Què calcula el mètode
El manual Seguretat en el treball de l’INSST recull el mètode i expressa el grau de perillositat com el producte de conseqüències, exposició i probabilitat.
Els factors són valors convencionals associats a categories. El resultat permet ordenar situacions analitzades amb criteris comparables. No ha de convertir-se en una predicció de quants accidents ocorreran ni interpretar-se com un percentatge de seguretat.
Distingir els tres factors
Les conseqüències descriuen els danys de l’escenari considerat. L’exposició reflexa amb quina freqüència apareix la situació de risc. La probabilitat valora que, presentada aquesta situació, es completi la seqüència que produeix l’accident i les seves conseqüències.
La NTP 934 també distingeix aquests paràmetres en metodologies simplificades. Separar-los evita puntuar dues vegades la freqüència. També obliga a concretar l’escenari: una descripció com a risc de màquina és massa àmplia per a justificar una valoració útil.
Definir criteris i evidències
Ha d’identificar-se quina versió i taules s’utilitzen, sense barrejar escales de documents distints. Les puntuacions necessiten basar-se en observacions, condicions de l’equip, tasques, incidents i informació de les persones que coneixen el treball.
L’INSST assenyala com a limitació la dificultat d’assignar la probabilitat sense experiència o dades suficients. Si existeix incertesa important, ha de quedar documentada i resoldre’s mitjançant una anàlisi apropiada, en lloc d’ocultar-la després d’un número precís.
Diferència respecte a NTP 330
La NTP 330 també estableix prioritats mitjançant índexs, però part del nivell de deficiència i exposició per a estimar la probabilitat, i després el combina amb les conseqüències.
Per tant, no són plantilles intercanviables. Un valor obtingut amb Fine no ha d’introduir-se en els rangs de NTP 330. Comparar centres o períodes exigeix conservar criteris, abast i condicions d’avaluació prou coherents.
Quan fa falta una altra anàlisi
El article 5 del Reglament dels Serveis de Prevenció exigeix que el procediment proporcioni confiança sobre el seu resultat. Quan la normativa específica imposa mesuraments, anàlisis o criteris, han d’aplicar-se.
Una puntuació Fine no substitueix una avaluació higiènica d’exposició, un estudi ergonòmic o una avaluació psicosocial. Tampoc demostra la suficiència d’una barrera tècnica complexa. Triar el mètode depèn del risc i de la decisió que es necessita prendre.
De la prioritat a la prevenció
El resultat ha d’acompanyar-se de mesures, responsables, recursos i seguiment. Els articles 15 i 16 de la LPRL situen l’eliminació i el control del risc per davant de la mera classificació.
Una obligació de protecció no desapareix perquè una altra situació obtingui més punts. Després d’intervenir cal comprovar la mesura en condicions reals i revisar l’avaluació quan correspongui. Rebaixar una xifra sense modificar el treball no constitueix una millora preventiva.
Exemple hipotètic: dues tasques de manteniment
Un equip compara dues tasques clarament definides utilitzant la mateixa taula Fine. En una d’elles desconeix la freqüència real d’accés a una zona perillosa, per la qual cosa recull informació abans de tancar la valoració.
La prioritat resultant ajuda a organitzar les actuacions, però els incompliments detectats es corregeixen conforme a les seves exigències. Després d’instal·lar les mesures es verifica el seu funcionament i s’actualitza l’avaluació amb evidències.
