Què és el PESV
El PESV estructura la gestió de seguretat viària laboral a Colòmbia. La seva finalitat és identificar riscos dels desplaçaments i organitzar accions per a prevenir sinistres i reduir les seves conseqüències. No es limita a un document de trànsit: requereix decisions de direcció, coordinació operativa, recursos, seguiment i participació de les persones vinculades a la mobilitat de l’organització.
El marc inclou l’article 12 de la Llei 1503 de 2011, amb les seves modificacions, i la metodologia adoptada per la Resolució 20223040040595 de 2022, incorporada a la compilació de la Resolució 20223040045295. En aplicar-ho han de consultar-se les disposicions vigents i distingir l’obligació d’implementar de l’antic enfocament centrat en obtenir un aval documental.
Quines organitzacions han d’analitzar la seva obligació
L’article 12 contempla entitats, organitzacions o empreses públiques o privades amb una flota superior a deu vehicles automotors o no automotors, o que contractin o administrin personal de conductors. Per això, l’avaluació no ha de limitar-se a comptar automòbils que figurin com a propietat de l’empresa. També importa la forma en què organitza i utilitza els desplaçaments.
La metodologia defineix l’abast de flota i conductors, considerant diferents models de vinculació. Abans de decidir aplicabilitat convé inventariar vehicles, activitats i relacions contractuals. L’absència d’una gran flota pròpia no permet concloure automàticament que no existeix obligació. Els supòsits concrets han de contrastar-se amb la norma i les orientacions de l’autoritat competent.
Nivells i diagnòstic
La metodologia distingeix nivells bàsic, estàndard i avançat segons la missió de l’organització i la seva grandària, amb criteris diferents per a organitzacions de transport i altres activitats. El nivell determina els passos aplicables. Si el nombre de vehicles i el de conductors situen a l’organització en nivells distints, la metodologia estableix utilitzar el nivell més alt dels que corresponguin.
El diagnòstic ha de descriure com es produeixen els desplaçaments: rutes, horaris, persones, vehicles, infraestructura i condicions d’operació. És especialment rellevant en logística i repartiment, on la pressió de lliurament pot influir sobre decisions de conducció. L’anàlisi ha d’incloure condicions organitzatives, sense atribuir tots els problemes al comportament individual del conductor.
Controls sobre operació i vehicles
Els controls poden actuar sobre planificació de recorreguts, gestió de velocitat i fatiga, manteniment, inspeccions i preparació de les persones. Han de seleccionar-se a partir del risc i dels passos aplicables. Una política de conducció segura perd eficàcia si els temps de servei exigeixen incomplir-la o si no existeix resposta als defectes detectats en un vehicle.
L’organització ha de definir com es comuniquen condicions insegures, qui decideix retirar un vehicle i com es verifica la reparació. La documentació de manteniment ha de correspondre a l’ús real i permetre seguiment. Els controls sobre tercers necessiten condicions clares de coordinació, evitant assumir que una clàusula contractual basta per a assegurar la gestió efectiva del risc viari.
Articulació amb el SG-SST
El PESV ha d’articular-se amb el sistema regulat per el Decret 1072 de 2015. Això permet relacionar riscos viaris, formació, emergències, recerca i millora sense duplicar registres incompatibles. La integració no significa esborrar requisits específics: cada obligació ha de continuar sent identificable i comptar amb responsables i evidències suficients per a demostrar la seva execució.
El pla anual de treball del SG-SST pot coordinar activitats comunes amb el pla de seguretat viària. Han de definir-se recursos i dates, així com indicadors que permetin conèixer exposició i resultats. Un canvi de rutes, flota o servei ha d’entrar en la gestió del canvi, especialment si modifica horaris, distàncies o condicions de conducció.
Exemple pràctic
En un cas hipotètic, una organització de serveis utilitza vehicles propis i contractats per a visitar clients. El seu diagnòstic identifica jornades amb desplaçaments llargs i finestres d’atenció massa estretes. L’equip revisa l’aplicabilitat i el nivell del PESV, i proposa ajustar planificació, descansos, manteniment i comunicació d’incidències abans d’ampliar l’operació.
La direcció assigna responsabilitats i verifica que els nous temps poden complir-se de manera segura. Els informes de defectes produeixen decisions sobre disponibilitat de vehicles i reparació. En avaluar resultats, l’empresa considera quilòmetres i condicions d’exposició, no sols el nombre brut de sinistres. Així pot distingir una millora real d’una simple reducció temporal d’activitat.
Seguiment i recerca
La metodologia incorpora indicadors, auditoria i millora conforme als passos aplicables. Convé revisar no sols resultats finals, sinó també controls incomplerts, manteniment pendent i canvis d’exposició. Un període sense sinistres no demostra que el sistema funcioni si existeixen condicions rellevants sense controlar o si els esdeveniments menors no es comuniquen.
La investigació d’accidents pot aportar aprenentatges per als sinistres vinculats al treball, respectant les obligacions específiques d’informe i recerca. L’anàlisi ha de considerar organització, infraestructura, vehicle i context, a més de l’acció immediata del conductor. Les conclusions han de transformar-se en mesures amb responsables i verificació posterior de la seva eficàcia.
Errors freqüents
Els errors habituals inclouen comptar sol vehicles propis, usar una metodologia antiga, confondre elaboració amb implementació i reduir el pla a campanyes de sensibilització. També és insuficient emmagatzemar llistes d’inspecció sense actuar sobre els defectes. El nivell aplicable i els requisits han de revisar-se quan canvien grandària, activitat o manera d’organitzar els desplaçaments.
Un PESV útil permet explicar quins són els riscos viaris principals, quins controls estan implantats i com es comprova el seu funcionament. El seu valor es troba en decisions operatives sostingudes i coherents amb la seguretat. La documentació serveix per a coordinar i demostrar aquest treball, no per a reemplaçar-lo per una carpeta que només es consulta davant una visita.
