Mètode NTP 330

Què és el mètode NTP 330

Les notes tècniques de prevenció de l’INSST són documents divulgatius i orientatius, no normes jurídiques. La NTP 330, publicada en 1993, proposa un procediment senzill per a quantificar el risc d’accident associat a una situació de treball i ordenar les intervencions. La seva virtut és la simplicitat: amb una llista de comprovació i unes taules s’obté un nivell de risc comparable entre situacions. El seu límit és el mateix: els valors són convencionals i el resultat depèn del criteri de qui els assigna.

El mètode es recolza en la idea que el risc és funció de la probabilitat que ocorri el mal i de la magnitud de les seves conseqüències, i descompon la probabilitat en dos factors: la deficiència de les mesures preventives existents, és a dir, quant s’allunya la situació de l’acceptable, i l’exposició, és a dir, amb quina freqüència i durant quant temps les persones estan en contacte amb el perill.

A Espanya, l’article 5 del Reial decret 39/1997 permet utilitzar qualsevol procediment d’avaluació que proporcioni confiança sobre el seu resultat, i exigeix que, quan l’avaluació requereixi mesuraments o anàlisis, s’utilitzin els mètodes establerts en normes o guies oficials. La NTP 330 encaixa en l’avaluació general de riscos de seguretat; no substitueix a les avaluacions específiques que exigeixen altres normes.

Com s’aplica

1. Definir la situació a avaluar: un lloc, una tasca o un equip, amb una descripció dels perills detectats.
2. Aplicar un qüestionari de revisió mèdica que comprovi l’existència i l’estat de les mesures preventives esperables per a aquest perill; l’INSST proposa qüestionaris per a diferents riscos, i cada empresa pot elaborar els seus.
3. Assignar el nivell de deficiència (ND) segons el resultat del qüestionari: molt deficient, deficient, millorable o acceptable, amb valors de 10, 6 i 2 (el nivell acceptable no rep valoració numèrica).
4. Assignar el nivell d’exposició (NE) segons la freqüència i durada del contacte amb el perill: continuada, freqüent, ocasional o esporàdica, amb valors de 4, 3, 2 i 1.
5. Calcular el nivell de probabilitat (NP) com a producte de ND per NE, i classificar-ho en molt alt, alt, mitjà o baix.
6. Assignar el nivell de conseqüències (NC) segons la gravetat previsible dels danys personals i materials: mortal o catastròfic, molt greu, greu o lleu, amb valors de 100, 60, 25 i 10.
7. Calcular el nivell de risc (NR) com a producte de NP per NC i obtenir el nivell d’intervenció (I a IV), des de la correcció urgent fins a la situació sense necessitat d’intervenció tret que una anàlisi més precisa el justifiqui.

Els valors numèrics i les taules de classificació han de prendre’s del text original de la NTP 330; la seva transcripció en materials de tercers conté amb freqüència errors. El mètode preveu que la persona avaluadora ajusti el resultat amb el seu criteri tècnic quan les taules no reflecteixin la realitat de la situació.

Per a què serveix i per a què no

• Serveix per a ordenar les situacions de risc de seguretat d’una empresa i prioritzar la planificació de mesures amb un criteri homogeni entre centres i avaluadors.
• Serveix per a estructurar l’observació mitjançant qüestionaris de revisió mèdica que obliguen a comprovar mesures concretes.
• No serveix per a avaluar riscos higiènics, ergonòmics o psicosocials, que requereixen mesuraments o mètodes específics, ni per a substituir les avaluacions exigides per reglaments concrets.
• No serveix per a demostrar per si mateix el compliment legal: l’avaluació ha de documentar els perills, les persones afectades, el resultat i les mesures, conforme a l’article 7 del Reial decret 39/1997, i el mètode és només un instrument.
• No serveix per a obtenir valors precisos: els números són índexs relatius, no probabilitats ni costos reals.

Aplicació organitzativa

• Elecció documentada. L’empresa decideix en el seu pla de prevenció quin mètode utilitza per a l’avaluació de riscos de seguretat i ho justifica; la NTP 330 és una opció vàlida entre altres (matrius simples, mètodes de la guia de l’INSST, mètodes sectorials).
• Qüestionaris adaptats. La qualitat del resultat depèn dels qüestionaris de comprovació; convé adaptar-los als perills reals de l’activitat i revisar-los periòdicament.
• Criteri de l’avaluador. L’assignació de nivells la realitza personal amb la qualificació adequada i es contrasta amb els qui fan el treball.
• Traçabilitat. Cada avaluació conserva el qüestionari, els nivells assignats, la justificació i les mesures derivades, de manera que pugui revisar-se i comparar-se en el temps.
• Integració digital. Els sistemes de gestió permeten aplicar el mètode de manera homogènia, generar automàticament el nivell d’intervenció i enllaçar cada situació amb la seva planificació.

Límits i errors freqüents

1. Presentar la NTP 330 com a mètode obligatori o com l’únic acceptat per la Inspecció de Treball.
2. Aplicar el mètode a riscos que requereixen mesurament o avaluació específica (soroll, químics, manipulació de càrregues, psicosocials).
3. Assignar nivells sense qüestionari de revisió mèdica ni observació, a partir de la percepció general de l’avaluador.
4. Utilitzar taules o valors alterats procedents de fonts no oficials.
5. Confondre el nivell d’intervenció amb un termini legal: els terminis de les mesures els fixa la planificació preventiva, no la taula.
6. No revisar l’avaluació després de les mesures, de manera que els nivells de deficiència continuen reflectint la situació anterior.

El mètode tampoc inclou la valoració de l’eficàcia de les mesures proposades ni l’anàlisi de causes; tots dos requereixen instruments complementaris.

Marc normatiu i referències tècniques

• Reial decret 39/1997, articles 3 a 7. Contingut, procediment i documentació de l’avaluació de riscos; llibertat de mètode amb confiança en el resultat.
• Llei 31/1995, article 16. Obligació d’avaluar els riscos i planificar l’activitat preventiva.
• NTP 330: Sistema simplificat d’avaluació de riscos d’accident (INSST, 1993). Text original del mètode, amb les seves taules i qüestionaris d’exemple.
• Directrius bàsiques per a l’avaluació de riscos laborals (INSST, 2021). Criteris generals de l’INSST per a realitzar i documentar l’avaluació.

A Colòmbia, la Guia Tècnica Colombiana GTC 45 és la referència habitual per a la identificació de perills i valoració de riscos i utilitza una lògica semblant de nivells de deficiència, exposició i conseqüència; al Perú i altres països, la NTP 330 s’aplica amb freqüència com a mètode de referència sense caràcter oficial.