Abast i relació amb la SST
L’ergonomia en la fabricació de calçat analitza com es combinen la tasca, les màquines, el material i l’organització per reduir la càrrega de treball que pot afectar la salut. Aquesta fitxa tracta de fabricar sabates, no de triar calçat de seguretat per a altres sectors. Un procés tradicional pot incorporar màquines sense deixar d’exigir manipulació fina i operacions repetides.
La guia sectorial d’AVECAL i IBV identifica llocs que comprenen tall, costura, muntatge, acabat i magatzem. Aquesta diversitat impedeix valorar tota la fàbrica amb una sola fotografia. Tampoc permet atribuir automàticament una malaltia a una tasca sense la valoració corresponent.
Com a enfocament aplicat, es proposa connectar cada operació amb l’entrada de materials, la sortida i els canvis de model. La millora ha de conservar la seguretat mecànica i la qualitat del producte. Reduir una postura incòmoda traslladant l’esforç a la persona del lloc següent no resol el problema del procés.
Mapa de tasques i exposició real
Abans de seleccionar un mètode d’avaluació, descriviu què es fa durant una jornada representativa. Es proposa registrar models, materials, mida del lot, operacions auxiliars i períodes d’espera. Incloeu preparació, canvis d’estris, reposició, controls de qualitat, repassos i neteja. Una observació limitada al cicle nominal pot ometre una part important de l’esforç.
Identifiqueu quines tasques exigeixen precisió, força, abast, suport prolongat o manteniment d’una postura. Pregunteu a qui hi treballa què canvia quan la pell és més rígida, una peça ofereix resistència o el subministrament arriba barrejat. Aquestes preguntes són una proposta d’investigació del lloc, no una escala clínica ni un qüestionari validat.
Distingiu l’exposició habitual d’una incidència excepcional, però documenteu-les totes dues. Seleccioneu períodes i persones que representin la variabilitat del treball, explicant les limitacions de la mostra. No convertiu l’observació en una competició de velocitat ni utilitzeu una demostració accelerada com a descripció de l’activitat normal.
Tall i preparació de peces
En tall i preparació convé estudiar la presentació del material abans de valorar només l’acció de tallar. Com a proposta d’anàlisi, seguiu el recorregut de rotlles, fulles, patrons, estris i peces acabades. Comproveu si buscar referències obliga a girar-se, si cal sostenir el material mentre es tria una eina i on es dipositen els retalls.
La prioritat d’evitar manipulació manual del Reial decret 487/1997 orienta la logística; l’adequació de l’equip del Reial decret 1215/1997 orienta l’estació. Qualsevol suport o ajuda proposat ha de ser compatible amb les proteccions i amb l’accés segur als comandaments. No s’ha de resoldre un abast anul·lant un resguard o acostant les mans a una zona perillosa.
Assageu canvis de disposició amb l’equip aturat i amb participació de qui fa la tasca. Compareu si disminueixen recol·locacions i transports, si es conserva la visibilitat i si el nou emmagatzematge evita interferències. La solució ha de funcionar també quan canvien les dimensions del material.
Costura de les peces i treball de precisió
L’estudi d’costura de l’INSST i l’IBV aborda específicament un lloc amb postures estàtiques i repetició. L’orientació d’OSHA sobre costura relaciona el subministrament i la col·locació del material amb abasts, pinça i postures. Són referències per estudiar el lloc, no una recepta universal d’altura ni una garantia d’absència de trastorns.
Es proposa revisar conjuntament seient, pla de treball, suport dels peus, comandaments i línia visual. Canviar només la cadira pot empitjorar l’accés al pedal o elevar les espatlles. Observeu també l’entrada i la sortida de peces: un recipient col·locat darrere pot introduir girs en cada cicle encara que la posició davant de la màquina sembli còmoda.
Proveu els ajustos amb diferents models i persones, respectant les instruccions i proteccions de la màquina. Registreu què s’ha canviat i quina dificultat persisteix. La il·luminació ha de facilitar veure la costura sense acostar contínuament el cap, evitant ombres o reflexos que generin noves compensacions.
Muntatge, subjecció i força manual
El muntatge pot combinar col·locació precisa, subjecció de la peça i aplicació de força. Per estudiar-lo es proposa diferenciar l’esforç necessari per executar l’operació del que apareix perquè falta un suport, una peça no encaixa o un estri està deteriorat. Aquesta distinció ajuda a intervenir sobre la causa i no limitar-se a recomanar que es faci menys força.
Reviseu com se sosté la forma, quina part del cicle exigeix pinça i on es produeixen correccions repetides. Una ajuda de subjecció també s’ha de valorar per estabilitat, alliberament segur, compatibilitat amb diferents mides i possibles punts d’atrapament. No es recomana adaptar artesanalment una màquina sense comprovar-ne la seguretat.
Compareu les propostes amb materials representatius i sense exigir esforços màxims a la plantilla. Quan calgui mesurar força, utilitzeu un protocol tècnic adequat i registreu-ne les condicions. Una lectura aïllada no resumeix la repetició, durada, postura ni variabilitat entre models i persones.
Acabat, revisió i embalatge
En les darreres operacions es poden acumular tasques petites que no apareixen com un lloc independent: revisar, repassar, aparellar, introduir farciment, embolicar i tancar caixes. Com a proposta d’anàlisi, agrupeu-les per exigència real i observeu què passa quan apareixen defectes o falten referències. El repàs ha de comptar com a exposició, encara que no formi part del temps estàndard previst.
Comproveu la relació entre el pla d’inspecció i els recipients d’entrada i sortida. La proposta de millora pot combinar presentació de peces, espai per girar-les i separació de producte pendent i acabat. Eviteu que les caixes envaeixin l’espai de les cames o que l’emmagatzematge obligui a aixecar paquets des del terra repetidament.
L’ergonomia de l’acabat no substitueix l’avaluació de pols, productes químics, soroll o seguretat mecànica quan aquests perills existeixin. Cal revisar conjuntament els canvis: acostar una peça pot millorar l’abast i, alhora, situar la persona pitjor respecte a la captació localitzada.
Avaluació i límits dels mètodes
ART, de l’HSE, es va dissenyar per avaluar factors de risc en tasques repetitives dels membres superiors. Cal triar-lo segons la tasca i les instruccions del mètode. No constitueix una avaluació completa d’una fàbrica ni una prova mèdica d’aptitud. Altres problemes, com manipulació de càrregues o exposició química, requereixen una anàlisi específica.
Com a procediment proposat, documenteu per què es tria el mètode, quines tasques cobreix i què queda fora. Registreu l’observació que sosté cada puntuació i les diferències entre cicles o models. Quan hi hagi incertesa, conserveu-la a l’informe en lloc d’assignar un valor aparentment precís sense evidència.
Compareu situacions abans i després amb condicions equivalents: material, ritme, durada observada i organització. Si aquests factors canvien, expliqueu la limitació de la comparació. La puntuació orienta decisions; la intervenció es verifica observant si ha canviat el factor que motivava el problema i si la solució funciona durant el treball habitual.
Fonts: [4]
Organització, aprenentatge i adaptació
L’organització determina quant temps es manté una exposició i quin marge hi ha per ajustar el treball. Com a proposta, reviseu lots, proveïment, incidències de qualitat, canvis de model i recuperació entre tasques exigents. La rotació només aporta varietat útil si canvia realment la demanda; moure una persona entre tasques amb la mateixa pinça repetida pot mantenir el problema.
Reserveu formació pràctica per a ajustos, ús d’ajudes i comunicació de dificultats, especialment quan s’introdueix una màquina o un model nou. L’adaptació ha d’atendre les característiques i necessitats del treball real, sense pressuposar incapacitat per edat ni atribuir el problema a una suposada falta de resistència individual.
Un canal primerenc de comunicació de molèsties permet investigar el lloc i derivar la valoració sanitària quan correspongui. Les dades de salut requereixen tractament confidencial; el comandament necessita conèixer les mesures organitzatives o adaptacions aplicables, no disposar de diagnòstics. La vigilància de la salut no substitueix la millora tècnica del procés.
Cas aplicat: canvi de model
Exemple hipotètic: un taller canvia a un model amb una part superior més difícil d’orientar durant la costura. Augmenten les recol·locacions i les peces pendents s’acumulen a un costat. No s’afirma que això hagi passat en una empresa concreta ni que existeixi una lesió diagnosticada.
La proposta comença observant una mostra representativa del nou cicle i parlant amb les persones implicades. Se separen dos problemes: presentació del lot i suport durant l’operació. Es proven recipients en una posició accessible i un ajust compatible del lloc, mantenint les proteccions de la màquina. També es revisa la reposició perquè el subministrament no obligui a arribar per darrere.
La comprovació posterior compara tasques equivalents i registra ajustos, dificultats i repassos. Si la millora només funciona amb una mida de sabata, es documenta aquesta limitació i s’amplia l’assaig. L’objectiu de l’exemple és mostrar com verificar una decisió, sense prometre una reducció percentual de lesions.
Seguiment i documentació
El seguiment ha de conservar la relació entre problema, mesura i comprovació. Es proposa una fitxa per tasca amb fotografies autoritzades del lloc, condicions observades, mètode utilitzat, decisions, responsable i data de revisió. No calen imatges identificables de treballadors per documentar tots els ajustos; quan es registrin persones s’han de respectar les regles aplicables.
Indicadors útils poden ser llocs ajustats i verificats, problemes de reposició resolts, ajudes utilitzades correctament i accions pendents després de canvis de model. Definiu cada indicador per evitar comptar com a millora la simple compra d’una cadira o el lliurament d’una instrucció. L’absència de queixes no prova absència de risc.
Les fitxes relacionades permeten ampliar repetició, postures, càrregues, eines i ergonomia participativa. Un sistema documental pot reunir aquestes evidències i facilitar-ne la consulta, però la seva disponibilitat no acredita per si mateixa una avaluació adequada. El resultat rellevant és que les condicions de treball canviïn i que aquest canvi es comprovi amb la plantilla.
Fonts: [5]
Preguntes freqüents
Aquesta fitxa tracta del calçat de seguretat?
No. Analitza els llocs on es fabrica calçat. L’elecció d’EPI per als peus és una altra matèria.
N’hi ha prou amb canviar les cadires d’costura?
Cal valorar el seient amb la taula, el pedal, la visió, el subministrament i la tasca; un canvi aïllat pot introduir altres dificultats.
La rotació elimina la repetició?
Només aporta variació útil si canvia la demanda real. Cal analitzar el conjunt de tasques i la durada de l’exposició.
Una puntuació ART diagnostica una lesió?
No. ART avalua factors de tasques repetitives de membres superiors i no substitueix una valoració sanitària.
