bipartit, amb representació de l’ocupador i dels treballadors, creat a l’empara de la Llei 1010 de 2006 per a prevenir l’assetjament laboral i atendre les queixes mitjançant un procediment confidencial, conciliatori i amb terminis. No sanciona: recomana, concilia i, si no hi ha acord, en el sector públic remitent la queixa al Procuradoratge o personería competent i, en el privat, informa l’alta direcció i tanca el cas intern, quedant oberta la via davant l’inspector de treball o el jutge competent.
Conformació segons la Resolució 3461 de 2025
- Empreses amb menys de cinc treballadors: un representant per cada part.
- Empreses amb més de cinc i menys de vint treballadors: un representant per cada part, amb suplents.
- Empreses amb més de vint treballadors: dos representants per cada part, amb suplents. La resolució no regula expressament els casos d’exactament cinc o vint treballadors.
- Els representants dels treballadors s’elegeixen per votació secreta; els de l’ocupador els designa la direcció.
- Període de 2 anys. Quan existeixin dos o més centres de treball, ha de conformar-se un comitè central i un altre addicional per cada centre, d’acord amb l’organització interna.
- No poden integrar el comitè els qui tinguin una queixa d’assetjament laboral formulada en contra seva o hagin estat víctimes d’assetjament laboral durant l’any anterior a la seva conformació.
La resolució manté la confidencialitat, la capacitació obligatòria dels integrants i l’obligació d’estendre acta de cada reunió.
Funcions i termini de 65 dies calendari
Les funcions principals són rebre i donar tràmit a les queixes, escoltar les parts, avançar reunions de conciliació, formular plans de millora i fer seguiment, presentar recomanacions a l’alta direcció i elaborar informes trimestrals i anuals. El procediment preventiu no pot excedir 65 dies calendari des de la recepció de la queixa formal; els terminis de les etapes no són acumulatius ni permeten superar aquest màxim, i el seguiment mensual de compromisos queda fora del còmput. El comitè es reuneix ordinàriament cada mes per a funcions administratives, informes i seguiment, i extraordinàriament cada vegada que rep una queixa formal.
Què afegeix el Decret 1040 de 2026
El Decret 1040 de 2026 exigeix als ocupadors una política i un protocol de prevenció de l’assetjament laboral, la violència i la discriminació, una avaluació ràpida i confidencial de les mesures de protecció amb mesures immediates (el termini de cinc dies hàbils té un abast limitat a determinades mesures en casos d’assetjament o violència sexual, a sol·licitud de la víctima) i la integració de tot això en el SG-SST (nou capítol 8 del Títol 1 de la Part 2 del Llibre 2 del Decret 1072 de 2015). El comitè de convivència aplica el procediment preventiu i conciliatori d’assetjament laboral i les seves actes i recomanacions serveixen d’evidència, però no coneix ni concilia casos d’assetjament sexual. Les ARL han de reportar mensualment al Ministeri del Treball les accions de prevenció i acompanyament desenvolupades, no informació individual de casos. Detall en nostra guia del Decret 1040 de 2026.
Articulació amb el SG-SST i el risc psicosocial
El comitè no substitueix la gestió del risc psicosocial: cada cas ha de connectar-se amb l’avaluació de factors psicosocials (Resolució 2764 de 2022), el pla d’intervenció i els indicadors del SG-SST. Qualsevol intercanvi d’informació entre el comitè de convivència, el COPASST i el responsable del SG-SST ha de limitar-se al necessari, usar dades agregades o anonimitzades i respectar la reserva i la protecció de les dades sensibles.
Sancions
No conformar el comitè, no capacitar-lo o no atendre les queixes en termini pot derivar en sancions conforme al Decret 1295 de 1994, la Llei 1562 de 2012 i el Decret 1072 de 2015, a més de troballes en inspecció i de la responsabilitat prevista en la Llei 1010 de 2006.
Llista de comprovació 2026
- Verificar la conformació vigent segons el nombre de treballadors i renovar si va vèncer el període.
- Elegir representants dels treballadors per votació secreta i documentar-la.
- Capacitar als integrants en assetjament laboral, conciliació i confidencialitat.
- Aprovar el reglament intern del comitè i el calendari de reunions.
- Alinear el procediment amb el protocol del Decret 1040 de 2026, amb les reunions mensuals i amb el màxim de 65 dies calendari.
- Conservar actes, queixes i recomanacions amb control d’accés.
Com ajuda Sabentis
El mòdul de gestió de comitès de Sabentis administra integrants, vigències, convocatòries, actes i tasques del comitè de convivència i del COPASST, amb confidencialitat per rol, i els vincula a els estudis psicosocials i als indicadors del SG-SST.
Preguntes freqüents
És obligatori el comitè de convivència laboral en totes les empreses?
Sí, en empreses públiques i privades amb treballadors, amb una conformació proporcional a la grandària.
Quina diferència hi ha entre el comitè de convivència i el COPASST?
El COPASST vigila el SG-SST en general; el comitè de convivència atén específicament l’assetjament laboral.
Què passa si la queixa no es resol en el comitè?
En el sector públic es remet la queixa al Procuradoratge o personería competent; en el privat s’informa l’alta direcció, es tanca el cas intern i la persona pot acudir a l’inspector de treball o al jutge competent.
