Què són els riscos emergents
La prevenció de riscos laborals es va construir sobre perills ben coneguts: màquines, altures, productes químics clàssics, soroll, càrregues. Però el treball canvia i amb ell apareixen riscos que l’avaluació tradicional no contempla, o que existien però la magnitud o la comprensió de la qual es transforma. L’Observatori Europeu de Riscos d’EU-OSHA anticipa des de 2005 aquests riscos mitjançant estudis prospectius i enquestes a experts, perquè empreses i responsables públics puguin preparar-se abans que es materialitzin en danys.
La definició d’EU-OSHA combina dues condicions. Nou: el risc no existia (per exemple, els derivats de la robòtica col·laborativa o dels nanomaterials), o existia però no es considerava (l’estrès per hiperconnectivitat), o s’identifica ara gràcies a nous coneixements (efectes de determinats agents químics) o a un canvi de percepció social (violència externa en atenció al públic). En augment: creix el nombre de perills, el nombre de persones exposades, la freqüència o la intensitat de l’exposició, o la gravetat dels efectes.
A Espanya, l’Estratègia Espanyola de Seguretat i Salut en el Treball 2023-2027 incorpora l’anticipació als riscos emergents entre els seus objectius, i l’INSST manté línies de treball sobre digitalització, noves formes d’organització, nanomaterials, canvi climàtic i envelliment. Sobre els riscos laborals derivats del canvi climàtic, ISO ha publicat l’especificació ISO/PAS 45007. La Llei 31/1995 no els regula de manera específica, però el seu deure general de protecció i l’exigència d’avaluar totes les condicions de treball obliguen a considerar-los quan afecten l’empresa.
La relació entri canvi climàtic i SST obliga a revisar escenaris d’exposició i emergència. La calor, la radiació solar i els fenòmens extrems requereixen decisions concretes sobre tasques, recursos i condicions de continuïtat del treball.
La prevenció en el treball mitjançant plataformes digitals combina riscos coneguts amb noves formes d’assignació i supervisió. És necessari identificar l’activitat, els actors responsables i el marc aplicable abans de definir les mesures.
El bessó digital aplicat a SST pot donar suport a l’estudi de canvis i escenaris. La seva utilitat exigeix dades adequades, validació per a l’ús previst i comunicació d’incerteses.
Principals riscos emergents identificats
- Digitalització i intel·ligència artificial. Gestió algorítmica del treball, monitoratge, intensificació, pèrdua d’autonomia, robòtica col·laborativa i interacció persona-màquina, ciberseguretat amb impacte en la seguretat física i noves exigències cognitives.
- Noves formes de treball. Treball en plataformes digitals, teletreball, treball híbrid, precarietat i aïllament, amb dificultats per a aplicar el marc preventiu clàssic.
- Riscos psicosocials. Hiperconnectivitat, sobrecàrrega informativa, inseguretat laboral, violència i assetjament, inclosos els digitals, i demandes emocionals en sectors d’atenció a persones.
- Nous agents químics i nanomaterials. Exposició a nanomaterials i a substàncies amb efectes poc coneguts, disruptors endocrins i mescles complexes, amb incertesa sobre els límits d’exposició.
- Canvi climàtic. Estrès tèrmic per onades de calor, exposició a radiació ultraviolada, nous vectors biològics, fenòmens meteorològics extrems i riscos en les activitats de la transició energètica i l’economia circular.
- Canvis demogràfics. Envelliment de la població activa, amb necessitats d’adaptació de llocs, i diversitat de la plantilla en edat, gènere, origen i capacitats.
- Riscos biològics. Pandèmies i malalties emergents, amb lliçons de la COVID-19 sobre preparació i protecció de sectors essencials.
Com anticipar-los
- Vigilància de l’entorn. Seguiment de les publicacions d’EU-OSHA, l’INSST, la OIT i les autoritats sanitàries, i dels canvis normatius i tecnològics del sector.
- Avaluació dinàmica. Revisió de l’avaluació de riscos davant la introducció de noves tecnologies, formes d’organització o productes, amb consulta prèvia als representants (article 33 de la Llei 31/1995).
- Principi de precaució. Davant incertesa científica, aplicar mesures proporcionades de reducció de l’exposició sense esperar a l’evidència definitiva.
- Participació i formació. Les persones treballadores solen percebre abans els nous riscos; canals de comunicació i formació sobre les noves condicions.
- Indicadors avançats. Incidents, queixes, absentisme, resultats d’enquestes i dades de sensors com a senyals primerencs.
Aplicació organitzativa: com gestionar els riscos emergents
- Incorporar a la política preventiva el compromís d’anticipar els riscos emergents i assignar la vigilància de l’entorn al servei de prevenció.
- Establir un procediment de gestió del canvi que exigeixi avaluar els riscos abans d’introduir noves tecnologies, productes, processos o formes d’organització, amb consulta als representants.
- Revisar l’avaluació psicosocial i ergonòmica davant la digitalització, el teletreball o la gestió algorítmica, i l’avaluació higiènica davant nous agents o nanomaterials.
- Incloure la calor extrema i altres efectes del canvi climàtic en l’avaluació i en els plans d’emergència.
- Adaptar llocs i organització a l’envelliment de la plantilla i a la diversitat, amb vigilància de la salut adequada.
- Formar a comandaments i plantilla en els nous riscos i obrir canals per a comunicar situacions no previstes.
- Definir indicadors avançats i revisar anualment l’anàlisi de riscos emergents en la revisió per la direcció.
Un programari de gestió preventiva permet registrar els canvis tecnològics i organitzatius, vincular-los a la revisió de l’avaluació, seguir indicadors avançats i documentar les decisions adoptades sota el principi de precaució.
Límits i errors freqüents
- Esperar que existeixi normativa específica o evidència definitiva per a actuar davant un risc emergent.
- Introduir tecnologies, algorismes o productes sense avaluar els seus efectes sobre la seguretat i la salut ni consultar als representants.
- Tractar els riscos emergents com a qüestions d’innovació o de recursos humans alienes a la prevenció.
- Reduir l’anàlisi a una llista genèrica sense concretar quins riscos afecten l’empresa i a quins llocs.
- Oblidar els riscos emergents en sectors tradicionals, com la calor extrema en construcció i agricultura.
- No revisar periòdicament l’anàlisi, quan la naturalesa d’aquests riscos és precisament la seva evolució.
La llista de riscos emergents canvia amb el temps; han de consultar-se les publicacions actualitzades d’EU-OSHA i de l’INSST.
Exemple pràctic
Situació: una empresa de logística amb 600 persones implanta un sistema de gestió algorítmica de les tasques de preparació de comandes i exoesquelets per a la manipulació de càrregues.
- Gestió del canvi. Abans de la implantació, el servei de prevenció analitza els riscos emergents: intensificació del ritme i pèrdua d’autonomia per l’algorisme, interacció persona-exoesquelet, i monitoratge amb implicacions de protecció de dades; consulta amb els delegats de prevenció.
- Avaluació. Revisió de l’avaluació psicosocial (ritme, control, monitoratge), ergonòmica (ús de l’exoesquelet, adaptació, temps) i de protecció de dades (avaluació d’impacte).
- Mesures. Paràmetres de l’algorisme amb marges de temps i pauses, supervisió humana de les assignacions, període de prova de l’exoesquelet amb voluntarietat i vigilància de la salut, i transparència sobre les dades recollides.
- Seguiment. Indicadors avançats (queixes, incidents, molèsties comunicades, absentisme) revisats mensualment durant el primer any i reavaluació al terme.
Marc normatiu i de referència
- Llei 31/1995, articles 14, 15, 16 i 33. Deure de protecció, principis preventius, avaluació i consulta davant la introducció de noves tecnologies.
- Observatori Europeu de Riscos, EU-OSHA. Anticipació de riscos nous i emergents: estudis prospectius i publicacions.
- Estratègia Espanyola de Seguretat i Salut en el Treball 2023-2027. Objectius sobre anticipació als riscos emergents, digitalització i canvi climàtic.
- Marc estratègic de la UE en matèria de salut i seguretat en el treball 2021-2027. Anticipació i gestió del canvi en el nou món del treball.
- Reglament (UE) 2024/1689 (Reglament d’Intel·ligència Artificial). Sistemes d’IA d’alt risc en l’àmbit de l’ocupació i la gestió dels treballadors.
La Organització Internacional del Treball publica informes sobre el futur del treball i la seguretat i salut; a Colòmbia, el Decret 1072 de 2015 exigeix identificar perills davant canvis en processos i tecnologies.
