Quina diferència la realitat augmentada de la virtual
La realitat virtual situa a la persona en un escenari generat digitalment. La realitat augmentada manté l’entorn real i afegeix contingut digital mitjançant una pantalla, dispositiu mòbil o visor. El glossari d’EU-OSHA recull aquesta distinció.
Una guia visual pot assenyalar un component o mostrar informació contextual, però no ha de confondre’s amb una barrera física ni amb un sistema de seguretat certificat. El significat de cada indicació, el seu origen i els seus límits han de ser clars. La precisió aparent d’una imatge superposada no garanteix que correspongui a l’equip o estat actual.
Usos possibles en formació i operació
Entre els usos possibles estan reconèixer parts d’un equip, consultar una seqüència aprovada, donar suport a una inspecció o facilitar assistència remota. En formació pot relacionar una explicació amb un element real i ajudar a practicar una identificació en condicions controlades.
La conveniència depèn de la tasca. No tot treball millora per afegir informació al camp visual. Compara la solució amb alternatives més senzilles, com a senyalització, instruccions accessibles o canvis de disseny. Si l’objectiu és reduir una exposició, analitza primer si pot eliminar-se o controlar-se per mitjans que no depenguin d’interpretar una pantalla.
Riscos que han d’avaluar-se
Considera distracció, ocultació de senyals, canvis d’atenció entre pantalla i entorn, càrrega visual, ajust del dispositiu i postures sostingudes. També importen il·luminació, soroll, moviment, neteja i compatibilitat amb els equips de protecció.
Prova què succeeix davant instruccions desactualitzades, identificació incorrecta de l’equip, retards o pèrdua de connexió. Una assistència remota pot no veure tot el que ocorre al voltant de la persona. L’avaluació ha d’integrar condicions reals i participació d’usuaris, sense assumir que un resultat satisfactori en una demostració es repetirà durant tot un torn.
Com dissenyar un pilot i decidir la seva continuïtat
- Selecciona una tasca delimitada i un objectiu verificable.
- Comprova contingut, versió i identificació de l’equip.
- Prova el dispositiu en condicions controlades i amb usuaris representatius.
- Observa errors, càrrega d’atenció i necessitat d’ajuda.
- Defineix criteris per a detenir l’ús i una alternativa disponible.
- Valguda els canvis abans d’ampliar l’abast.
El temps d’execució és un indicador, però no l’únic. Inclou errors, comprensió, facilitat per a percebre l’entorn i molèsties comunicades. Evita dissenyar la prova de manera que l’usuari hagi de triar entre complir una instrucció digital i mantenir una condició segura.
Informació, gravacions i responsabilitat
Alguns dispositius capten imatges, veu o ubicació. Defineix si és necessari gravar, qui accedeix i durant quant temps. El RGPD exigeix una finalitat i una base jurídica, a més de mesures adequades. La possibilitat tècnica de registrar una activitat no justifica emmagatzemar tot el torn.
A Espanya, la introducció d’una tecnologia ha de considerar-se en l’avaluació i la formació conforme a la LPRL. Mantingues sota control les instruccions mostrades i les autoritzacions de treball. L’ajuda digital no substitueix a la competència professional, al procediment aprovat ni a les mesures de protecció necessàries per a fer la tasca.
Exemple hipotètic: identificar punts d’inspecció
Una empresa prova una aplicació que mostra punts d’inspecció sobre un equip detingut. El pilot compara la guia augmentada amb una llista convencional i comprova si les persones identifiquen correctament cada punt sense perdre informació de l’entorn.
Una prova revela que el reconeixement visual confon dues versions de l’equip. Es limita l’ús i s’incorpora una verificació addicional d’identitat abans de mostrar instruccions. La solució només s’amplia quan es demostra que les condicions d’ús i els controls són adequats. Si falla la identificació, s’utilitza el procediment alternatiu; no es continua per aproximació.
