OSHA (els Estats Units)

Què és l’OSHA

Abans de 1970 la regulació de la seguretat en el treball als Estats Units era fragmentària i depenia en gran manera dels estats. L’OSH Act, signada al desembre de 1970, va crear tres institucions: l’OSHA, encarregada de les normes i del seu compliment; el National Institute for Occupational Safety and Health (NIOSH), organisme de recerca i recomanacions tècniques adscrit a l’àmbit sanitari; i l’Occupational Safety and Health Review Commission, òrgan independent que resol els recursos contra les citacions de l’OSHA. La llei cobreix la majoria dels ocupadors privats i els seus treballadors en tots els estats i territoris, directament o a través dels plans estatals aprovats.

El sistema estatunidenc es caracteritza per normes tècniques molt detallades i prescriptives, juntament amb la clàusula general de deure que permet actuar davant perills reconeguts no coberts per una norma específica. L’OSHA elabora les seves normes mitjançant procediments públics de consulta, publica directrius i programes voluntaris, i aplica la llei mitjançant inspeccions, citacions i sancions econòmiques l’import de les quals s’actualitza anualment. Els treballadors tenen dret a sol·licitar inspeccions, a accedir a la informació sobre riscos i a estar protegits enfront de represàlies.

Vint-i-dos estats i territoris gestionen plans estatals aprovats per l’OSHA que cobreixen tant al sector privat com als empleats públics estatals i locals, i altres set cobreixen únicament als empleats públics; aquests plans han de ser almenys tan eficaços com el programa federal. Per a les empreses europees amb operacions als Estats Units, l’OSHA constitueix un marc de compliment distint de l’europeu, més orientat a requisits tècnics específics, a registres formals i a la documentació de programes escrits.

Normes i obligacions principals

• Clàusula general de deure. Secció 5(a)(1) de l’OSH Act: obligació de proporcionar un lloc de treball lliure de perills reconeguts que causin o puguin causar la mort o danys greus, aplicable quan no existeix una norma específica.
• Indústria general (29 CFR 1910). Normes sobre superfícies de treball, sortides d’emergència, protecció de màquines, bloqueig i etiquetatge d’energies (lockout/tagout), espais confinats, equips de protecció personal, comunicació de perills químics (Hazard Communication), soroll, substàncies tòxiques i altres matèries.
• Construcció (29 CFR 1926). Normes específiques per a obres: protecció contra caigudes, bastides, excavacions, grues, electricitat i formació.
• Registre i notificació (29 CFR 1904). Registre de lesions i malalties laborals en els formularis 300, 300A i 301, notificació de defuncions en vuit hores i d’hospitalitzacions, amputacions i pèrdues d’ull en vint-i-quatre hores, i enviament electrònic anual de dades per a determinats establiments.
• Programes escrits. Moltes normes exigeixen programes documentats: comunicació de perills, protecció respiratòria, control d’energies perilloses, espais confinats, plans d’emergència i patògens de transmissió sanguínia.
• Formació. Requisits de formació específics per norma, amb constància documental, i programes voluntaris com Outreach Training (cursos de 10 i 30 hores).
• Drets dels treballadors. Dret a un lloc segur, a la informació i formació, a sol·licitar inspeccions, a accedir als registres d’exposició i a estar protegits enfront de represàlies (secció 11(c)).

Aplicació i inspecció

• Prioritats d’inspecció. Perill imminent, accidents mortals i greus, denúncies i derivacions, inspeccions programades en sectors d’alt risc i programes d’èmfasis nacionals i locals.
• Citacions i sancions. Classificació de les infraccions (de minimis, no greus, greus, intencionades, reiterades i manca de correcció) amb sancions econòmiques actualitzades anualment, recurribles davant la Comissió de Revisió.
• Programes voluntaris. Programes de protecció voluntària (VPP), programa de reconeixement dels assoliments en seguretat i salut (SHARP) per a pimes i servei gratuït de consulta al centre de treball.
• Directrius de gestió. Pràctiques recomanades per als programes de seguretat i salut, que promouen un enfocament de sistema de gestió sense caràcter obligatori.
• NIOSH. Recerca, límits d’exposició recomanats i certificació de respiradors, complementaris a les normes de l’OSHA.

Aplicació organitzativa: com complir amb l’OSHA

1. Determinar la jurisdicció aplicable (OSHA federal o pla estatal) i les normes del Títol 29 CFR que afecten l’activitat de cada establiment.
2. Identificar els perills del lloc de treball i aplicar les normes específiques; per als perills reconeguts sense norma, actuar conforme a la clàusula general de deure.
3. Elaborar i mantenir els programes escrits exigits (comunicació de perills, lockout/tagout, protecció respiratòria, espais confinats, emergències) i les avaluacions de perills per a EPP.
4. Implantar el sistema de registre de lesions i malalties (formularis 300, 300A i 301), els procediments de notificació en termini i l’enviament electrònic quan correspongui.
5. Planificar i documentar la formació exigida per cada norma i la formació dels nous treballadors i dels canvis de lloc.
6. Exhibir el cartell oficial de drets dels treballadors i el resum anual 300A en el període exigit, i garantir la protecció enfront de represàlies.
7. Preparar el procediment d’atenció a les inspeccions i considerar els programes voluntaris i la consulta gratuïta per a pimes.

Un programari de gestió preventiva permet mantenir els programes escrits, els registres 300 i les evidències de formació de cada establiment estatunidenc juntament amb la documentació de la resta de països del grup, amb traçabilitat davant una inspecció.

Límits i errors freqüents

1. Traslladar el sistema europeu sense adaptar-lo a les normes prescriptives i als programes escrits que exigeix l’OSHA.
2. Ignorar la clàusula general de deure creient que només són exigibles les normes específiques.
3. Incomplir els terminis de notificació de defuncions i hospitalitzacions o registrar de manera incorrecta les lesions.
4. No comprovar si l’estat té pla propi amb requisits addicionals.
5. Ometre la formació específica documentada exigida per cada norma.
6. Tractar els programes voluntaris i les directrius com a obligacions o, al contrari, ignorar el seu valor per a la millora del sistema.

Els textos oficials es consulten en el lloc de l’OSHA i en el Codi de reglaments federals; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.

Marc normatiu i de referència

• Llei de seguretat i salut en el treball de 1970. Llei federal que crea l’OSHA i estableix el deure general de l’ocupador.
• 29 CFR 1910, normes de seguretat i salut en el treball. Normes d’indústria general.
• 29 CFR 1926, reglaments de seguretat i salut per a la construcció. Normes del sector de la construcció.
• 29 CFR 1904, Recordkeeping. Registre i notificació de lesions i malalties laborals.
• Plans estatals aprovats per l’OSHA. Estats i territoris amb programa propi.
• National Institute for Occupational Safety and Health (NIOSH). Organisme federal de recerca en seguretat i salut en el treball.

L’OSHA publica les pràctiques recomanades per als programes de seguretat i salut i actualitza anualment els imports de les sancions; el Codi de reglaments federals es consulta també en el lloc de la Government Publishing Office.