Infraccions i sancions en PRL

Què són les infraccions en prevenció de riscos laborals

L’article 5.2 de la LLISOS defineix com a infraccions laborals en matèria de prevenció de riscos laborals les accions o omissions dels subjectes responsables que incompleixin les normes legals, reglamentàries i clàusules normatives dels convenis col·lectius en aquesta matèria, tipificades i sancionades en la pròpia llei. Els subjectes responsables són principalment l’empresari, però també els serveis de prevenció aliens, les entitats auditores i formatives, els promotors i propietaris d’obra, els treballadors per compte propi i les empreses que concorren en un mateix centre de treball.

La responsabilitat administrativa és compatible amb altres responsabilitats: la civil per danys, la penal quan concorren els tipus dels articles 316 i 317 del Codi Penal, i el recàrrec de prestacions de la Seguretat Social per falta de mesures de seguretat. La Llei 31/1995 ho estableix en el seu article 42, mentre que el article 42.3 de la LLISOS fa respondre solidàriament a l’empresari principal, juntament amb els contractistes i subcontractistes de la seva pròpia activitat, del compliment durant el període de la contracta de les obligacions preventives respecte dels treballadors que aquests ocupin en els seus centres de treball, sempre que la infracció s’hagi produït en el centre de treball de l’empresari principal.

La competència per a vigilar i proposar sancions correspon a la Inspecció de Treball i Seguretat Social, conforme a la Llei 23/2015, que pot a més requerir l’esmena de deficiències i ordenar la paralització de treballs en cas de risc greu i imminent.

La responsabilitat administrativa, civil i penal en PRL respon a pressupostos diferents. Han d’analitzar-se també les regles de compatibilitat i, quan escaigui, el recàrrec de prestacions de Seguretat Social.

Tipus d’infracció i quanties

• Infraccions lleus (article 11). Incompliments formals o documentals d’escassa transcendència, com la falta de neteja sense risc per a la integritat o la no comunicació en termini d’accidents lleus.
• Infraccions greus (article 12). Entre altres, no realitzar l’avaluació de riscos o les seves actualitzacions, no efectuar la planificació, incomplir la vigilància de la salut, no donar formació i informació, no registrar ni arxivar la documentació, incomplir les obligacions de coordinació, no designar recursos preventius o superar els límits d’exposició sense que es produeixi risc greu i imminent.
• Infraccions molt greus (article 13). No observar normes específiques de protecció de la maternitat i de menors, no paralitzar treballs davant risc greu i imminent, incomplir el deure de confidencialitat de les dades de salut, superar límits d’exposició amb risc greu i imminent o exercir activitats de servei de prevenció o auditoria sense acreditació.
• Quanties (article 40.2). Les multes es graduen en grau mínim, mitjà i màxim dins de cada nivell; el text vigent fixa forquetes que van des de centenars d’euros en les lleus fins a xifres superiors als vuit-cents mil euros en les molt greus en grau màxim. La quantia concreta ha de consultar-se en el text consolidat, ja que s’ha actualitzat en diverses ocasions.
• Criteris de graduació (article 39.3). Perillositat de les activitats, caràcter permanent o transitori dels riscos, gravetat dels danys produïts o que haguessin pogut produir-se, nombre de treballadors afectats, mesures adoptades per l’empresari, incompliment d’advertiments previs i conducta general en matèria preventiva.

Altres conseqüències de l’incompliment

• Sancions accessòries. Suspensió o tancament del centre de treball en infraccions molt greus i limitacions per a contractar amb l’Administració pública.
• Recàrrec de prestacions. Increment del 30 al 50 per cent de les prestacions de Seguretat Social derivades d’accident o malaltia professional quan existeixi falta de mesures de seguretat, a càrrec exclusiu de l’empresari.
• Responsabilitat penal. Els articles 316 i 317 del Codi Penal castiguen als qui, estant obligats, no facilitin els mitjans necessaris perquè els treballadors exerceixin la seva activitat amb les mesures de seguretat i higiene adequades, posant en perill greu la seva vida, salut o integritat.
• Responsabilitat civil. Indemnització de danys i perjudicis pels danys soferts, compatible amb les prestacions i el recàrrec.
• Publicitat de sancions. Les sancions per infraccions molt greus, una vegada fermes, es fan públiques conforme a l’article 40.2 de la LLISOS.

Aplicació organitzativa: com reduir l’exposició sancionadora

1. Mantenir actualitzada l’avaluació de riscos i la planificació, amb evidències d’execució, ja que la seva absència és la infracció greu més habitual.
2. Acreditar informació i formació per persona i lloc, i el lliurament d’equips de protecció.
3. Complir les obligacions de coordinació d’activitats empresarials i de presència de recursos preventius.
4. Atendre els requeriments de la Inspecció de Treball en termini i documentar l’esmena.
5. Establir un procediment per al risc greu i imminent que garanteixi la paralització i la comunicació.
6. Revisar les obligacions específiques de col·lectius protegits: maternitat, menors, treballadors especialment sensibles i temporals.
7. Integrar els criteris de graduació de l’article 39.3 en la pròpia gestió: perillositat, nombre de persones exposades, mesures adoptades i conducta general.

Un sistema de gestió preventiva amb traçabilitat permet demostrar en qualsevol moment què es va fer, quan i per qui, la qual cosa té valor tant per a prevenir la infracció com per a acreditar la diligència davant un procediment sancionador.

Límits i errors freqüents

1. Considerar la sanció administrativa com l’única conseqüència, ignorant el recàrrec de prestacions, la responsabilitat civil i la penal.
2. Confondre la responsabilitat del servei de prevenció aliè amb la de l’empresari, que no es trasllada pel concert.
3. Suposar que l’existència de documentació eximeix de responsabilitat si les mesures no s’han aplicat.
4. Desconèixer la responsabilitat solidària en supòsits de contractistes i subcontractes de l’article 42.3 de la LLISOS (reial decret legislatiu 5/2000).
5. No atendre els requeriments d’esmena, la qual cosa agreuja la qualificació i la quantia.
6. Citar quanties desactualitzades de les multes sense consultar el text consolidat vigent.

Aquesta fitxa té caràcter divulgatiu; les quanties i els tipus aplicables a cada cas han de verificar-se en el text consolidat de la LLISOS i amb assessorament jurídic.

Marc normatiu a Espanya

• reial decret legislatiu 5/2000, articles 5, 11 a 13, 39 a 42. Tipificació d’infraccions en prevenció de riscos laborals, criteris de graduació, quanties i sancions accessòries.
• Llei 31/1995, articles 42 a 54. Responsabilitats i la seva compatibilitat, responsabilitat solidària i actuació de la Inspecció.
• Llei 23/2015, de 21 de juliol, Ordenadora del Sistema d’Inspecció de Treball i Seguretat Social. Funcions, facultats i mesures de la Inspecció de Treball.
• Llei orgànica 10/1995, del Codi Penal, articles 316 i 317. Delictes contra els drets dels treballadors per falta de mitjans de seguretat.
• reial decret legislatiu 8/2015, Llei General de la Seguretat Social, article 164. Recàrrec de les prestacions econòmiques per falta de mesures de prevenció.

A Colòmbia el règim sancionador del SG-SST està compilat en el Decret 1072 de 2015 (articles 2.2.4.11.1 i següents), amb multes graduades per la grandària de l’empresa i la gravetat de l’incompliment.