Efectes del fred sobre la salut i la seguretat
- Refredament general i hipotèrmia. Descens de la temperatura central amb calfreds, confusió, pèrdua de coordinació i, per sota de 35 graus, hipotèrmia, que pot ser mortal.
- Refredament local i congelacions. Pèrdua de sensibilitat i destresa en mans i peus, penellons, peu d’immersió i congelacions superficials i profundes en extremitats, nas i orelles, afavorides pel vent i la humitat.
- Refredament de les vies respiratòries. Irritació i broncoconstricció per inhalació d’aire molt fred, especialment amb activitat intensa.
- Efectes sobre el rendiment i la seguretat. Reducció de la destresa manual, la força, l’atenció i la capacitat de reacció, amb augment dels errors i dels accidents.
- Agreujament de patologies. Malalties cardiovasculars, respiratòries, circulatòries (síndrome de Raynaud) i musculoesquelètiques, i major sensibilitat de determinades persones, medicaments i consum d’alcohol.
- Factors agreujants. Vent, humitat, contacte amb metalls i líquids freds, roba mullada, inactivitat, fatiga i exposició prolongada.
Marc normatiu aplicable
El Reial decret 486/1997 estableix que l’exposició a les condicions ambientals dels llocs de treball no ha de suposar un risc per a la seguretat i la salut, fixa per als locals tancats temperatures d’entre 17 i 27 graus en treballs sedentaris i d’entre 14 i 25 graus en treballs lleugers, i exigeix que en els llocs de treball a l’aire lliure i en els locals que no puguin quedar tancats s’adoptin mesures per a protegir les persones de les inclemències del temps; quan les condicions de treball, com en cambres frigorífiques, exigeixen temperatures fora d’aquests rangs, la protecció es garanteix mitjançant mesures organitzatives i equips de protecció.
El Reial decret 1561/1995 sobre jornades especials regula en el seu article 31 el treball en cambres frigorífiques i de congelació: entre 0 i menys 5 graus es manté la jornada normal amb un descans de recuperació de deu minuts cada tres hores de treball ininterromput a l’interior; entre menys 5 i menys 18 graus la permanència màxima és de sis hores amb descansos de quinze minuts per cada hora de treball ininterromput; i per sota de menys 18 graus la permanència màxima és de sis hores amb descansos de quinze minuts per cada quaranta-cinc minuts, podent completar-se la jornada amb treball fora de les cambres. El Reial decret 773/1997 regeix la selecció i l’ús de la roba i els equips de protecció contra el fred, i les Notes Tècniques de Prevenció 1036 i 1037 de l’INSST desenvolupen l’avaluació i les mesures preventives.
Avaluació i mesures preventives
- Avaluació. Mètode IREQ de la norma UNE-EN ISO 11079 per a determinar l’aïllament de la roba necessari i el temps màxim d’exposició, índex de refredament per vent per a l’exterior i avaluació del refredament local per contacte i convecció.
- Mesures tècniques. Protecció enfront del vent i la humitat, calefacció localitzada en llocs fixos, aïllament de superfícies metàl·liques, mànecs i eines, i zones de descans calefactades.
- Mesures organitzatives. Limitació dels temps d’exposició, pauses de recuperació en llocs temperats, rotació de tasques, aclimatació, treball en parella en condicions severes, ajust de l’activitat i begudes calentes.
- Roba i equips de protecció. Roba de protecció contra el fred per capes, adequada a l’aïllament requerit, guants i calçat aïllants i antilliscants, protecció de cap i cara, i substitució de la roba mullada.
- Informació i formació. Reconeixement dels signes d’hipotèrmia i congelació, ús de la roba, hàbits d’hidratació i alimentació i actuació en emergències.
- Vigilància de la salut. Identificació de persones especialment sensibles i seguiment dels efectes sobre la salut.
Aplicació organitzativa: com gestionar el fred en el treball
- Identificar els llocs i tasques amb exposició al fred (cambres, exterior a l’hivern, altitud, aigua freda, contacte amb superfícies fredes) i les persones exposades, incloses les especialment sensibles.
- Avaluar l’exposició amb el mètode IREQ i els índexs de refredament per vent i local, determinant l’aïllament de la roba necessari i els temps màxims d’exposició i recuperació.
- Aplicar les mesures tècniques (protecció enfront del vent i la humitat, calefacció localitzada, aïllament de superfícies) i organitzatives (temps, pauses, rotació, aclimatació, treball en parella) i complir els descansos del Reial decret 1561/1995 en cambres frigorífiques.
- Seleccionar i lliurar la roba i els equips de protecció contra el fred adequats a l’aïllament requerit, amb criteris de substitució i assecat.
- Formar i informar la plantilla sobre els efectes del fred, els signes d’alarma, l’ús de la roba i l’actuació en emergències, i disposar d’un protocol de primers auxilis.
- Integrar la vigilància de la salut específica i adaptar els llocs de les persones especialment sensibles.
- Revisar l’avaluació i les mesures amb els canvis d’estació, d’instal·lacions o d’organització i registrar les incidències.
Un programari de gestió preventiva permet vincular els llocs amb exposició al fred a l’avaluació i als temps d’exposició i recuperació, gestionar el lliurament i renovació de la roba de protecció, planificar la formació i la vigilància de la salut, registrar les incidències i mantenir la traçabilitat del compliment dels descansos en cambres frigorífiques.
Límits i errors freqüents
- Considerar el fred una molèstia sense avaluar l’exposició ni determinar l’aïllament requerit de la roba.
- No respectar els temps de permanència i els descansos de recuperació en cambres de congelació.
- Lliurar roba de protecció inadequada al nivell de fred, sense capes ni protecció de mans, peus i cara, o no substituir la roba mullada.
- Ignorar el vent i la humitat en els treballs exteriors i no disposar de zones temperades de recuperació.
- No identificar a les persones especialment sensibles ni formar en els signes d’hipotèrmia i congelació.
- Oblidar l’augment del risc d’accidents per pèrdua de destresa i d’atenció en ambients freds.
L’avaluació concreta depèn de les condicions ambientals, l’activitat i la roba; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.
Exemple pràctic
Situació: un operador logístic de productes congelats amb càmeres a menys 22 graus i molls de càrrega oberts revisa la gestió del fred després de diverses queixes d’entumiment de mans i una relliscada en el moll.
- Avaluació. El servei de prevenció avalua les cambres i els molls amb el mètode IREQ i l’índex de refredament per vent, detecta que la roba lliurada no aconsegueix l’aïllament requerit i que els descansos del Reial decret 1561/1995 no s’apliquen de manera sistemàtica.
- Mesures. Se substitueix la roba per equips de protecció contra el fred adequats amb guants i calçat aïllants, s’instal·len cortines i tancaments en els molls, s’habilita una sala de recuperació calefactada i s’implanta el control de la permanència amb descansos de quinze minuts cada quaranta-cinc minuts.
- Organització. Es forma a la plantilla en els signes d’alarma i l’ús de la roba, s’identifica a les persones especialment sensibles i s’estableix la rotació amb tasques fora de les cambres.
- Seguiment. Les queixes desapareixen, el registre de permanència s’integra en el sistema de gestió i l’avaluació es revisa abans de cada campanya d’hivern.
Marc normatiu i de referència
- Llei 31/1995, de 8 de novembre. Llei de Prevenció de Riscos Laborals.
- Reial decret 486/1997, de 14 d’abril. Disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball; annex III, condicions ambientals.
- Reial decret 1561/1995, de 21 de setembre. Jornades especials de treball; article 31, treball en cambres frigorífiques i de congelació.
- Reial decret 773/1997, de 30 de maig. Utilització d’equips de protecció individual; roba de protecció contra el fred.
- NTP 1036. Estrès per fred (I). Efectes, sectors i mètode d’avaluació de l’estrès per fred.
- NTP 1037. Estrès per fred (II). Avaluació i mesures preventives enfront de l’estrès per fred.
- INSST. Ambient tèrmic. Portal temàtic sobre estrès tèrmic per calor i per fred.
La norma UNE-EN ISO 11079 estableix el mètode de determinació de l’aïllament requerit de la roba (IREQ) i dels efectes del refredament local, i és la referència tècnica de les Notes Tècniques de Prevenció citades.
