Nanomaterials

Riscos i particularitats dels nanomaterials

• Grandària i comportament. Les nanopartícules romanen suspeses en l’aire durant molt de temps, es dipositen a la regió alveolar i poden translocarse a sang, sistema nerviós i altres òrgans.
• Reactivitat i superfície. L’elevada superfície específica augmenta la reactivitat i la toxicitat per unitat de massa, per la qual cosa la concentració en massa no descriu bé el risc.
• Forma i solubilitat. Les fibres llargues i biopersistentes (alguns nanotubs de carboni) i els materials insolubles susciten major preocupació; l’agregació i el recobriment modifiquen el comportament.
• Incertesa toxicològica. La informació és incompleta per a molts nanomaterials i les fitxes de dades de seguretat no sempre descriuen les nanoformes, la qual cosa exigeix aplicar el principi de precaució.
• Absència de valors límit específics. No existeixen límits d’exposició professional propis per a la majoria dels nanomaterials, i els mesuraments requereixen instrumentació i estratègies especials (nombre de partícules, superfície, microscòpia).
• Riscos de seguretat. Alguns nanopols metàl·lics i de carboni presenten major risc d’incendi i explosió, i les nanopartícules poden actuar com a catalitzadors.

Marc normatiu aplicable

La Llei 31/1995 obliga a avaluar els riscos de tots els agents presents en el treball, i el Reial decret 374/2001 aplica als nanomaterials com a agents químics: identificació de perills, avaluació de l’exposició, jerarquia de mesures (substitució, sistemes tancats, extracció, organització, protecció individual), informació i formació i vigilància de la salut. Quan el nanomaterial o la seva substància base estan classificats com a cancerígens o mutàgens de categoria 1A o 1B, s’aplica el règim reforçat del Reial decret 665/1997, amb reducció de l’exposició al mínim tècnicament possible, registre de persones exposades i vigilància de la salut prolongada.

En l’àmbit de la Unió Europea, el Reglament REACH exigeix des del 1 de gener de 2020, després de la modificació dels seus annexos pel Reglament (UE) 2018/1881, que els registrantes caracteritzin les nanoformes de les substàncies i aportin informació específica sobre les seves propietats i perills, la qual cosa millora progressivament el contingut de les fitxes de dades de seguretat. La Recomanació de la Comissió de 2022 actualitza la definició de nanomaterial per al seu ús en la legislació, i el Reglament CLP regeix la classificació i l’etiquetatge. L’INSST ofereix la NTP 1172 sobre mesures preventives, la NTP 877 sobre avaluació del risc mitjançant metodologies simplificades (control banding) i un portal temàtic amb documentació i preguntes freqüents.

Mesures preventives recomanades

• Planificació. Consulta de les fitxes de dades de seguretat i de la informació del proveïdor sobre les nanoformes, procediments específics per tasca i zones de treball delimitades, si és possible en depressió.
• Evitar la dispersió. Preferència per suspensions líquides enfront de pólvores, sistemes tancats, mínimes distàncies de transferència i evitar l’aerosolització.
• Controls tècnics. Extracció localitzada amb cabines i vitrines, filtració d’alta eficiència (HEPA) en l’aire extret i en la neteja, i ventilació general adequada.
• Mesures organitzatives. Reducció del nombre de persones i del temps d’exposició, accés restringit, registre de les exposicions i senyalització.
• Protecció individual. Protecció respiratòria amb filtres de partícules d’alta eficàcia, guants resistents a productes químics, protecció ocular i roba de protecció enfront de partícules, amb procediments de col·locació i retirada.
• Neteja i residus. Neteja en humit o amb aspiradors amb filtre HEPA, prohibició de l’escombratge i de l’aire comprimit, i gestió dels residus com a perillosos.
• Vigilància de la salut. Seguiment de la funció respiratòria i d’altres paràmetres segons el nanomaterial, amb registre de l’exposició.

Aplicació organitzativa: com gestionar els nanomaterials

1. Inventariar els nanomaterials presents (matèries primeres, productes intermedis, residus), recopilar la informació de proveïdors i fitxes de dades de seguretat sobre les nanoformes i classificar els processos per potencial d’alliberament.
2. Avaluar el risc per tasca amb metodologies simplificades de bandes de control (NTP 877) i, quan sigui possible, amb mesuraments específics de concentració en número i superfície realitzades per personal competent.
3. Aplicar la jerarquia de mesures: substitució o ús de maneres menys dispersables (suspensions, granulats), sistemes tancats, extracció localitzada amb filtració HEPA i organització del treball.
4. Definir la protecció individual per tasca, els procediments de neteja en humit i la gestió de residus, i delimitar i senyalitzar les zones.
5. Informar i formar a les persones exposades, registrar les exposicions i, quan el nanomaterial sigui cancerigen o mutagen, aplicar el règim del Reial decret 665/1997.
6. Establir la vigilància de la salut específica i conservar els registres d’exposició durant els terminis exigits.
7. Revisar l’avaluació amb la nova informació toxicològica, els canvis de procés i l’actualització de la normativa i les guies de l’INSST.

Un programari de gestió preventiva permet mantenir l’inventari de nanomaterials i les seves fitxes, vincular-los amb els llocs i les tasques avaluades, registrar les exposicions i els mesuraments, gestionar la protecció individual, la formació i la vigilància de la salut i conservar la traçabilitat que exigeix el principi de precaució davant un risc amb evidència en evolució.

Límits i errors freqüents

1. Tractar els nanomaterials com el material convencional del mateix nom i aplicar els seus valors límit en massa sense considerar la grandària i la reactivitat.
2. Confiar en fitxes de dades de seguretat que no descriuen les nanoformes ni els seus perills específics.
3. Manipular nanopols en obert, netejar amb escombratge o aire comprimit i gestionar els residus com a convencionals.
4. Utilitzar protecció respiratòria sense filtres d’alta eficàcia ni ajust, o com única mesura en lloc de sistemes tancats i extracció.
5. No registrar les exposicions ni establir la vigilància de la salut per absència de valors límit específics.
6. Oblidar els riscos d’incendi i explosió de determinats nanopols.

L’evidència científica sobre els nanomaterials evoluciona; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu i ha de completar-se amb la informació específica de cada material.

Marc normatiu i de referència

• Reial decret 374/2001, de 6 d’abril. Protecció enfront dels riscos relacionats amb els agents químics durant el treball.
• Reial decret 665/1997, de 12 de maig. Protecció enfront de l’exposició a agents cancerígens durant el treball.
• Reglament (CE) 1907/2006 (REACH). Registre, avaluació, autorització i restricció de substàncies químiques.
• Reglament (UE) 2018/1881. Modifica els annexos del Reglament REACH per a incloure les nanoformes de les substàncies.
• NTP 1172. Nanomaterials: mesures preventives. Mesures tècniques, organitzatives i de protecció enfront dels nanomaterials.
• NTP 877. Avaluació del risc per exposició a nanopartícules mitjançant l’ús de metodologies simplificades. Mètodes de bandes de control per a nanomaterials.
• INSST. Nanomaterials. Portal temàtic amb documentació i preguntes freqüents.

La definició de nanomaterial es recull en la Recomanació de la Comissió Europea de 2022 sobre la definició de nanomaterial, que actualitza la de 2011 citada en les Notes Tècniques de Prevenció.