Avaluar el procediment, no sols la sala
La informació inicial ha de descriure què es fa i com: recepció, preparació, anàlisi, emmagatzematge, transport intern i eliminació. Cal identificar també activitats ocasionals i canvis de mètode.
Una mateixa sala pot albergar tasques amb exposicions diferents. Per això resulta més útil relacionar cada perill amb una operació que elaborar una llista genèrica de «riscos de laboratori». L’avaluació ha de revisar-se abans d’introduir condicions substancialment distintes.
Agents químics i biològics
L’inventari químic ha de connectar productes, quantitats, incompatibilitats i formes d’utilització. La fitxa de dades de seguretat aporta informació, però ha de traslladar-se a les condicions concretes del procediment i a les mesures necessàries.
Quan existeix exposició a agents biològics, es consideren material, activitat i vies de contacte. No tots els laboratoris tenen el mateix risc ni requereixen idèntiques mesures. La classificació del laboratori no substitueix l’avaluació de les tasques efectives.
Equips i altres fonts de perill
Centrífugues, autoclaus, equips elèctrics, gasos, fred intens o radiacions poden requerir controls específics. Les operacions d’obertura, neteja i manteniment han de formar part de l’anàlisi, no quedar fora per ser poc freqüents.
La utilització exigeix instruccions adequades, formació i comprovacions. També ha de conèixer-se com actuar quan l’equip mostra una anomalia. Continuar treballant sense aclarir una fallada pot convertir una intervenció senzilla en una exposició no prevista.
Organització i ergonomia del treball
Pipetejo repetit, treball de precisió, postures mantingudes o manipulació de materials poden requerir una avaluació ergonòmica. La distribució del lloc ha de facilitar el treball segur i l’accés a equips i materials.
Una organització útil defineix responsables, identifica les tasques que necessiten autorització i estableix com es comunica un canvi. Les persones de neteja, manteniment o empreses externes necessiten informació sobre els riscos que trobaran en intervenir.
Residus, incidents i emergències
El circuit de residus ha de planificar-se des que es dissenya el procediment. Identificació, recipients, emmagatzematge i retirada han de correspondre a les característiques del residu i als requisits aplicables.
El pla d’emergència ha de contemplar els escenaris rellevants, inclosos vessaments químics quan escaigui. No s’ha d’improvisar una resposta única per a qualsevol substància o exposició: el procediment ha d’explicar quan detenir l’activitat i sol·licitar ajuda especialitzada.
Exemple hipotètic: canviar una tècnica d’anàlisi
Un laboratori substitueix una tècnica i incorpora un reactiu i un equip nous. Abans de començar, revisa exposició, emmagatzematge, residus, formació i manteniment. Comprova també com afectarà el canvi a les persones que netegen la zona.
El control queda integrat en el procediment de treball. Les guies d’OSHA ofereixen referències tècniques útils, però les seves obligacions legals són estatunidenques: cada centre ha d’aplicar la normativa de la seva jurisdicció.
