Com es genera i acumula
El contacte i separació entre materials, el moviment de productes i determinades operacions de transport poden separar càrregues. La seva acumulació depèn de la conductivitat, les superfícies, l’ambient i les possibilitats de dissipació.
El problema no es limita a instal·lacions elèctriques connectades. Una persona, un recipient o un material aïllant poden carregar-se durant una operació habitual. L’absència d’un cable d’alimentació no permet descartar aquest risc.
Quan una descàrrega resulta perillosa
Una descàrrega molesta en una oficina no equival a l’escenari d’un procés amb vapors inflamables o pols combustible. Per a la ignició importen les característiques de la mescla i la descàrrega, no sols que algú percebi una guspira.
El RD 681/2003 inclou expressament les descàrregues electroestàtiques entre els focus d’ignició que han d’avaluar-se. L’avaluació de atmosferes explosives ha de considerar conjuntament substàncies, instal·lacions, operacions i interaccions.
Què revisar en l’avaluació
- Materials i substàncies presents, inclosos residus i productes de neteja.
- Operacions que generen càrrega i situacions anormals previsibles.
- Elements conductors que poden quedar aïllats.
- Presència i durada d’atmosferes inflamables.
- Roba, calçat, sòls i compatibilitat amb el conjunt de mesures.
- Canvis de materials, equips, neteja o condicions ambientals.
Les comprovacions han de respondre a l’escenari real i ser realitzades per personal competent. Un mesurament fora de l’operació crítica pot no representar el problema.
Controlar generació, acumulació i descàrrega
La NTP 567 de l’INSST descriu diferents famílies de mesures: elecció de materials, connexió equipotencial i connexió a terra d’elements conductors, solucions dissipatives i control de les condicions del procés.
La seva combinació requereix disseny tècnic. Connectar a terra un objecte conductor no elimina automàticament la càrrega d’un material aïllant. Tampoc prou comprar un component denominat antiestàtic si la resta del sistema impedeix dissipar la càrrega.
Límits de la humitat i de les solucions aïllades
Augmentar la humitat pot afavorir la dissipació en determinats materials, però la seva eficàcia depèn de les superfícies i del procés. Alguns aïllants no responen de manera suficient; no ha de tractar-se com a garantia universal enfront de la ignició.
Els equips de neutralització també han de ser apropiats per a l’ambient. En zones amb el risc d’explosió no s’han d’introduir dispositius sense comprovar la seva adequació. Les solucions enfront d’estàtica han de ser compatibles amb la protecció enfront del xoc elèctric.
Verificació i manteniment
L’eficàcia pot perdre’s per corrosió, connexions defectuoses, recobriments aïllants, desgast o canvis en els productes de neteja. La revisió ha de comprovar els elements rellevants i registrar anomalies i correccions.
En instal·lacions amb atmosferes explosives, les mesures han d’integrar-se en el document de protecció contra explosions i revisar-se després de canvis importants. La formació explica quines condicions no poden alterar-se i quan detenir l’activitat per a sol·licitar comprovació tècnica.
Exemple hipotètic: canvi de recipients
Una empresa substitueix recipients d’un procés per uns altres de material distint. Encara que l’operació aparent ser idèntica, l’equip preventiu detecta que canvien les possibilitats de dissipació de càrrega.
Abans d’acceptar el canvi es revisen materials, substàncies, connexions i condicions d’utilització. L’exemple mostra per què conservar una pinça de connexió no demostra, per si sol, que el nou conjunt mantingui la protecció anterior.
