Riscos emergents

Els riscos emergents en seguretat i salut en el treball són, segons la definició utilitzada per la Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball (EU-OSHA), aquells riscos que són nous i van en augment: nous perquè no existien abans o perquè es converteixen en un problema a causa de nous processos, tecnologies, tipus de lloc de treball, canvis socials o organitzatius, o perquè se’ls identifica com a riscos a partir de nous coneixements científics o d’un canvi en la percepció social; i en augment perquè creix el nombre de perills, l’exposició a ells o la gravetat dels seus efectes sobre la salut. Entre els més assenyalats en l’actualitat estan els derivats de la digitalització i la intel·ligència artificial, els nanomaterials, els riscos psicosocials associats a les noves formes de treball, el canvi climàtic, l’envelliment de la població activa i les noves formes d’ocupació.

En poques paraules

Riscos laborals nous i en augment, segons la definició d’EU-OSHA: sorgeixen de nous processos, tecnologies, formes de treball, canvis socials o nous coneixements, i creixen en nombre de perills, exposició o gravetat. Inclouen la digitalització i la intel·ligència artificial, les noves formes d’ocupació, els riscos psicosocials, els nanomaterials, el canvi climàtic i l’envelliment. S’anticipen amb vigilància de l’entorn, avaluació dinàmica, precaució i participació.

Contingut
  1. Què són els riscos emergents
  2. Principals riscos emergents identificats
  3. Com anticipar-los
  4. Aplicació organitzativa: com gestionar els riscos emergents
  5. Límits i errors freqüents
  6. Exemple pràctic
  7. Marc normatiu i de referència
  8. Conceptes relacionats
  9. Referències

Diccionari A-Z →

Què són els riscos emergents

La prevenció de riscos laborals es va construir sobre perills ben coneguts: màquines, altures, productes químics clàssics, soroll, càrregues. Però el treball canvia i amb ell apareixen riscos que l’avaluació tradicional no contempla, o que existien però la magnitud o la comprensió de la qual es transforma. L’Observatori Europeu de Riscos d’EU-OSHA anticipa des de 2005 aquests riscos mitjançant estudis prospectius i enquestes a experts, perquè empreses i responsables públics puguin preparar-se abans que es materialitzin en danys.

La definició d’EU-OSHA combina dues condicions. Nou: el risc no existia (per exemple, els derivats de la robòtica col·laborativa o dels nanomaterials), o existia però no es considerava (l’estrès per hiperconnectivitat), o s’identifica ara gràcies a nous coneixements (efectes de determinats agents químics) o a un canvi de percepció social (violència externa en atenció al públic). En augment: creix el nombre de perills, el nombre de persones exposades, la freqüència o la intensitat de l’exposició, o la gravetat dels efectes.

A Espanya, l’Estratègia Espanyola de Seguretat i Salut en el Treball 2023-2027 incorpora l’anticipació als riscos emergents entre els seus objectius, i l’INSST manté línies de treball sobre digitalització, noves formes d’organització, nanomaterials, canvi climàtic i envelliment. Sobre els riscos laborals derivats del canvi climàtic, ISO ha publicat l’especificació ISO/PAS 45007. La Llei 31/1995 no els regula de manera específica, però el seu deure general de protecció i l’exigència d’avaluar totes les condicions de treball obliguen a considerar-los quan afecten l’empresa.

La relació entri canvi climàtic i SST obliga a revisar escenaris d’exposició i emergència. La calor, la radiació solar i els fenòmens extrems requereixen decisions concretes sobre tasques, recursos i condicions de continuïtat del treball.

La prevenció en el treball mitjançant plataformes digitals combina riscos coneguts amb noves formes d’assignació i supervisió. És necessari identificar l’activitat, els actors responsables i el marc aplicable abans de definir les mesures.

El bessó digital aplicat a SST pot donar suport a l’estudi de canvis i escenaris. La seva utilitat exigeix dades adequades, validació per a l’ús previst i comunicació d’incerteses.

Principals riscos emergents identificats

  • Digitalització i intel·ligència artificial. Gestió algorítmica del treball, monitoratge, intensificació, pèrdua d’autonomia, robòtica col·laborativa i interacció persona-màquina, ciberseguretat amb impacte en la seguretat física i noves exigències cognitives.
  • Noves formes de treball. Treball en plataformes digitals, teletreball, treball híbrid, precarietat i aïllament, amb dificultats per a aplicar el marc preventiu clàssic.
  • Riscos psicosocials. Hiperconnectivitat, sobrecàrrega informativa, inseguretat laboral, violència i assetjament, inclosos els digitals, i demandes emocionals en sectors d’atenció a persones.
  • Nous agents químics i nanomaterials. Exposició a nanomaterials i a substàncies amb efectes poc coneguts, disruptors endocrins i mescles complexes, amb incertesa sobre els límits d’exposició.
  • Canvi climàtic. Estrès tèrmic per onades de calor, exposició a radiació ultraviolada, nous vectors biològics, fenòmens meteorològics extrems i riscos en les activitats de la transició energètica i l’economia circular.
  • Canvis demogràfics. Envelliment de la població activa, amb necessitats d’adaptació de llocs, i diversitat de la plantilla en edat, gènere, origen i capacitats.
  • Riscos biològics. Pandèmies i malalties emergents, amb lliçons de la COVID-19 sobre preparació i protecció de sectors essencials.

Com anticipar-los

  • Vigilància de l’entorn. Seguiment de les publicacions d’EU-OSHA, l’INSST, la OIT i les autoritats sanitàries, i dels canvis normatius i tecnològics del sector.
  • Avaluació dinàmica. Revisió de l’avaluació de riscos davant la introducció de noves tecnologies, formes d’organització o productes, amb consulta prèvia als representants (article 33 de la Llei 31/1995).
  • Principi de precaució. Davant incertesa científica, aplicar mesures proporcionades de reducció de l’exposició sense esperar a l’evidència definitiva.
  • Participació i formació. Les persones treballadores solen percebre abans els nous riscos; canals de comunicació i formació sobre les noves condicions.
  • Indicadors avançats. Incidents, queixes, absentisme, resultats d’enquestes i dades de sensors com a senyals primerencs.

Aplicació organitzativa: com gestionar els riscos emergents

  1. Incorporar a la política preventiva el compromís d’anticipar els riscos emergents i assignar la vigilància de l’entorn al servei de prevenció.
  2. Establir un procediment de gestió del canvi que exigeixi avaluar els riscos abans d’introduir noves tecnologies, productes, processos o formes d’organització, amb consulta als representants.
  3. Revisar l’avaluació psicosocial i ergonòmica davant la digitalització, el teletreball o la gestió algorítmica, i l’avaluació higiènica davant nous agents o nanomaterials.
  4. Incloure la calor extrema i altres efectes del canvi climàtic en l’avaluació i en els plans d’emergència.
  5. Adaptar llocs i organització a l’envelliment de la plantilla i a la diversitat, amb vigilància de la salut adequada.
  6. Formar a comandaments i plantilla en els nous riscos i obrir canals per a comunicar situacions no previstes.
  7. Definir indicadors avançats i revisar anualment l’anàlisi de riscos emergents en la revisió per la direcció.

Un programari de gestió preventiva permet registrar els canvis tecnològics i organitzatius, vincular-los a la revisió de l’avaluació, seguir indicadors avançats i documentar les decisions adoptades sota el principi de precaució.

Límits i errors freqüents

  1. Esperar que existeixi normativa específica o evidència definitiva per a actuar davant un risc emergent.
  2. Introduir tecnologies, algorismes o productes sense avaluar els seus efectes sobre la seguretat i la salut ni consultar als representants.
  3. Tractar els riscos emergents com a qüestions d’innovació o de recursos humans alienes a la prevenció.
  4. Reduir l’anàlisi a una llista genèrica sense concretar quins riscos afecten l’empresa i a quins llocs.
  5. Oblidar els riscos emergents en sectors tradicionals, com la calor extrema en construcció i agricultura.
  6. No revisar periòdicament l’anàlisi, quan la naturalesa d’aquests riscos és precisament la seva evolució.

La llista de riscos emergents canvia amb el temps; han de consultar-se les publicacions actualitzades d’EU-OSHA i de l’INSST.

Exemple pràctic

Situació: una empresa de logística amb 600 persones implanta un sistema de gestió algorítmica de les tasques de preparació de comandes i exoesquelets per a la manipulació de càrregues.

  • Gestió del canvi. Abans de la implantació, el servei de prevenció analitza els riscos emergents: intensificació del ritme i pèrdua d’autonomia per l’algorisme, interacció persona-exoesquelet, i monitoratge amb implicacions de protecció de dades; consulta amb els delegats de prevenció.
  • Avaluació. Revisió de l’avaluació psicosocial (ritme, control, monitoratge), ergonòmica (ús de l’exoesquelet, adaptació, temps) i de protecció de dades (avaluació d’impacte).
  • Mesures. Paràmetres de l’algorisme amb marges de temps i pauses, supervisió humana de les assignacions, període de prova de l’exoesquelet amb voluntarietat i vigilància de la salut, i transparència sobre les dades recollides.
  • Seguiment. Indicadors avançats (queixes, incidents, molèsties comunicades, absentisme) revisats mensualment durant el primer any i reavaluació al terme.

Marc normatiu i de referència

La Organització Internacional del Treball publica informes sobre el futur del treball i la seguretat i salut; a Colòmbia, el Decret 1072 de 2015 exigeix identificar perills davant canvis en processos i tecnologies.

Conceptes relacionats

Referències

  1. Butlletí Oficial de l’Estat. Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals. 1995, text consolidat vigent. Font oficial
  2. Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball. Riscos emergents. Observatori Europeu de Riscos. Font oficial
  3. Instituto Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo. Estratègia Espanyola de Seguretat i Salut en el Treball 2023-2027. Font oficial
  4. Comissió Europea. Marc estratègic de la UE en matèria de salut i seguretat en el treball 2021-2027. Comunicació COM(2021) 323. Font oficial
  5. Unió Europea. Reglament (UE) 2024/1689 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de juny de 2024, pel qual s’estableixen normes harmonitzades en matèria d’intel·ligència artificial. Font oficial

Informació editorial

Data de publicació: 30 d’agost de 2026.

Responsable editorial: Equip editorial de Sabentis.

Revisió editorial per Pablo RodríguezLinkedIn

Vicepresident Executiu de la Fundació Internacional ORP i director financer de Sabentis.

Sol·licita una demo

Descobreix tot el que Sabentis pot fer per la teva organització.

Prova Sabentis

Sol·licita una demo
Estrelles 5
GetApp Software Advice Capterra