Què és la ISO 45006
L’experiència de la pandèmia va deixar a moltes organitzacions amb protocols escrits per a una malaltia concreta i sense un marc general per a les següents. La ISO 45006 respon a aquesta manca: aborda les malalties infeccioses com a categoria, i no un episodi concret, amb directrius sobre com prevenir-les, controlar-les i gestionar-les en el treball.
El seu codi i denominació exactes són ISO 45006:2023, Gestió de la seguretat i la salut en el treball. Directrius per a les organitzacions sobre la prevenció, el control i la gestió de malalties infeccioses. És la primera edició, publicada al desembre de 2023 i elaborada pel comitè tècnic ISO/TC 283, i figura en el catàleg oficial di ISO amb l’estat de norma internacional publicada.
Què aborda
- Anticipació. Com identificar el risc de transmissió associat a l’activitat, als llocs de treball i als desplaçaments.
- Prevenció. Mesures organitzatives i tècniques abans de recórrer a les individuals, en coherència amb la jerarquia de controls.
- Control. Actuació quan apareixen casos, inclosos criteris d’aïllament i de continuïtat de l’activitat.
- Persones. Atenció als qui presenten major vulnerabilitat i als efectes sobre la salut psicològica.
- Comunicació. Informació comprensible, oportuna i coherent amb l’evidència disponible.
A qui resulta útil
El seu destinatari és qualsevol organització que vulgui dotar-se d’un marc estable, i no d’un protocol improvisat, enfront de les malalties transmissibles. Resulta especialment rellevant en sanitat, serveis socials, educació, transport de persones, hostaleria, indústria alimentària i activitats amb contacte freqüent amb públic.
També és útil als qui ja gestionen el risc per agents biològics i volen revisar la part organitzativa: comunicació, coordinació amb serveis de prevenció, continuïtat d’activitat i suport a les persones afectades.
Relació amb la normativa espanyola
A Espanya, la protecció de les persones treballadores enfront d’agents biològics es regula en el Reial decret 664/1997, que obliga a avaluar el risc, a aplicar mesures de contenció segons la classificació de l’agent i a establir vigilància de la salut quan procedeix. Aquesta obligació és prèvia i independent de qualsevol norma voluntària.
La ISO 45006 se situa per sobre d’aquest mínim: no ho substitueix, sinó que aporta criteris d’organització i de gestió que la norma reglamentària no detalla. Quan concorren obligacions sanitàries específiques, aquestes prevalen igualment.
Com s’aplica en la pràctica
El punt de partida sol ser un inventari de situacions d’exposició: contacte amb persones usuàries o pacients, treball en espais tancats i concorreguts, ús compartit d’equips, desplaçaments i activitat en zones amb circulació estacional de malalties. Sobre aquest inventari es decideix quines mesures caben abans de recórrer a les individuals: ventilació, separació de fluxos, organització de torns, teletreball quan és possible i ajustos en l’ocupació dels espais.
El segon bloc és el de decisió: què desencadena cada nivell de mesures, qui el declara i amb quina informació. Sense aquests criteris definits per escrit, l’organització torna a improvisar en cada episodi.
El tercer és el de les persones: com s’informa, com s’atén als qui presenten major vulnerabilitat, com es coordina amb la vigilància de la salut i com es protegeix la confidencialitat de les dades, que són dades de salut i estan subjectes a un règim específic.
Finalment, la revisió: cada episodi deixa informació sobre què va funcionar i què no, i aquesta informació ha de tornar al procediment.
Caràcter no certificable
- És una norma de directrius: no estableix requisits auditables ni admet certificació.
- La certificació de sistemes de gestió de seguretat i salut es realitza enfront de la ISO 45001.
- ISO publica normes; no certifica organitzacions ni emet certificats.
- Presentar un segell de certificació en ISO 45006 seria incorrecte.
- Sí que pot declarar-se que els procediments s’han elaborat seguint les seves directrius.
Límits i errors freqüents
- Tractar-la com a norma de requisits o com a certificació.
- Substituir amb ella l’avaluació del risc biològic exigida pel Reial decret 664/1997.
- Reduir-la a un protocol de neteja i ventilació, ignorant la part organitzativa i de comunicació.
- Copiar el protocol de la pandèmia sense revisar criteris d’activació i de desescalada.
- Adoptar mesures individuals abans d’esgotar les col·lectives i organitzatives.
- Tractar les dades de salut de les persones sense les garanties de confidencialitat exigibles.
Exemple pràctic
Una residència de majors revisa la seva gestió de malalties transmissibles després de diversos brots de grip estacional amb impacte en la plantilla i en les persones residents.
- Punt de partida. Existeixen protocols sanitaris, però no un marc organitzatiu: no és clar qui decideix, amb quins criteris ni com es comunica.
- Revisió. Prenent la norma com a guia, es defineixen nivells d’activació, responsables, mesures graduades i criteris de retorn.
- Integració. S’enllaça amb l’avaluació de risc biològic i amb la vigilància de la salut, i s’acorda amb el comitè de seguretat i salut.
- Resultat. El següent brot es gestiona amb decisions documentades i comunicació previsible, sense improvisació.
Diferències amb les altres publicacions de la família
- ISO 45001. Norma de requisits, l’única certificable.
- ISO 45002 i ISO 45004. Directrius sobre implementació i sobre avaluació de l’acompliment.
- ISO 45003. Directrius sobre riscos psicosocials.
- ISO/PAS 45005. Especificació centrada en el treball segur durant la pandèmia de COVID-19, d’abast més delimitat i anterior.
- ISO/PAS 45007. Especificació sobre riscos derivats del canvi climàtic i de l’acció climàtica.
Marc normatiu i de referència
- ISO 45006:2023. Fitxa oficial en el catàleg di ISO.
- Reial decret 664/1997. Protecció enfront de l’exposició a agents biològics durant el treball.
- Llei 31/1995, articles 15, 16 i 22. Principis de l’acció preventiva, avaluació i vigilància de la salut.
- ISO/PAS 45005:2020. Especificació anterior centrada en la pandèmia de COVID-19.
