Què és el IPER
IPER resumeix dues etapes enllaçades: identificar els perills d’una activitat i avaluar els riscos que generen en condicions concretes. La identificació pregunta què pot causar mal, a qui i en quines situacions. L’avaluació estima la magnitud del risc considerant exposició, probabilitat, conseqüències i controls existents segons el mètode triat.
El resultat sol documentar-se en una matriu per processos, llocs o tasques, però el IPER no és únicament aquest arxiu. Inclou observació del treball, consulta a les persones, revisió d’equips, substàncies, incidents i requisits, judici tècnic i decisió sobre mesures. Ha d’abastar tasques rutinàries i no rutinàries, manteniment, emergències previsibles, canvis i grups especialment sensibles quan correspongui.
La GTC 45 és una referència tècnica colombiana per a identificar perills i valorar riscos. La seva aplicació requereix criteris justificats i ha de complementar-se amb avaluacions específiques quan el perill l’exigeixi.
La IPERC al Perú incorpora requisits de participació, actualització i determinació de controls previstos en el marc peruà. La matriu ha de representar les condicions reals de cada lloc de treball.
Diferències entre IPER, IPERC i avaluació de riscos
IPER significa Identificació de Perills i Avaluació de Riscos. IPERC afegeix de manera explícita la determinació de controls; en alguns països aquesta és la denominació normativa de la matriu. Avaluació de riscos laborals és el terme general utilitzat a Espanya i en documents europeus: persegueix estimar els riscos no evitats per a decidir mesures.
Les diferències són principalment terminològiques i metodològiques, no una raó per a ometre controls. Tota avaluació preventiva ha d’acabar en decisions. Tampoc ha de confondre’s perill amb risc: el perill és la font o situació capaç de causar mal; el risc depèn de com es produeix l’exposició i de la gravetat possible. La mateixa màquina pot generar nivells de risc distints segons resguards, freqüència, tasca i persones exposades.
Per a què serveix
El IPER ofereix una base comuna per a prioritzar recursos i comunicar per què s’adopta una mesura. Pot utilitzar-se en dissenyar un procés, abans d’iniciar una tasca no rutinària, en adquirir equips, en revisar un lloc o en gestionar canvis. Permet relacionar cada perill amb controls existents, accions pendents, responsables i dates.
La seva utilitat depèn de la qualitat de la informació i de la seva connexió amb l’operació. Una matriu molt detallada pot ser inútil si copia riscos genèrics, no consulta als qui fan la tasca o roman sense actualitzar. L’objectiu no és aconseguir una puntuació baixa, sinó eliminar perills quan sigui possible i controlar de manera fiable els riscos restants, verificant l’eficàcia de les mesures.
Com es realitza un IPER
Una seqüència pràctica és:
- Definir abast, processos, activitats i persones implicades.
- Reunir informació: tasques reals, equips, agents, canvis, danys i incidents.
- Identificar perills i qui pot resultar afectat, incloent-hi contractistes i visitants quan escaigui.
- Descriure el possible mal i l’exposició.
- Valorar el risc amb un mètode adequat i considerant els controls existents.
- Decidir si el risc és acceptable o requereix actuació.
- Seleccionar mesures conforme a la jerarquia: eliminar, substituir, controls tècnics, organitzatius i protecció individual.
- Assignar responsables, recursos i terminis.
- Comunicar, executar i verificar.
- Revisar després de canvis, incidents, danys o nova informació.
La participació de les persones que coneixen el treball millora la identificació i l’aplicabilitat de les mesures.
Matriu de risc i límits de la puntuació
Moltes matrius combinen categories de probabilitat i conseqüència per a assignar un nivell. Aquesta classificació facilita prioritzar, però no converteix l’avaluació en un mesurament exacte. Els criteris han d’estar definits, ser coherents i reflectir l’exposició real. Un risc de baixa freqüència i conseqüència catastròfica pot exigir mesures estrictes; una suma numèrica no ha d’ocultar-lo.
L’INSST subratlla que l’avaluació és un mitjà per a obtenir informació suficient i prendre decisions. Quan una norma exigeix un mètode específic, existeixen límits d’exposició o el risc requereix coneixements especialitzats, una matriu genèrica no basta. També han de documentar-se incerteses i supòsits. Si hi ha dubte rellevant, s’adopta un criteri favorable a la prevenció i s’obté informació o assessorament addicional.
Exemple pràctic
Per a una tasca de neteja dins d’una mescladora, l’equip identifica energia mecànica i arrencada inesperada com a perills. Les possibles conseqüències són greus i l’exposició apareix durant tasques no rutinàries. Encara que existeixi un polsador de parada, l’equip conclou que no garanteix aïllament.
La prioritat no és lliurar més equips de protecció, sinó impedir el moviment: s’estableix consignació d’energies, bloqueig personal verificable, control d’accés i prova d’energia zero. Es forma a les persones autoritzades i s’observa la primera execució. La matriu registra responsable i data, però el tancament només s’accepta després de comprovar el procediment en camp. Si canvia la mescladora o intervé una contracta, el IPER es revisa abans del treball.
Marc normatiu i referències territorials
No existeix una regulació universal de les sigles IPER. A Espanya, el procés equivalent es regeix per l’article 16 de la Llei 31/1995 i els articles 3 a 7 del Reial decret 39/1997; les directrius de l’INSST orienten les seves etapes i qualitat. Les Directrius ILO-OSH 2001 i la guia de cinc passos de l’OIT ofereixen referències internacionals. ISO 45001 inclou identificació de perills, avaluació de riscos i controls dins del sistema de SST.
Al Perú, on la denominació IPERC està àmpliament institucionalitzada, el Reglament de la Llei 29783 inclou la identificació de perills, avaluació de riscos i controls entre la documentació del sistema, i SUNAFIL publica un manual específic. Els requisits de participació, actualització, aprovació o format han de comprovar-se sempre en la legislació sectorial i nacional aplicable.
