Què són les 7 Regles d’Or
Les 7 Regles d’Or són el mètode d’aplicació de l’estratègia Vision Zero. Mentre aquesta estratègia enuncia el principi, que tots els accidents i danys derivats del treball són evitables, les regles descriuen què ha de fer una organització per a acostar-se a ell.
Les publica la Associació Internacional de la Seguretat Social en una guia traduïda a nombrosos idiomes, els títols dels quals es reprodueixen en aquesta fitxa conforme a la versió oficial en espanyol, acompanyada de llistes de comprovació pensades perquè la direcció i els comandaments avaluïn la seva situació regla per regla. La guia s’ha desenvolupat a més en versions sectorials per a activitats com la mineria, l’agricultura, el sector elèctric o la logística.
Convé distingir tres objectes que es confonen amb freqüència: la Associació Internacional de la Seguretat Social és l’organització promotora, Vision Zero és l’estratègia i les 7 Regles d’Or són la metodologia amb la qual aquesta estratègia s’aplica. Cap de les tres és una norma jurídica ni un esquema de certificació.
Regla 1: assumir el lideratge, demostrar el compromís
La primera regla situa la responsabilitat en la direcció. El comportament de qui dirigeix és, segons la guia, determinant per al resultat preventiu: el que la direcció fa de manera visible pes més que el que declara en un document.
En termes pràctics suposa que la direcció fixi i comuniqui una política preventiva, que actuï de manera coherent amb ella i que s’ocupi personalment de la seguretat en les decisions d’inversió, d’organització del treball i de contractació. És l’àmbit del lideratge en seguretat.
Regla 2: identificar els perills, avaluar els riscos
La segona regla recull el nucli tècnic de la prevenció: reconèixer els perills presents en cada activitat i avaluar i controlar els riscos que generen.
La guia proposa que l’avaluació sigui sistemàtica i periòdica, que abasti també les situacions no rutinàries, i que s’analitzin els accidents, els incidents i els successos que no van arribar a causar danys. Es relaciona amb la identificació de perills i amb la investigació d’accidents tal com les entén la pràctica preventiva habitual.
Regla 3: definir metes, elaborar programes
La tercera regla demana convertir la intenció en un pla: objectius concrets de seguretat i salut, amb responsables, terminis i recursos, integrats en programes de mitjà termini i revisats periòdicament.
Sense aquesta traducció, el compromís queda en declaració. En el marc espanyol, aquesta línia de treball es relaciona amb el pla de prevenció de riscos laborals i amb la planificació de l’activitat preventiva derivada de l’avaluació.
Regla 4: garantir un sistema segur i saludable, estar ben organitzat
La quarta regla es refereix a l’organització. Proposa estructurar la seguretat i la salut de manera sistemàtica, amb responsabilitats definides, procediments clars i mecanismes de revisió i millora contínua.
És el terreny del sistema de gestió de la seguretat i la salut en el treball i connecta amb el principi de integració de la prevenció en el conjunt de les decisions i activitats de l’empresa.
Regla 5: vetllar per la seguretat i la salut en les màquines, equips i llocs de treball
La cinquena regla aborda la dimensió tècnica i material: màquines, equips, instal·lacions i llocs de treball han de ser segurs i saludables durant tot el seu cicle de vida, inclosa la conservació i el manteniment.
La guia recorda la prioritat de les solucions tècniques i col·lectives sobre les mesures de comportament i sobre la protecció individual, un criteri que es relaciona amb la jerarquia de mesures preventives i de control i amb les regles de seguretat en màquines.
Regla 6: millorar les qualificacions, desenvolupar les competències
La sisena regla tracta la competència de les persones: cada lloc necessita el coneixement i l’habilitat adequats, i aquesta competència ha de mantenir-se actualitzada quan canvien els equips, els processos o l’organització del treball.
Inclou tant la formació de les persones treballadores com la dels comandaments, que solen prendre les decisions que condicionen l’exposició al risc. Es relaciona amb la formació en SST i amb la informació als treballadors.
Regla 7: invertir en les persones, motivar a través de la participació
La setena regla tanca el cicle amb la participació. Proposa consultar a les persones treballadores en l’avaluació de riscos i en la definició d’instruccions, tenir en compte les seves propostes i reconèixer el comportament segur.
En el marc espanyol, aquesta participació es relaciona amb llits formals com el delegat de prevenció i el comitè de seguretat i salut, que la regla complementa amb pràctiques quotidianes de consulta directa.
Aplicació pràctica i límits
Un ús pràctic de les regles és com a qüestionari d’autodiagnòstic. Cada regla es converteix en unes poques preguntes amb evidència associada: quina decisió recent demostra el compromís de la direcció, quan es va revisar per última vegada l’avaluació de riscos, quins objectius preventius hi ha per a enguany i qui respon d’ells.
Les set regles no són requisits legals i el seu compliment no acredita conformitat amb cap norma. No substitueixen a les obligacions del país on s’opera ni a la certificació d’un sistema de gestió. El seu valor és ordenar la conversa preventiva dins de l’organització i fer-la comprensible per als qui no són tècnics. Algunes iniciatives privades les prenen com a base i les amplien a altres àmbits, com Cultura5Z, promogut per la Fundació Internacional ORP.
Tampoc han d’interpretar-se com una seqüència rígida. Moltes organitzacions treballen diverses regles alhora, i la pròpia guia les presenta com un conjunt que es reforça mútuament: el lideratge sense competència tècnica no basta, i la millor avaluació de riscos no s’aplica sense participació.
