Fred en el treball

El fred en el treball, o estrès per fred, és la càrrega tèrmica negativa a la qual queden exposades les persones quan la combinació de la temperatura de l’aire, el vent, la humitat, el contacte amb superfícies o líquids freds, l’activitat física i la roba provoca una pèrdua de calor corporal superior a la que l’organisme pot compensar. Afecta als qui treballen en cambres frigorífiques i de congelació de la indústria alimentària i la logística, en el manteniment d’instal·lacions de refrigeració, en l’exterior a l’hivern o en altitud (construcció, agricultura, serveis públics, manteniment d’infraestructures, transport), en operacions en aigua freda i en determinats processos industrials. Els seus efectes van des de la pèrdua de destresa manual, la reducció de la capacitat de treball i l’augment de la probabilitat d’accidents fins al refredament local de mans, peus i cara, les congelacions superficials i profundes, el refredament de les vies respiratòries i la hipotèrmia, definida per una temperatura corporal central inferior a 35 graus. A Espanya, l’exposició al fred s’emmarca en la Llei 31/1995 i en el Reial decret 486/1997 sobre llocs de treball, que fixa rangs de temperatura per als locals tancats i exigeix protecció enfront de les condicions ambientals adverses, es complementa amb el Reial decret 773/1997 sobre equips de protecció individual i amb el Reial decret 1561/1995, que limita la permanència i estableix descansos de recuperació en cambres frigorífiques i de congelació, i s’avalua amb els mètodes recollits en les Notes Tècniques de Prevenció 1036 i 1037 de l’INSST, basats en la norma UNE-EN ISO 11079 (aïllament requerit de la roba, IREQ) i en els índexs de refredament per vent i de refredament local.

En poques paraules

Càrrega tèrmica negativa per exposició a temperatures baixes, vent, humitat i contacte amb superfícies fredes en cambres frigorífiques, treballs en exterior, altitud, aigua freda i indústria. Provoca pèrdua de destresa i de capacitat de treball, refredament local, congelacions i hipotèrmia (temperatura central inferior a 35 graus). S’emmarca en la Llei 31/1995 i el Reial decret 486/1997 (rangs de temperatura i protecció enfront d’inclemències), el Reial decret 773/1997 (roba i equips de protecció) i el Reial decret 1561/1995 (permanència màxima i descansos en cambres frigorífiques), i s’avalua amb les NTP 1036 i 1037 de l’INSST (mètode IREQ de la UNE-EN ISO 11079, refredament per vent i refredament local).

Contingut
  1. Efectes del fred sobre la salut i la seguretat
  2. Marc normatiu aplicable
  3. Avaluació i mesures preventives
  4. Aplicació organitzativa: com gestionar el fred en el treball
  5. Límits i errors freqüents
  6. Exemple pràctic
  7. Marc normatiu i de referència
  8. Conceptes relacionats
  9. Referències

Diccionari A-Z →

Efectes del fred sobre la salut i la seguretat

  • Refredament general i hipotèrmia. Descens de la temperatura central amb calfreds, confusió, pèrdua de coordinació i, per sota de 35 graus, hipotèrmia, que pot ser mortal.
  • Refredament local i congelacions. Pèrdua de sensibilitat i destresa en mans i peus, penellons, peu d’immersió i congelacions superficials i profundes en extremitats, nas i orelles, afavorides pel vent i la humitat.
  • Refredament de les vies respiratòries. Irritació i broncoconstricció per inhalació d’aire molt fred, especialment amb activitat intensa.
  • Efectes sobre el rendiment i la seguretat. Reducció de la destresa manual, la força, l’atenció i la capacitat de reacció, amb augment dels errors i dels accidents.
  • Agreujament de patologies. Malalties cardiovasculars, respiratòries, circulatòries (síndrome de Raynaud) i musculoesquelètiques, i major sensibilitat de determinades persones, medicaments i consum d’alcohol.
  • Factors agreujants. Vent, humitat, contacte amb metalls i líquids freds, roba mullada, inactivitat, fatiga i exposició prolongada.

Marc normatiu aplicable

El Reial decret 486/1997 estableix que l’exposició a les condicions ambientals dels llocs de treball no ha de suposar un risc per a la seguretat i la salut, fixa per als locals tancats temperatures d’entre 17 i 27 graus en treballs sedentaris i d’entre 14 i 25 graus en treballs lleugers, i exigeix que en els llocs de treball a l’aire lliure i en els locals que no puguin quedar tancats s’adoptin mesures per a protegir les persones de les inclemències del temps; quan les condicions de treball, com en cambres frigorífiques, exigeixen temperatures fora d’aquests rangs, la protecció es garanteix mitjançant mesures organitzatives i equips de protecció.

El Reial decret 1561/1995 sobre jornades especials regula en el seu article 31 el treball en cambres frigorífiques i de congelació: entre 0 i menys 5 graus es manté la jornada normal amb un descans de recuperació de deu minuts cada tres hores de treball ininterromput a l’interior; entre menys 5 i menys 18 graus la permanència màxima és de sis hores amb descansos de quinze minuts per cada hora de treball ininterromput; i per sota de menys 18 graus la permanència màxima és de sis hores amb descansos de quinze minuts per cada quaranta-cinc minuts, podent completar-se la jornada amb treball fora de les cambres. El Reial decret 773/1997 regeix la selecció i l’ús de la roba i els equips de protecció contra el fred, i les Notes Tècniques de Prevenció 1036 i 1037 de l’INSST desenvolupen l’avaluació i les mesures preventives.

Avaluació i mesures preventives

  • Avaluació. Mètode IREQ de la norma UNE-EN ISO 11079 per a determinar l’aïllament de la roba necessari i el temps màxim d’exposició, índex de refredament per vent per a l’exterior i avaluació del refredament local per contacte i convecció.
  • Mesures tècniques. Protecció enfront del vent i la humitat, calefacció localitzada en llocs fixos, aïllament de superfícies metàl·liques, mànecs i eines, i zones de descans calefactades.
  • Mesures organitzatives. Limitació dels temps d’exposició, pauses de recuperació en llocs temperats, rotació de tasques, aclimatació, treball en parella en condicions severes, ajust de l’activitat i begudes calentes.
  • Roba i equips de protecció. Roba de protecció contra el fred per capes, adequada a l’aïllament requerit, guants i calçat aïllants i antilliscants, protecció de cap i cara, i substitució de la roba mullada.
  • Informació i formació. Reconeixement dels signes d’hipotèrmia i congelació, ús de la roba, hàbits d’hidratació i alimentació i actuació en emergències.
  • Vigilància de la salut. Identificació de persones especialment sensibles i seguiment dels efectes sobre la salut.

Aplicació organitzativa: com gestionar el fred en el treball

  1. Identificar els llocs i tasques amb exposició al fred (cambres, exterior a l’hivern, altitud, aigua freda, contacte amb superfícies fredes) i les persones exposades, incloses les especialment sensibles.
  2. Avaluar l’exposició amb el mètode IREQ i els índexs de refredament per vent i local, determinant l’aïllament de la roba necessari i els temps màxims d’exposició i recuperació.
  3. Aplicar les mesures tècniques (protecció enfront del vent i la humitat, calefacció localitzada, aïllament de superfícies) i organitzatives (temps, pauses, rotació, aclimatació, treball en parella) i complir els descansos del Reial decret 1561/1995 en cambres frigorífiques.
  4. Seleccionar i lliurar la roba i els equips de protecció contra el fred adequats a l’aïllament requerit, amb criteris de substitució i assecat.
  5. Formar i informar la plantilla sobre els efectes del fred, els signes d’alarma, l’ús de la roba i l’actuació en emergències, i disposar d’un protocol de primers auxilis.
  6. Integrar la vigilància de la salut específica i adaptar els llocs de les persones especialment sensibles.
  7. Revisar l’avaluació i les mesures amb els canvis d’estació, d’instal·lacions o d’organització i registrar les incidències.

Un programari de gestió preventiva permet vincular els llocs amb exposició al fred a l’avaluació i als temps d’exposició i recuperació, gestionar el lliurament i renovació de la roba de protecció, planificar la formació i la vigilància de la salut, registrar les incidències i mantenir la traçabilitat del compliment dels descansos en cambres frigorífiques.

Límits i errors freqüents

  1. Considerar el fred una molèstia sense avaluar l’exposició ni determinar l’aïllament requerit de la roba.
  2. No respectar els temps de permanència i els descansos de recuperació en cambres de congelació.
  3. Lliurar roba de protecció inadequada al nivell de fred, sense capes ni protecció de mans, peus i cara, o no substituir la roba mullada.
  4. Ignorar el vent i la humitat en els treballs exteriors i no disposar de zones temperades de recuperació.
  5. No identificar a les persones especialment sensibles ni formar en els signes d’hipotèrmia i congelació.
  6. Oblidar l’augment del risc d’accidents per pèrdua de destresa i d’atenció en ambients freds.

L’avaluació concreta depèn de les condicions ambientals, l’activitat i la roba; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.

Exemple pràctic

Situació: un operador logístic de productes congelats amb càmeres a menys 22 graus i molls de càrrega oberts revisa la gestió del fred després de diverses queixes d’entumiment de mans i una relliscada en el moll.

  • Avaluació. El servei de prevenció avalua les cambres i els molls amb el mètode IREQ i l’índex de refredament per vent, detecta que la roba lliurada no aconsegueix l’aïllament requerit i que els descansos del Reial decret 1561/1995 no s’apliquen de manera sistemàtica.
  • Mesures. Se substitueix la roba per equips de protecció contra el fred adequats amb guants i calçat aïllants, s’instal·len cortines i tancaments en els molls, s’habilita una sala de recuperació calefactada i s’implanta el control de la permanència amb descansos de quinze minuts cada quaranta-cinc minuts.
  • Organització. Es forma a la plantilla en els signes d’alarma i l’ús de la roba, s’identifica a les persones especialment sensibles i s’estableix la rotació amb tasques fora de les cambres.
  • Seguiment. Les queixes desapareixen, el registre de permanència s’integra en el sistema de gestió i l’avaluació es revisa abans de cada campanya d’hivern.

Marc normatiu i de referència

La norma UNE-EN ISO 11079 estableix el mètode de determinació de l’aïllament requerit de la roba (IREQ) i dels efectes del refredament local, i és la referència tècnica de les Notes Tècniques de Prevenció citades.

Conceptes relacionats

Referències

  1. Butlletí Oficial de l’Estat. Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals. 1995, text consolidat vigent. Font oficial
  2. Butlletí Oficial de l’Estat. Reial decret 486/1997, de 14 d’abril, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball. 1997, text consolidat vigent. Font oficial
  3. Butlletí Oficial de l’Estat. Reial decret 1561/1995, de 21 de setembre, sobre jornades especials de treball. 1995, text consolidat vigent. Font oficial
  4. Butlletí Oficial de l’Estat. Reial decret 773/1997, de 30 de maig, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització pels treballadors d’equips de protecció individual. 1997, text consolidat vigent. Font oficial
  5. Instituto Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo. NTP 1036: Estrès per fred (I). 2015. Font oficial
  6. Instituto Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo. NTP 1037: Estrès per fred (II). 2015. Font oficial
  7. Instituto Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo. Ambient tèrmic. Portal temàtic. Font oficial

Informació editorial

Data de publicació: 30 d’agost de 2026.

Responsable editorial: Equip editorial de Sabentis.

Revisió editorial per Pablo RodríguezLinkedIn

Vicepresident Executiu de la Fundació Internacional ORP i director financer de Sabentis.

Sol·licita una demo

Descobreix tot el que Sabentis pot fer per la teva organització.

Prova Sabentis

Sol·licita una demo
Estrelles 5
GetApp Software Advice Capterra