Obligacions i organització
L’article 20 de la Llei 31/1995 exigeix que l’organització dels primers auxilis tingui en compte la grandària i l’activitat de l’empresa i la possible presència de persones alienes, que el personal designat sigui suficient, compti amb la formació necessària i disposi del material adequat, i que s’organitzin les relacions amb els serveis externs, en particular en matèria de primers auxilis, assistència mèdica d’urgència, salvament i lluita contra incendis. La NTP 458 de l’INSST desenvolupa els criteris d’organització: nombre de socorristes en funció de la plantilla, els riscos i la distribució dels centres, formació inicial i reciclatge, material de primers auxilis i locals, senyalització i procediment d’actuació i d’avís.
L’annex VI del Reial decret 486/1997 estableix que tot lloc de treball ha de disposar, com a mínim, d’una farmaciola portàtil amb el contingut bàsic (desinfectants i antisèptics autoritzats, gases estèrils, cotó hidròfil, bena, esparadrap, apòsits adhesius, tisores, pinces i guants d’un sol ús), revisat i recanvi periòdicament; i que els llocs de treball de més de 50 treballadors han de disposar d’un local destinat als primers auxilis i altres possibles atencions sanitàries, obligació que l’autoritat laboral pot estendre als de més de 25 treballadors en funció de la perillositat de l’activitat i de les dificultats d’accés al centre d’assistència més pròxim. Els locals han de comptar amb farmaciola, llitera i font d’aigua potable, ser pròxims als llocs de treball i ésser de fàcil accés per a les lliteres, i el material i els locals han d’estar clarament senyalitzats.
Quant als desfibril·ladors externs automatitzats, el Reial decret 365/2009 estableix les condicions mínimes de la seva utilització fora de l’àmbit sanitari, i la normativa autonòmica determina els espais obligats a disposar d’ells i els requisits de formació del personal; moltes empreses els incorporen de manera voluntària en funció de l’avaluació de riscos, la plantilla i el temps de resposta dels serveis d’emergència.
El cop de calor laboral requereix assistència sanitària urgent i refredament sense demora. La confusió o alteració de consciència durant una exposició a la calor exigeix activar la resposta, encara que la persona continuï suant.
La preparació per a utilitzar un desfibril·lador extern i realitzar RCP en el treball ha de combinar formació pràctica, accés a l’equip i avís immediat a emergències. L’organització interna ha de facilitar l’assistència sense afegir demores.
Actuació davant una emergència: protegir, avisar, socórrer
- Protegir. Assegurar la zona abans d’intervenir: eliminar o controlar el perill (tall de corrent, parada de màquines, senyalització), protegir la persona accidentada i a qui socorre.
- Avisar. Activar el sistema d’emergència intern i cridar al 112, indicant lloc, nombre de víctimes, estat i circumstàncies, i facilitar l’accés als serveis externs.
- Socórrer. Valorar l’estat de la persona (consciència, respiració), aplicar les tècniques de primers auxilis per a les quals s’ha rebut formació i no realitzar maniobres innecessàries ni moure a la persona excepte perill imminent.
- Suport vital bàsic. Reconeixement de la parada cardiorespiratòria, reanimació cardiopulmonar i ús del desfibril·lador quan estigui disponible, conforme a la NTP 605 i a les recomanacions del Consell Espanyol de Ressuscitació Cardiopulmonar.
- Situacions freqüents. Ferides i hemorràgies, cremades, contusions i fractures, cossos estranys, intoxicacions i contactes amb productes químics, cop de calor, electrocució, ennuegada i lipotímies.
- Riscos específics. Protocols adaptats als riscos del centre: dutxes i rentaülls per a productes químics, antídots o mesures especials quan l’avaluació de riscos ho justifiqui, procediments per a espais confinats o treballs en altura.
- Registre i seguiment. Anotació de l’actuació realitzada, comunicació a la mútua o al servei mèdic i notificació com a accident de treball quan escaigui.
Elements del sistema de primers auxilis
- Personal designat. Socorristes suficients en tots els torns i centres, amb formació inicial i reciclatge periòdic, identificats i coneguts per la plantilla.
- Formació. Curs de primers auxilis i suport vital bàsic impartit per personal qualificat, amb pràctiques i actualització periòdica; formació en l’ús del desfibril·lador quan existeixi.
- Material. Farmacioles amb el contingut mínim de l’annex VI del Reial decret 486/1997, adaptats als riscos, revisats i recanvis; lliteres, mantes, rentaülls i dutxes d’emergència on procedeixi.
- Locals. Local de primers auxilis en els centres obligats, amb dotació, accés i senyalització adequats.
- Procediment. Instruccions escrites d’actuació i d’avís, telèfons d’emergència visibles i coordinació amb els serveis externs i amb la mútua.
- Senyalització. Senyals de salvament i socors conforme al Reial decret 485/1997 per a farmacioles, locals, dutxes i rentaülls.
- Integració. Inclusió en el pla d’emergència o d’autoprotecció, en la informació als treballadors i en els simulacres.
Aplicació organitzativa: com organitzar els primers auxilis en l’empresa
- Analitzar les situacions d’emergència previsibles a partir de l’avaluació de riscos, la plantilla, els torns, la dispersió de centres i el temps de resposta dels serveis d’emergència.
- Designar el nombre necessari de socorristes per centre i torn, formar-los en primers auxilis i suport vital bàsic amb reciclatge periòdic i comunicar la seva identitat a la plantilla.
- Dotar les farmacioles amb el contingut mínim i els elements addicionals que exigeixin els riscos, i habilitar el local de primers auxilis quan sigui obligatori; senyalitzar tot conforme al Reial decret 485/1997.
- Valorar la instal·lació de desfibril·ladors segons la normativa autonòmica i l’avaluació de riscos, i formar al personal en el seu ús.
- Redactar el procediment d’actuació i avís (protegir, avisar, socórrer), amb telèfons d’emergència visibles i coordinació amb el 112, la mútua i els serveis sanitaris.
- Integrar els primers auxilis en el pla d’emergència o d’autoprotecció, en la informació als treballadors i en els simulacres, i revisar el material periòdicament.
- Registrar les actuacions, analitzar els successos i revisar l’organització després de cada emergència real o simulada.
Un programari de gestió preventiva permet gestionar la designació i la formació dels socorristes amb les seves caducitats, l’inventari i les revisions de farmacioles i equips, els procediments d’emergència per centre i el registre d’actuacions i simulacres amb traçabilitat.
Límits i errors freqüents
- Confiar la resposta a un únic socorrista sense cobertura de tots els torns i centres.
- No reciclar la formació, de manera que les competències es perden amb el temps.
- Farmacioles incompletes, amb material caducat o amb medicaments no previstos en la normativa.
- Desconèixer l’obligació de local de primers auxilis en centres de més de 50 treballadors o quan l’autoritat laboral ho exigeixi.
- No adaptar els mitjans als riscos específics (dutxes i rentaülls, antídots, equips per a rescat).
- No integrar els primers auxilis en el pla d’emergència ni practicar-los en els simulacres.
Els criteris tècnics es detallen en les NTP 458 i 605 de l’INSST i en l’annex VI del Reial decret 486/1997; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.
Exemple pràctic
Situació: una empresa de fabricació de productes químics amb 90 persones en tres torns i a 25 minuts de l’hospital més pròxim revisa la seva organització de primers auxilis després d’un simulacre amb deficiències.
- Anàlisi. El servei de prevenció identifica que només hi ha socorristes formats en el torn de demà, que les dutxes i rentaülls de la zona d’envasament no estan senyalitzades i que el procediment d’avís no indica el punt de trobada amb l’ambulància.
- Organització. Es designen i formen socorristes en els tres torns amb reciclatge anual, s’instal·la un desfibril·lador amb formació específica, es completen i senyalitzen les farmacioles, les dutxes i els rentaülls, i s’habilita el local de primers auxilis exigit per a més de 50 treballadors.
- Procediment. Es redacta el procediment d’actuació i avís amb fitxes per tipus d’emergència (contacte químic, cremada, parada cardíaca), telèfons visibles i punt de trobada acordada amb els serveis d’emergència.
- Seguiment. Els primers auxilis s’integren en el pla d’autoprotecció i en els simulacres; el següent simulacre amb una víctima simulada per contacte químic es resol dins dels temps objectiu i les caducitats de formació i material es controlen en el sistema de gestió.
Marc normatiu i de referència
- Llei 31/1995, de 8 de novembre. Llei de Prevenció de Riscos Laborals; mesures d’emergència i primers auxilis (article 20).
- Reial decret 486/1997, de 14 d’abril. Disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball; annex VI, material i locals de primers auxilis.
- Reial decret 39/1997, de 17 de gener. Reglament dels Serveis de Prevenció; participació del personal sanitari en l’organització dels primers auxilis.
- Reial decret 485/1997, de 14 d’abril. Senyalització de seguretat i salut en el treball; senyals de salvament i socors.
- Reial decret 365/2009, de 20 de març. Condicions i requisits mínims d’utilització de desfibril·ladors automàtics i semiautomàtics externs fora de l’àmbit sanitari.
- NTP 458. Primers auxilis en l’empresa: organització. Criteris d’organització, personal, formació i material.
- NTP 605. Primers auxilis: avaluació primària i suport vital bàsic. Valoració inicial i reanimació cardiopulmonar bàsica.
La normativa autonòmica regula l’obligatorietat de desfibril·ladors en determinats espais i la formació per al seu ús, i les recomanacions del Consell Espanyol de Ressuscitació Cardiopulmonar actualitzen les tècniques de suport vital.
