Jerarquia de controls de riscos

Què és la jerarquia de controls

La jerarquia de controls ordena les mesures preventives de major a menor eficàcia. En la seva formulació més difosa, la del NIOSH estatunidenc, consta de cinc nivells: eliminació, substitució, controls d’enginyeria, controls administratius i equips de protecció individual. Els tres primers actuen sobre el perill o sobre l’exposició sense exigir que la persona faci res; els dos últims depenen del fet que el procediment es compleixi i que l’equip s’usi correctament, per la qual cosa són menys fiables i han de reservar-se per al risc que persisteix després d’aplicar els anteriors.

A Espanya la jerarquia no apareix amb aquest nom, però està incorporada a l’article 15 de la Llei 31/1995 com a principis de l’acció preventiva: evitar els riscos, avaluar els que no es puguin evitar, combatre’ls a l’origen, adaptar el treball a la persona, tenir en compte l’evolució de la tècnica, substituir el perillós pel que comporti poc o cap perill, planificar la prevenció i anteposar la protecció col·lectiva a la individual. La Directiva marc 89/391/CEE conté la mateixa seqüència en el seu article 6.2.

La jerarquia és un criteri de decisió, no una llista de comprovació. Obliga a justificar per què no s’ha eliminat o substituït un perill abans d’acceptar mesures de menor rang, i per això resulta útil enfront d’inspeccions, auditories i davant la representació dels treballadors: converteix l’elecció de mesures en un raonament traçable.

Diferències entre jerarquia de controls, mesures preventives i protecció col·lectiva

Aquests tres conceptes se solapen, però cadascun respon a una pregunta distinta.

• Jerarquia de controls. Criteri d’ordenació: diu quin tipus de mesura ha de considerar-se abans que una altra. No descriu mesures concretes.
• Mesures preventives i de control. Accions concretes que s’adopten per a eliminar o reduir un risc, qualsevol que sigui el seu nivell en la jerarquia: des de redissenyar un procés fins a lliurar un EPI.
• Protecció col·lectiva. Categoria de mesures tècniques que protegeixen alhora diverses persones (baranes, xarxes, extracció localitzada). Ocupa el nivell de controls d’enginyeria i, per llei, ha d’anteposar-se a la protecció individual.

Regla pràctica: la jerarquia s’aplica en decidir; les mesures són el resultat de la decisió; la protecció col·lectiva és una família de mesures situada en la part alta de la jerarquia.

Com s’aplica la jerarquia en la pràctica

Aplicar la jerarquia consisteix a recórrer els nivells de dalt a baix per a cada risc no acceptable, documentant en cada pas per què s’avança al següent. L’avaluació de riscos aporta les dades de partida i la planificació de l’activitat preventiva recull el resultat.

La seqüència habitual és la següent:

1. Eliminació: comprovar si la tasca, l’equip o la substància poden suprimir-se o redissenyar-se perquè el perill desaparegui (per exemple, prefabricar en taller per a evitar treballs en altura).
2. Substitució: reemplaçar l’agent o el procés per un altre menys perillós (una substància amb menor toxicitat, un equip amb menor nivell de soroll).
3. Controls d’enginyeria: aïllar o separar el perill de les persones mitjançant resguards, enclavaments, extracció localitzada, tancaments acústics o protecció col·lectiva.
4. Controls administratius: procediments, permisos de treball, senyalització, rotació, limitació de temps d’exposició, formació i informació.
5. Equips de protecció individual: seleccionats per al risc residual, amb criteris d’adequació, ús i manteniment definits.
6. Verificació: comprovar que la mesura s’ha implantat, que funciona i que el nivell de risc descendeix; si no, tornar als nivells superiors.

En la majoria dels casos la solució combina diversos nivells. Un tancament acústic (enginyeria) pot requerir un procediment d’accés (administratiu) i protecció auditiva per a les intervencions de manteniment (EPI). El que la jerarquia prohibeix és començar pel EPI o el procediment quan és tècnica i raonablement possible actuar abans.

Nivells de la jerarquia i exemples

Cada nivell agrupa mesures de naturalesa distinta. Una classificació orientativa:

• Eliminació. Suprimir l’operació perillosa, automatitzar una tasca manual amb el risc d’atrapament, dissenyar instal·lacions que no exigeixin accés a zones amb energia.
• Substitució. Canviar un dissolvent classificat com a cancerigen per un altre sense aquesta classificació, substituir una eina vibrant per una altra de baixa vibració, reemplaçar escales per plataformes.
• Controls d’enginyeria. Resguards fixos i mòbils amb enclavament, sistemes d’extracció localitzada, baranes i xarxes, ventilació general, aïllament acústic, dispositius de parada d’emergència.
• Controls administratius. Procediments de treball segur, permisos de treball, consignació d’energies, senyalització, rotació de llocs, pauses, vigilància de la salut, formació i instruccions.
• Equips de protecció individual. Casc, protecció auditiva, protecció respiratòria, arnès anticaigudes, guants i calçat de seguretat, sempre com a complement i no com a substitut dels nivells anteriors.

La classificació no és rígida. Algunes mesures se situen entre dos nivells i el rellevant és el criteri: com menys depengui la protecció de la conducta de cada persona, més alta és la seva posició en la jerarquia.

Errors freqüents en aplicar la jerarquia

En la pràctica preventiva es repeteixen alguns errors que buiden de contingut la jerarquia:

1. Saltar directament al EPI o al procediment perquè són les mesures més ràpides i barates d’implantar, sense documentar per què no s’elimina o controla en origen.
2. Considerar la formació com a control suficient enfront de perills que exigeixen mesures tècniques.
3. Valorar el risc residual com a acceptable pel mer lliurament del EPI, sense comprovar adequació i ús real.
4. Aplicar la jerarquia només a la seguretat i oblidar-la en riscos higiènics, ergonòmics o psicosocials, on també existeixen mesures d’eliminació i de disseny.
5. No revisar la decisió quan l’evolució de la tècnica ofereix solucions que abans no eren viables.
6. Confondre la jerarquia amb el cost: una mesura de nivell superior no sempre és més cara a mitjà termini, i la llei exigeix considerar-la en qualsevol cas.

La referència de traçabilitat és el document de planificació: per a cada risc, quins nivells s’han considerat, quin s’ha adoptat i per què.

Marc normatiu a Espanya i Unió Europea

• Llei 31/1995, article 15. Principis de l’acció preventiva: evitar els riscos, avaluar els no evitables, combatre’ls a l’origen, substituir el perillós, planificar la prevenció i adoptar mesures que anteposin la protecció col·lectiva a la individual; és la formulació espanyola de la jerarquia.
• Directiva 89/391/CEE, article 6. Principis generals de prevenció que els Estats membres han transposat, amb la mateixa seqüència d’evitar, avaluar, combatre en origen, substituir i prioritzar la protecció col·lectiva.
• Reial decret 39/1997, articles 8 i 9. Exigeixen que les mesures derivades de l’avaluació es planifiquin amb prioritats, terminis i responsables; la jerarquia és el criteri amb el qual s’ordenen aquestes prioritats.
• Reial decret 773/1997, article 4. Els equips de protecció individual han d’utilitzar-se quan els riscos no puguin evitar-se o limitar-se prou per mitjans tècnics de protecció col·lectiva o per mesures d’organització del treball.

Als Estats Units, el NIOSH i la OSHA difonen la jerarquia de cinc nivells com a pràctica recomanada; és una referència tècnica útil per a nomenar els nivells, no normativa aplicable a Espanya. La norma ISO 45001 incorpora una jerarquia equivalent en els seus requisits d’eliminació de perills i reducció de riscos.