Primers auxilis en el treball

Els primers auxilis en el treball són el conjunt d’actuacions i tècniques immediates que s’apliquen a una persona accidentada o que sofreix una malaltia sobtada en el lloc de treball, amb mitjans limitats i fins a l’arribada de l’assistència sanitària, amb la finalitat de mantenir les seves funcions vitals, evitar que el seu estat s’agreugi i facilitar el seu trasllat i tractament. A Espanya, l’article 20 de la Llei 31/1995, de Prevenció de Riscos Laborals, obliga l’empresari a analitzar les possibles situacions d’emergència i a adoptar les mesures necessàries en matèria de primers auxilis, lluita contra incendis i evacuació, designant al personal encarregat, comprovant periòdicament el seu funcionament i organitzant les relacions amb els serveis externs. El Reial decret 486/1997, en el seu annex VI, determina el material i els locals de primers auxilis que han d’existir en els llocs de treball en funció de la grandària i dels riscos, i el Reial decret 39/1997 preveu que el personal sanitari del servei de prevenció participi en l’organització dels primers auxilis. L’organització dels primers auxilis es recolza en la seqüència protegir, avisar i socórrer, en personal format, en material i equips adequats (inclosos desfibril·ladors on procedeixi) i en la seva integració en el pla d’emergència o d’autoprotecció.

En poques paraules

Actuacions immediates aplicades a una persona accidentada o amb malaltia sobtada en el lloc de treball, amb mitjans limitats i fins a l’arribada de l’assistència sanitària, per a mantenir les seves funcions vitals i evitar que el seu estat s’agreugi. L’article 20 de la Llei 31/1995 obliga a organitzar-los amb personal designat i format, material adequat i relacions amb els serveis externs; l’annex VI del Reial decret 486/1997 fixa el contingut mínim de la farmaciola i el local de primers auxilis en centres de més de 50 treballadors; el Reial decret 365/2009 regula l’ús de desfibril·ladors fora de l’àmbit sanitari. Es basen en la seqüència protegir, avisar i socórrer i s’integren en el pla d’emergència.

Contingut
  1. Obligacions i organització
  2. Actuació davant una emergència: protegir, avisar, socórrer
  3. Elements del sistema de primers auxilis
  4. Aplicació organitzativa: com organitzar els primers auxilis en l’empresa
  5. Límits i errors freqüents
  6. Exemple pràctic
  7. Marc normatiu i de referència
  8. Conceptes relacionats
  9. Al blog
  10. Referències

Diccionari A-Z →

Obligacions i organització

L’article 20 de la Llei 31/1995 exigeix que l’organització dels primers auxilis tingui en compte la grandària i l’activitat de l’empresa i la possible presència de persones alienes, que el personal designat sigui suficient, compti amb la formació necessària i disposi del material adequat, i que s’organitzin les relacions amb els serveis externs, en particular en matèria de primers auxilis, assistència mèdica d’urgència, salvament i lluita contra incendis. La NTP 458 de l’INSST desenvolupa els criteris d’organització: nombre de socorristes en funció de la plantilla, els riscos i la distribució dels centres, formació inicial i reciclatge, material de primers auxilis i locals, senyalització i procediment d’actuació i d’avís.

L’annex VI del Reial decret 486/1997 estableix que tot lloc de treball ha de disposar, com a mínim, d’una farmaciola portàtil amb el contingut bàsic (desinfectants i antisèptics autoritzats, gases estèrils, cotó hidròfil, bena, esparadrap, apòsits adhesius, tisores, pinces i guants d’un sol ús), revisat i recanvi periòdicament; i que els llocs de treball de més de 50 treballadors han de disposar d’un local destinat als primers auxilis i altres possibles atencions sanitàries, obligació que l’autoritat laboral pot estendre als de més de 25 treballadors en funció de la perillositat de l’activitat i de les dificultats d’accés al centre d’assistència més pròxim. Els locals han de comptar amb farmaciola, llitera i font d’aigua potable, ser pròxims als llocs de treball i ésser de fàcil accés per a les lliteres, i el material i els locals han d’estar clarament senyalitzats.

Quant als desfibril·ladors externs automatitzats, el Reial decret 365/2009 estableix les condicions mínimes de la seva utilització fora de l’àmbit sanitari, i la normativa autonòmica determina els espais obligats a disposar d’ells i els requisits de formació del personal; moltes empreses els incorporen de manera voluntària en funció de l’avaluació de riscos, la plantilla i el temps de resposta dels serveis d’emergència.

El cop de calor laboral requereix assistència sanitària urgent i refredament sense demora. La confusió o alteració de consciència durant una exposició a la calor exigeix activar la resposta, encara que la persona continuï suant.

La preparació per a utilitzar un desfibril·lador extern i realitzar RCP en el treball ha de combinar formació pràctica, accés a l’equip i avís immediat a emergències. L’organització interna ha de facilitar l’assistència sense afegir demores.

Actuació davant una emergència: protegir, avisar, socórrer

  • Protegir. Assegurar la zona abans d’intervenir: eliminar o controlar el perill (tall de corrent, parada de màquines, senyalització), protegir la persona accidentada i a qui socorre.
  • Avisar. Activar el sistema d’emergència intern i cridar al 112, indicant lloc, nombre de víctimes, estat i circumstàncies, i facilitar l’accés als serveis externs.
  • Socórrer. Valorar l’estat de la persona (consciència, respiració), aplicar les tècniques de primers auxilis per a les quals s’ha rebut formació i no realitzar maniobres innecessàries ni moure a la persona excepte perill imminent.
  • Suport vital bàsic. Reconeixement de la parada cardiorespiratòria, reanimació cardiopulmonar i ús del desfibril·lador quan estigui disponible, conforme a la NTP 605 i a les recomanacions del Consell Espanyol de Ressuscitació Cardiopulmonar.
  • Situacions freqüents. Ferides i hemorràgies, cremades, contusions i fractures, cossos estranys, intoxicacions i contactes amb productes químics, cop de calor, electrocució, ennuegada i lipotímies.
  • Riscos específics. Protocols adaptats als riscos del centre: dutxes i rentaülls per a productes químics, antídots o mesures especials quan l’avaluació de riscos ho justifiqui, procediments per a espais confinats o treballs en altura.
  • Registre i seguiment. Anotació de l’actuació realitzada, comunicació a la mútua o al servei mèdic i notificació com a accident de treball quan escaigui.

Elements del sistema de primers auxilis

  • Personal designat. Socorristes suficients en tots els torns i centres, amb formació inicial i reciclatge periòdic, identificats i coneguts per la plantilla.
  • Formació. Curs de primers auxilis i suport vital bàsic impartit per personal qualificat, amb pràctiques i actualització periòdica; formació en l’ús del desfibril·lador quan existeixi.
  • Material. Farmacioles amb el contingut mínim de l’annex VI del Reial decret 486/1997, adaptats als riscos, revisats i recanvis; lliteres, mantes, rentaülls i dutxes d’emergència on procedeixi.
  • Locals. Local de primers auxilis en els centres obligats, amb dotació, accés i senyalització adequats.
  • Procediment. Instruccions escrites d’actuació i d’avís, telèfons d’emergència visibles i coordinació amb els serveis externs i amb la mútua.
  • Senyalització. Senyals de salvament i socors conforme al Reial decret 485/1997 per a farmacioles, locals, dutxes i rentaülls.
  • Integració. Inclusió en el pla d’emergència o d’autoprotecció, en la informació als treballadors i en els simulacres.

Aplicació organitzativa: com organitzar els primers auxilis en l’empresa

  1. Analitzar les situacions d’emergència previsibles a partir de l’avaluació de riscos, la plantilla, els torns, la dispersió de centres i el temps de resposta dels serveis d’emergència.
  2. Designar el nombre necessari de socorristes per centre i torn, formar-los en primers auxilis i suport vital bàsic amb reciclatge periòdic i comunicar la seva identitat a la plantilla.
  3. Dotar les farmacioles amb el contingut mínim i els elements addicionals que exigeixin els riscos, i habilitar el local de primers auxilis quan sigui obligatori; senyalitzar tot conforme al Reial decret 485/1997.
  4. Valorar la instal·lació de desfibril·ladors segons la normativa autonòmica i l’avaluació de riscos, i formar al personal en el seu ús.
  5. Redactar el procediment d’actuació i avís (protegir, avisar, socórrer), amb telèfons d’emergència visibles i coordinació amb el 112, la mútua i els serveis sanitaris.
  6. Integrar els primers auxilis en el pla d’emergència o d’autoprotecció, en la informació als treballadors i en els simulacres, i revisar el material periòdicament.
  7. Registrar les actuacions, analitzar els successos i revisar l’organització després de cada emergència real o simulada.

Un programari de gestió preventiva permet gestionar la designació i la formació dels socorristes amb les seves caducitats, l’inventari i les revisions de farmacioles i equips, els procediments d’emergència per centre i el registre d’actuacions i simulacres amb traçabilitat.

Límits i errors freqüents

  1. Confiar la resposta a un únic socorrista sense cobertura de tots els torns i centres.
  2. No reciclar la formació, de manera que les competències es perden amb el temps.
  3. Farmacioles incompletes, amb material caducat o amb medicaments no previstos en la normativa.
  4. Desconèixer l’obligació de local de primers auxilis en centres de més de 50 treballadors o quan l’autoritat laboral ho exigeixi.
  5. No adaptar els mitjans als riscos específics (dutxes i rentaülls, antídots, equips per a rescat).
  6. No integrar els primers auxilis en el pla d’emergència ni practicar-los en els simulacres.

Els criteris tècnics es detallen en les NTP 458 i 605 de l’INSST i en l’annex VI del Reial decret 486/1997; aquesta fitxa té caràcter divulgatiu.

Exemple pràctic

Situació: una empresa de fabricació de productes químics amb 90 persones en tres torns i a 25 minuts de l’hospital més pròxim revisa la seva organització de primers auxilis després d’un simulacre amb deficiències.

  • Anàlisi. El servei de prevenció identifica que només hi ha socorristes formats en el torn de demà, que les dutxes i rentaülls de la zona d’envasament no estan senyalitzades i que el procediment d’avís no indica el punt de trobada amb l’ambulància.
  • Organització. Es designen i formen socorristes en els tres torns amb reciclatge anual, s’instal·la un desfibril·lador amb formació específica, es completen i senyalitzen les farmacioles, les dutxes i els rentaülls, i s’habilita el local de primers auxilis exigit per a més de 50 treballadors.
  • Procediment. Es redacta el procediment d’actuació i avís amb fitxes per tipus d’emergència (contacte químic, cremada, parada cardíaca), telèfons visibles i punt de trobada acordada amb els serveis d’emergència.
  • Seguiment. Els primers auxilis s’integren en el pla d’autoprotecció i en els simulacres; el següent simulacre amb una víctima simulada per contacte químic es resol dins dels temps objectiu i les caducitats de formació i material es controlen en el sistema de gestió.

Marc normatiu i de referència

La normativa autonòmica regula l’obligatorietat de desfibril·ladors en determinats espais i la formació per al seu ús, i les recomanacions del Consell Espanyol de Ressuscitació Cardiopulmonar actualitzen les tècniques de suport vital.

Conceptes relacionats

Al blog

Referències

  1. Butlletí Oficial de l’Estat. Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals. 1995, text consolidat vigent. Font oficial
  2. Butlletí Oficial de l’Estat. Reial decret 486/1997, de 14 d’abril, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball. 1997, text consolidat vigent. Font oficial
  3. Butlletí Oficial de l’Estat. Reial decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s’aprova el Reglament dels Serveis de Prevenció. 1997, text consolidat vigent. Font oficial
  4. Butlletí Oficial de l’Estat. Reial decret 485/1997, de 14 d’abril, sobre disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i salut en el treball. 1997, text consolidat vigent. Font oficial
  5. Butlletí Oficial de l’Estat. Reial decret 365/2009, de 20 de març, pel qual s’estableixen les condicions i requisits mínims de seguretat i qualitat en la utilització de desfibril·ladors automàtics i semiautomàtics externs fora de l’àmbit sanitari. 2009. Font oficial
  6. Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball. NTP 458: Primers auxilis en l’empresa: organització. 1998. Font oficial
  7. Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball. NTP 605: Primers auxilis: avaluació primària i suport vital bàsic. 2001. Font oficial

Informació editorial

Data de publicació: 30 d’agost de 2026.

Responsable editorial: Equip editorial de Sabentis.

Revisió editorial per Pablo RodríguezLinkedIn

Vicepresident Executiu de la Fundació Internacional ORP i director financer de Sabentis.

Sol·licita una demo

Descobreix tot el que Sabentis pot fer per la teva organització.

Prova Sabentis

Sol·licita una demo
Estrelles 5
GetApp Software Advice Capterra